¿S'aprovarà l'amnistia a temps perquè Puigdemont i Junqueras puguin ser candidats a les catalanes?

Madrid / BarcelonaLes negociacions per a l'amnistia entre l'independentisme i el PSOE avancen amb el convenciment de les dues parts que, si Pedro Sánchez és investit, no trigarà gaire a ser aprovada al Congrés. Però els uns i els altres també són conscients que el periple perquè entri en vigor es podria allargar encara setmanes, mesos i fins i tot anys. El PP ja ha anunciat que impugnarà la norma tan bon punt vegi la llum i els mateixos jutges podrien presentar una qüestió d'inconstitucionalitat per intentar aturar-la. ¿Podrien, per exemple, dilatar el retorn de Carles Puigdemont de Bèlgica? ¿Es podria presentar Oriol Junqueras a les pròximes eleccions catalanes, previstes per al primer trimestre del 2025? Tant Junts com ERC asseguren de cara enfora que no s'han plantejat aquest escenari encara i que primer han d'abordar els detalls de la llei. Ara bé, de portes endins són ben conscients que la dilatació del procediment els podria perjudicar electoralment.

Sense amnistia en vigor, Oriol Junqueras continuaria inhabilitat (fins al 2031) com Dolors Bassa, Raül Romeva i Jordi Turull. Per tant, el seu cas és clar: en cas de suspensió de la norma, mentre els jutges i el TC no resolguin, no podrà ser candidat. El cas de Puigdemont és diferent. Contra ell no pesa cap inhabilitació, però sí una ordre de detenció en territori espanyol –i una amenaça de reactivar el procés d'extradició–, que el podria portar a la presó si decidís tornar a Catalunya. Es podria presentar com ja ho va fer el 2021, però no podria fer campanya des del Principat ni podria optar a ser investit president –tret que el Tribunal Constitucional (TC) canviï el criteri que va imposar el 2018 contra les investidures a distància.

No es coneix encara cap mena de concreció de la hipotètica llei d'amnistia ni tampoc quina tramitació se seguirà per aprovar-la. Però el PP té la intenció de frenar qualsevol intent d'aplicar la llei d'amnistia i, d'entrada, podria presentar un recurs d'inconstitucionalitat al TC en els tres mesos següents a l'aprovació de la llei. El podrien presentar també el president del govern espanyol, el Defensor del Poble (dos casos improbables perquè els controlarien dues persones vinculades al PSOE) o els Parlaments autonòmics, sempre que, en aquest últim cas, afecti els seus interessos. Dependria del TC decidir la suspensió cautelar de l'amnistia que amb tota probabilitat demanaran els populars en els recursos. Fonts jurídiques apunten, però, que és poc probable que es concedeixin.

L'acció dilatòria

El PP, doncs, ho tindria complicat per paralitzar els efectes de l'amnistia, però sí que podrien fer-ho els seus magistrats afins. En primer lloc, esprement al màxim els terminis que marqui la llei. La mateixa llei haurà de determinar el termini en què ha de començar a produir els seus efectes. Per exemple, podria especificar que els tribunals l’hauran d’aplicar en els pròxims sis mesos. La pilota passaria a la teulada dels jutges que l’hagin d’implementar, entre ells el magistrat instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena i el president del tribunal que va jutjar l'1-O, Manuel Marchena. Llarena i Marchena, doncs, podrien optar per guardar-la en un calaix uns quants mesos.

Ara bé, hi hauria una manera d’allargar encara més el procés: que un jutge que hagi d’aplicar l’amnistia dubti de la seva legalitat i vulgui presentar una qüestió d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional. En aquest cas, hauria d’adreçar-se a les parts –les acusacions i els investigats– per consultar el seu criteri i després decidir si es dirigeix a l’òrgan de garanties. Aquest moviment provocaria la suspensió immediata del procediment i, per tant, de l'aplicació de l'amnistia.

La pressa que tingui el magistrat del TC a qui per torn correspongui aquesta qüestió serà determinant. Són els mateixos ponents els que proposen portar a ple els seus expedients en funció de si els tenen o no a punt, apunten fonts de l'alt tribunal. L’admissió a tràmit podria ser més o menys ràpida, però la sentència final en què el TC determini si la llei d’amnistia és constitucional o no podria allargar-se tant com vulgui el magistrat. Per tant, hi ha marge perquè l’amnistia tingui efectes abans de les pròximes eleccions catalanes i es pot maniobrar perquè no s’hi arribi a temps. Com en moltes altres ocasions durant el Procés, la decisió dependrà dels jutges.