En l'àmbit judicial, la líder de Junts, Laura Borràs, interposarà un recurs de cassació contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que l'ha condemnada per prevaricació i falsedat documental a 4 anys i mig de presó i 13 anys d'inhabilitació. L'advocat Gonzalo Boye ha presentat un escrit avançant l'argumentació davant el Tribunal Suprem i ja ha notificat també el TSJC. Borràs al·legarà la vulneració de fins a dotze drets, entre els quals el dret al jutge predeterminat per llei, el dret al jutge imparcial, el dret a la presumpció d'innocència, el dret a la tutela judicial efectiva i el dret de defensa.
La JEC dona deu dies a Vergés perquè comuniqui què farà amb l'escó de Borràs
Obre així el procediment per retirar l'acta parlamentària a la líder de Junts
Barcelona / MadridPilota a la teulada del Parlament: la Junta Electoral Central demana a la vicepresidenta del Parlament, Alba Vergés, que li comuniqui en deu dies hàbils què pensa fer amb l'escó de Laura Borràs. Així ho ha decidit aquest dijous en una reunió mantinguda al migdia, de manera que replica el mateix esquema que va seguir amb l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà: insta la cambra catalana a traslladar-li les accions que hagi dut a terme arran de la condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a la diputada de Junts per prevaricació, que és un delicte contra l'administració pública i que, segons la interpretació del Tribunal Suprem, implica perdre la condició de parlamentari encara que la sentència no sigui ferma.
La resolució va dirigida directament a Alba Vergés, així que és ella qui haurà de traslladar a l'administració electoral quina és la situació actual de Borràs a la cambra: "Comuniqui en el termini de deu dies hàbils les decisions, resolucions o qualsevol altra mesura que aquesta institució hagi pogut adoptar en relació amb aquest assumpte, així com les al·legacions que, si és el cas, vulgui formular en ordre de poder adoptar alguna decisió", diu l'acord. Ara bé, li adjunta l'article de la llei electoral que parla precisament de la inelegibilitat en cas de condemna. També ha traslladat la notificació a la presidenta del Parlament suspesa perquè pugui presentar-hi al·legacions en el termini de deu dies hàbils. A més, n'ha informat les formacions polítiques que han instat el procediment: Cs, Vox i el PP.
Amb aquesta decisió, la JEC descarta d'entrada traslladar la responsabilitat a la Junta Electoral Provincial i obre un procediment similar al del cas Juvillà l'any passat, que va generar una divisió profunda dins l'independentisme. Amb el cupaire, la JEC també va fer aquest primer pas: va demanar a la cambra catalana quines accions havia pres en relació amb la condemna per desobediència per no haver retirat un llaç groc del seu despatx de la Paeria de Lleida. Des d'aquell moment –el 22 de desembre del 2021– fins que la JEC va ordenar la retirada de l'escó –el 20 de gener del 2023– va passar aproximadament un mes, de manera que si amb Borràs l'ens segueix el mateix termini la decisió caurà just abans de les eleccions municipals del 28 de maig. En plena campanya electoral.
Argumentació
La resolució constata que Borràs ha estat condemnada per prevaricació arran de la causa de la Institució de les Lletres Catalanes i que en aquest sentit se li aplica l'article 6.2 de la llei orgànica de règim electoral, que estableix que els "condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes contra l'administració pública" són "inelegibles". I, per tant, també "incompatibles" amb seguir exercint un càrrec electe. A parer de la JEC, i també del Tribunal Suprem, això és una conseqüència "extrapenal" i també "automàtica" d'una sentència per inhabilitació per aquesta tipologia de delictes.
L'acord de la JEC també recorda al Parlament que l'alt tribunal li ha reconegut la competència per actuar en cas que no faci res. Avisa: "Davant la inactivitat [de la cambra parlamentària] o per qualsevol altra raó, pot actuar l'administració electoral en aplicació directa de la Loreg, a fi de fer efectiva la prescripció legal i així restablir la composició del Parlament mitjançant l'expedició de la credencial al candidat corresponent de la llista del cessat per haver perdut la seva capacitat electoral". És a dir, l'ens deixa clar que té capacitat de retirar l'escó a Laura Borràs si la vicepresidenta en funcions, Alba Vergés, no pren cap decisió.
Ara bé, cal veure què hi diu el Parlament. Hi ha una diferència entre el cas de Borràs i els de Juvillà i l'expresident Quim Torra, que va ser el primer parlamentari a qui se li va retirar l'escó sense sentència ferma arran d'una condemna per desobediència (per no haver retirat a temps una pancarta del balcó del Palau de la Generalitat): Laura Borràs està suspesa. Així, quan Alba Vergés respongui la pregunta de la JEC, haurà d'explicar que la mesa de la cambra, el passat mes de juliol, va suspendre la diputada i presidenta de la cambra en aplicació del reglament perquè li van obrir judici oral per "delictes vinculats a la corrupció". Així, el Parlament comunicarà que, a la pràctica, Borràs ja no està exercint de diputada des de fa mesos. ¿És aplicable igualment la Loreg amb l'escó retirat? És el que haurà de respondre la Junta Electoral.
En tot cas, la cambra ha defensat fins ara que la JEC no és competent per actuar: el seu argument és que la llei electoral col·lideix amb el reglament, que estableix que els diputats perden l'escó amb sentència ferma (i no abans), i que només el Parlament té la facultat de decidir sobre els seus parlamentaris. Una partida que el Parlament sempre ha perdut al Tribunal Suprem.