Política12/06/2022

¿S'ha acabat l'odissea per votar des de l'estranger?

El Congrés elimina el vot pregat després d'onze anys, un primer pas per facilitar el sufragi a l'exterior

Barcelona / MadridAbans del 2011, una mitjana del 20,7% dels catalans que residien a l'estranger van votar en les successives eleccions al Parlament. Del 2012 en endavant, només ho han fet el 7,6%. De fet, en les eleccions del 2010 la participació exterior es va situar en un 13% i, al cap de dos anys, en els comicis del 2012, va caure a gairebé la meitat (6,7%). Què va passar entre aquestes dues dates? Que el Congrés va aprovar el vot pregat per als ciutadans a l'estranger. És a dir, que havien de demanar el vot amb antelació per després poder exercir el seu dret a sufragi. Si el fet de votar des de l'exterior sempre ha sigut complicat, havent d'acudir a un consolat o una ambaixada o fent-ho per correu, haver de sol·licitar tota la documentació electoral encara portava més problemes, amb el risc que no t'arribés a temps per votar. Onze anys després, el Congrés rectifica i dijous passat va eliminar el vot pregat. Els experts repeteixen que aquest és un pas endavant "positiu" però que hauria de ser el primer de molts perquè votar des de l'estranger no sigui una cursa d'obstacles.

Evolució del vot exterior a Catalunya
Dades de les eleccions catalanes des del 1988
Cargando
No hay anuncios

"El principal problema fins ara era que els papers arribaven tard i no hi havia temps de votar", explica Carlos Fernández Esquer, professor de dret constitucional de la UNED. A partir d'ara, els ciutadans que visquin fora de l'Estat rebran la documentació sense haver-la de sol·licitar i es podran descarregar les paperetes telemàticament. A més, els terminis per poder votar també s'amplien: passa de tres a set dies el període per dipositar el vot a l'urna i de tres a cinc dies el termini per obrir els vots que els col·legis electorals estatals reben de l'exterior. La reforma no arribarà a temps per als andalusos residents a l'estranger i el 19-J encara hauran de sol·licitar el vot. De fet, la reforma encara ha de passar pel Senat i després el govern espanyol té un termini d'un any per elaborar un reial decret (amb un informe favorable previ de la Junta Electoral) en què concreti totes les mesures que s'han de prendre per aplicar la nova normativa.

La tramitació de la reforma de la llei electoral no ha estat un tràmit ni fàcil ni ràpid. Al contrari, la normativa va començar el seu procés el febrer de l'any passat, quan el PSOE i Unides Podem van entrar la seva proposta. I el tràmit s'ha dilatat un any mentre es buscava un acord amb el PP. L'objectiu era arribar a un pacte d'estat amb els populars amb una qüestió que l'any 2011 també van acordar els dos grans partits estatals, amb el suport de CiU i el PNB. Tot i que la reforma va rebre el suport gairebé unànime de la cambra –només el BNG es va abstenir–, el cert és que hi ha grups que es van queixar que el text hauria pogut ser més ambiciós.

Cargando
No hay anuncios

ERC, per exemple, apostava per incorporar també el vot delegat que ja s'exerceix en països com França, igual que Junts, que també proposava afegir-hi el vot telemàtic. Dues opcions que han quedat fora de la reforma. "Per incorporar el vot telemàtic encara no tenim les garanties tècniques perquè es pugui fer de manera fiable", apunta la politòloga de la Universitat de Saragossa Cristina Monge. En canvi, per a l'ex director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals de la Generalitat Ismael Peña-López, l'única "garantia que falta és la del consum i la confiança". "Tenim diverses tecnologies a triar, està més que avaluat i hi ha pocs riscos. La seguretat 100% és impossible, però sí que s’ha assolit al 100% saber si el vot és vàlid", diu. 

Les dificultats fins ara

L'eliminació del vot pregat, però, només facilitarà la vida dels ciutadans que estan registrats com a espanyols a l'estranger. I n'hi ha molts, com Andrea Sunyol, que no figuren en aquest registre. Ella està treballant a Londres i en les últimes eleccions al Parlament no va poder votar, tot i que d'intents no en van faltar. Primer, a la web de l'ambaixada "tota la informació estava amagada". Va acabar trobant l'enllaç per sol·licitar el vot gràcies a un tuit i va demanar per correu electrònic que enviessin a casa seva tota la paperassa, però les paperetes no van arribar mai. A més, explica, a l'ambaixada només s'hi podia anar un divendres a la tarda. Aquest és un dels elements que lamenta Peña-López: "Les ambaixades mai amplien els seus horaris quan hi ha eleccions". "Al final, optes per venir. És més fàcil comprar-te un vol", afegeix l'Andrea. De fet, Òscar Vilargunter, que està estudiant a Tolosa des de fa quatre anys, ha fet les quatre hores de cotxe que hi ha fins a Barcelona cada cop que ha tocat votar. "Per a mi era molt més senzill que no pas fer tot aquest tràmit", descriu.

Cargando
No hay anuncios

Altres persones, en canvi, encara omplen tots els tràmits per poder votar des de fora. És el cas de Bernat Jiménez, que viu a Zuric des de fa cinc anys. Admet que els tràmits són pesats, però, tot i això, ell ha anat a votar a totes les eleccions. "Estic bastant motivat per votar, però si algú no ho està gaire entenc que no hi vagi per no haver de fer tots els papers", diu. En el seu cas, com que vivia al costat del consolat, s'ho podia combinar fàcilment, però recorda que també suposa un cost per a les persones que s'han de pagar el transport, per exemple. La nova llei, en aquest sentit, introdueix la possibilitat de votar en altres llocs que no siguin consolats o ambaixades.

La participació del vot exterior, amb tot, no només ha baixat pel vot pregat. Així ho defensa Fernández Esquer, que marca també com a causant la introducció de polítiques de concessió de la nacionalitat "molt flexibles" durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Destaca que durant el mandat de l'expresident socialista es va facilitar sobretot la nacionalitat a persones provinents de Sud-americà i al cap d'un temps moltes d'aquestes persones van tornar als seus països. "No tenen un gran arrelament amb Espanya", exposa, fet que provoca que tampoc se sentin cridades a votar. De fet, si l'any 2006 hi havia 108.851 catalans residents a l'estranger, actualment n'hi ha 250.163. La participació, però, només ha fet que baixar. Sense el vot pregat la corba hauria de remuntar.