Els pactes de Junts i ERC amb el PSOE: dues gotes d'aigua?

BarcelonaERC i Junts han negociat per separat i en paral·lel amb el PSOE la investidura de Pedro Sánchez, però l'acord per escrit que han firmat té, sobretot en l'àmbit nacional, moltes més similituds que diferències. Materialitzar els deutes pendents, com la gestió de les beques, els fons per a centres d'investigació o el traspàs de Rodalies són els principals elements que diferencien l'acord d'ERC, que té més concrecions en l'àmbit de l'autogovern, del de Junts. Tot i que el pacte amb els juntaires no fa referència a Rodalies, Carles Puigdemont sí que n'ha parlat per defensar un traspàs "de veritat i no el que queda a mitges". El punt en comú més rellevant és haver acordat una llei d'amnistia. Els dos partits també han firmat obrir dues taules de diàleg paral·leles amb el PSOE que haurien de servir per abordar el conflicte polític. Aquestes són les principals semblances dels dos pactes.

Reconeixement del conflicte polític

En els dos documents es reconeix el conflicte polític català i, de fet, es fan servir gairebé les mateixes paraules per referir-s'hi. "Resoldre el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya", diu Junts. "Resolució del conflicte sobre el futur polític de Catalunya [...] amb unes profundes arrels històriques", diu el d'ERC. S'explicita en els dos casos, a més, que la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 contra l'Estatut va ser el detonant de l'inici del Procés.

En els dos pactes, es desgranen els fets que han acabat portant a una judicialització del Procés. En el d'ERC, l'exposició és més genèrica, mentre que en el de Junts es parla del 9-N i l'1-O, i també es fa referència a les càrregues policials com a "imatges que ens van impactar a tots dins i fora de les nostres fronteres". Ara bé, en els dos casos s'arriba a la conclusió que durant aquesta etapa va faltar diàleg. En el document d'ERC s'exposa: "Hauria sigut desitjable un procés de diàleg i de busca de solucions polítiques en aquell moment, però, lamentablement, no es va produir". En el de Junts: "Els governs d'aleshores no van afavorir la negociació política i cap d'aquestes propostes, fetes des de la lleialtat i el marc legal vigent, va ser considerada".

Negociació política

ERC tornava a posar en el seu document el compromís per la negociació política per resoldre el conflicte, però això no és nou, perquè és l'aposta dels republicans dels últims quatre anys, quan el partit va facilitar la investidura de Pedro Sánchez el 2019 a canvi de la taula de diàleg. De fet, en el text, els republicans es comprometien a "continuar avançant a través de la negociació".

En el cas de Junts, però, és rellevant que ho expliciti, sobretot tenint en compte que en els últims anys han criticat ERC per aquesta estratègia. "PSOE i Junts aposten per la negociació i els acords com a mètode de resolució de conflictes i acorden buscar un conjunt de pactes que contribueixin a resoldre el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya. Aquests acords han de respondre a les demandes majoritàries del Parlament de Catalunya", s'exposa en el document.

Taula de diàleg i verificador

Tant ERC com Junts han pactat obrir espais de diàleg i negociació amb el PSOE per separat. Els republicans, a més, també van acordar mantenir la taula entre governs que els socialistes van donar per amortitzada fa un any quan van derogar el delicte de sedició. En el cas de les dues taules de partits, ERC i Junts han pactat incorporar-hi la figura d'un verificador que, en els dos casos, serà internacional. ERC no ho va posar per escrit, sinó que va explicitar que seria una "persona de prestigi", però fonts de la formació expliquen que serà també de l'àmbit internacional. Ara bé, les funcions d'aquesta figura són exactament les mateixes: "acompanyar, verificar i realitzar seguiment de tot el procés de negociació i dels acords". En el cas de Junts, posa per escrit que la primera reunió de la seva taula de diàleg –tot i que no l'anomenen així, sinó que hi fan referència com a "espai"– sigui durant aquest mes de novembre. ERC no fixava cap data, però fonts de la formació asseguraven fa uns dies que ja la busquen.

Pacte fiscal

ERC va pactar amb el PSOE la condonació del 20% del deute al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). En l'acord dels socialistes amb Junts, no hi ha cap referència explícita a aquest aspecte, sinó que simplement es posa per escrit que el PSOE apostarà per "mesures que permetin l'autonomia financera i l'accés al mercat de Catalunya". Tant republicans com juntaires també han acordat reformar el finançament autonòmic. En el cas d'ERC, aposten per crear una comissió per abordar aquesta reforma, mentre que Junts explicita que la seva proposta és que l'Estat cedeixi "el 100% de tots els tributs que es paguen a Catalunya".

Amnistia

ERC i Junts han negociat en paral·lel la llei d'amnistia, la principal qüestió que ha portat les dues formacions a investir Pedro Sánchez. L'argumentari per defensar aquesta norma és gairebé el mateix en els dos documents: "Per procurar la plena normalitat política, institucional i social com a requisit imprescindible per abordar" un "diàleg i una negociació en unes condicions òptimes i equilibrades amb les quals abordar els reptes del futur immediat", en el cas dels republicans, i "els reptes del futur immediat", en el cas de Junts.

El partit de Carles Puigdemont també hi afegeix que s'amnistiaran tots els fets relacionats amb el 9-N i l'1-O –ERC també ho ha verbalitzat–, però també les situacions "compreses en el concepte de lawfare o judicialització de la política, amb les conseqüències que, en el seu cas, puguin donar lloc a accions de responsabilitat o modificacions legislatives". Com que no s'ha distribuït encara el text de la llei d'amnistia, queda per determinar si hi ha concreció sobre quins casos es consideren lawfare.

Estabilitat de la legislatura

ERC i Junts es comprometen a donar "estabilitat" a la legislatura espanyola sempre que es compleixin els acords d'investidura.