Ruptura des del minut zero

BarcelonaL’avís que la CUP havia repetit en campanya electoral desenes de vegades es va convertir ahir en una condició per negociar amb Junts pel Sí. Havien advertit que no donarien suport a cap govern autonòmic, però ahir van concretar la idea i van reclamar que abans del ple d’investidura del president de la Generalitat el Parlament faci un gest “irreversible” i evident de ruptura amb l’estat espanyol, que deixi clar que el procés és un “punt de no retorn”. Així ho van manifestar en una conferència política a la Universitat Pompeu Fabra, amb una gran expectació mediàtica i de públic, sobretot després que la formació hagi guardat silenci gairebé una setmana per protegir-se de les pressions que asseguren que rebien.

Els cupaires van passar la pilota a Junts pel Sí -que, segons van dir, és l’única força que “pot i ha de” formar govern- en insistir una vegada més que el primer que cal resoldre amb CDC i ERC és “el com, el quan i el què” i que només abordaran el debat sobre la investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat si abans hi ha acords pel que fa al programa i el full de ruta cap a la independència. El cert és que el to i el contingut dels discursos podrien suposar un punt d’inflexió en les negociacions de les forces independentistes, ja que per primera vegada no van situar Artur Mas com un obstacle en les negociacions.

La investidura de Mas, en l’aire

Obviant -de moment- el debat sobre la investidura, Josep Manel Busqueta, número 3 de la candidatura per Barcelona, va limitar-se a afirmar que en aquest procés “no hi sobra ningú” i que calen “les millors persones”. La número 2 de la formació, Anna Gabriel, va deixar clar que la seva posició no ha canviat respecte a la campanya electoral, quan van prometre per activa i per passiva que no investirien Mas com a president de la Generalitat. “Fiem el futur del país al seu contingut i no a una persona”, va insistir. De fet, Busqueta, en una entrevista posterior a TV3, va assegurar que -ara per ara- encara que Junts pel Sí accepti tot el seu programa de màxims no canviaran la seva posició sobre Mas.

Només unes hores abans de la conferència, la regidora de la CUP Capgirem Barcelona Maria Rovira va assegurar a Onda Cero que la formació compliria les seves promeses i no investiria el líder de CDC, en línia amb les tesis oficials.

¿Quines són, doncs, les condicions de la CUP per pactar amb Junts pel Sí? La primera i la que condiciona la resta és impulsar una declaració “institucional” a la cambra catalana que serveixi per denunciar “l’absoluta incompetència del Tribunal Constitucional” i per anunciar que Catalunya deixa d’acatar les sentències espanyoles i passa a actuar “unilateralment”. Només a través de “microruptures”, creu la CUP, es podrà garantir que el procés és “irreversible”. Per això, van exigir que es desobeeixi la llei Wert, la llei mordassa o la nova reforma de la llei de l’avortament. Un procés que el candidat per Girona, Benet Salellas, va definir com de “ruptura destituent” i que hauria de servir per esquivar els principals embats de l’Estat.

Aquests gestos irreversibles haurien de deixar palès que s’obre una nova etapa a Catalunya. “Disculpeu les molèsties: no hi haurà govern autonòmic, hi ha d’haver govern de transició a la República”, va afirmar Gabriel. La mateixa idea va manifestar el diputat electe Albert Botran, que va assegurar que els cupai-res actuaran “amb generositat, altura de mires i estratègia guanyadora” i va fer una crida a sumar complicitats al procés.

Pla de xoc i procés constituent

La segona condició per negociar és engegar un pla de xoc d’emergència social, que reverteixi les retallades i es dirigeixi als sectors “més vulnerables”. Entre altres mesures, van exigir que s’aturessin els desnonaments i s’apliqués la llei de la dependència i la renda mínima garantida. El que podria ser el principal escull en termes socials amb CDC és revertir o parar 10 privatitzacions. Encara que ahir no en van concretar cap, durant la campanya electoral van demanar anul·lar el consorci sociosanitari de Lleida o nacionalitzar l’aigua.

Una tercera exigència que ahir va repetir la formació -aquestes idees, desgranades durant la campanya, es converteixen ara en línies vermelles-és deixar de considerar el Parlament com un organisme “autonòmic” per convertir-lo en una “assemblea constituent”, és a dir, en “l’articulació central” en què es debatin les bases d’un eventual nou estat català. Així ho va explicar el cap de llista, Antonio Baños.

Tot plegat, tres condicions -ruptura, pla de xoc i procés constituent- que la CUP fixa per donar el seu suport a Junts pel Sí. La investidura de Mas són figues d’un altre paner. Amb les cartes sobre la taula, comença, ara sí, la negociació.