En què s'assembla el govern a l'ombra d'Illa al seu govern real?

BarcelonaNo feia ni dues setmanes que el govern de Pere Aragonès havia pres possessió i Salvador Illa ja havia rumiat quina seria la seva estratègia com a cap de l’oposició per intentar arribar a governar Catalunya al més aviat possible. Al Palau Requesens, a un parell de minuts a peu del Palau de la Generalitat, presentava un govern alternatiu per visualitzar l’oposició al govern –llavors de coalició amb Junts– que encapçalaven els republicans. Nomenant consellers a l’ombra –un equip de quinze diputats socialistes que es van repartir les carteres de l’executiu paral·lel–, Illa volia visualitzar com governaria el PSC la Generalitat si tingués l’oportunitat de fer-ho.

Tres anys més tard, Illa sí que ha aconseguit la presidència, i ha pogut nomenar consellers de debò. Dels quinze membres del seu executiu alternatiu, més de la meitat dels alter ego del govern Aragonès s’han mantingut, alguns en funcions i carteres diferents, en l’equip que ha conformat un cop ha arribat a Palau.

D’entrada, tres figures han aterrat a la Generalitat amb la mateixa cartera que tenien en el govern alternatiu. Es tracta d’Alícia Romero, consellera d’Economia; Esther Niubó, consellera d’Educació i Formació Professional, i Sílvia Paneque, que al govern alternatiu era responsable de Transició Ecològica, i en el Govern hi suma les competències de Territori i Habitatge. De fet, totes tres han estat les portaveus del grup socialista a les comissions parlamentàries sobre aquests temes en la darrera legislatura. Ara són les que responen davant dels diputats.

També dos consellers més eren en el govern alternatiu, però no amb les responsabilitats que han assumit ara. El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, era el responsable dels àmbits d’Indústria, Empresa, Comerç i Turisme i Agenda Digital, i el de Justícia, Ramon Espadaler, s’encarregava de monitorar els temes relacionats amb la conselleria d’Interior, el departament que va dirigir gairebé tres anys durant la presidència d’Artur Mas.

Al govern a l’ombra hi havia tres membres més que han fet també el salt al govern català, però no com a consellers, sinó com a secretaris generals, que a la pràctica són els números dos dels consellers. Raúl Moreno, responsable d’Afers Socials i Infància en l’executiu paral·lel, és la mà dreta de Mónica Martínez a Drets Socials, i Jordi Terrades, conseller a l’ombra d’Infraestructures, Territori i Habitatge, és el nou secretari general de la conselleria de Territori que dirigeix Paneque. També ha entrat a Govern Pol Gibert, referent de les polítiques de l’àmbit laboral en el govern alternatiu, que és el número dos a Empresa i Treball, que dirigeix Miquel Sàmper.

La majoria dels que no han acabat en el govern real tenen altres càrrecs importants. Rosa Maria Ibarra (Món Agrari) i David Pérez (Transparència) són membres de la mesa del Parlament, i Ferran Pedret En Pedret (Impuls Federal, Memòria Democràtica i Llei electoral) és el president del grup parlamentari del PSC. Rubén Viñuales i Eva Granados, que també havien format part de l’executiu alternatiu, són ara alcalde de Tarragona i secretària d’estat de Cooperació Internacional, respectivament. Gemma Lienas (Igualtat) i Assumpta Escarp (Salut) han deixat la política institucional i no han repetit com a diputades, i Rocío García (Cultura) i Marta Moreta (Món Local i Funció Pública) tampoc han acabat a la taula del consell executiu.

El mirall Maragall

En la decisió d’impulsar el govern alternatiu, Illa ja va fixar-se en el que havia fet Pasqual Maragall com a líder de l’oposició a Jordi Pujol abans no va arribar a la presidència. Llavors l’exalcalde de Barcelona va importar el shadow cabinet de la política britànica per “entrenar” pesos pesants dels socialistes i “governar des de l’oposició” amb l’objectiu d’assolir la presidència que el repartiment d’escons va negar-li al PSC el 1999 (els socialistes van guanyar en vots, però CiU va obtenir més escons i va poder sumar amb el PP).

Tal com ha fet Illa ara, l’expresident va mantenir la majoria de figures que l’havien acompanyat en el govern a l’ombra quan el PSC va assolir la presidència. Joaquim Nadal (Territori), Marina Geli (Salut), Montserrat Tura (Interior), Josep Maria Rañé (Treball), Josep Maria Vallès (Justícia) i Antoni Siurana (Agricultura), per exemple, van ser consellers en el govern alternatiu que va dissenyar Maragall abans no va arribar a ser president. Altres membres no van acabar al consell executiu (no hi havia lloc per a tothom, perquè era una coalició tripartida amb ERC i ICV), però van ser secretaris generals o responsables d’organismes públics.