Rull, Turull i Forn completen el trasllat dels presos polítics

Sant Joan De VilatorradaTots els presos polítics ja són a Catalunya. Els últims que estaven pendents del trasllat, Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn, van arribar ahir al migdia al centre penitenciari de Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada) després d’un trasllat que, com la resta de dirigents empresonats al penal (Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart), ha durat tres dies. Carme Forcadell i Dolors Bassa són des de la setmana passada a la presó de Puig de les Basses.

Tal com va passar amb el primer trasllat, un cop els presos van completar els tràmits d’ingrés van ser rebuts per membres del Govern. Ahir el vicepresident, Pere Aragonès, i el conseller d’Interior, Miquel Buch (que ha assumit el càrrec de Forn), van rebre els presos.

També els van mostrar el suport centenars de persones que es van concentrar davant del centre penitenciari al vespre. La protesta, convocada per l’ANC, Òmnium Cultural i l’Associació Catalana pels Drets Civils -que aplega els familiars dels presos i les preses-, portava per lema “Lluitarem fins que sigueu lliures”, un eslògan que resumia els parlaments dels polítics i les principals consignes.

Laura Masvidal, Meritxell Lluís i Blanca Bragulat, parelles de Forn, Rull i Turull, van protagonitzar un dels moments més emotius de l’acte. “Us volem a casa”, van exposar, i Bragulat va afegir: “No ens faran callar. La dignitat no es tanca entre reixes”. En nom de l’Associació Catalana pels Drets Civils van agrair el suport rebut fins ara i van instar els concentrats a assistir a la manifestació convocada aquest dissabte a Barcelona per l’alliberament dels presos polítics i la tornada dels exiliats, i a les que faran setmanalment davant els centres penitenciaris.

A la crida s’hi va sumar Marcel Mauri, portaveu d’Òmnium Cultural, que tal com va fer la setmana passada va referir-se directament al govern de Pedro Sánchez. “Li hem de dir que ja no pot mirar cap a una altra banda i que l’únic gest que ens val és l’alliberament dels presos i el retorn dels exiliats”. Unes paraules que va subscriure Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, que va recordar que “l’únic delicte que han comès els nostres polítics és permetre l’exercici d’un dret universal”.

Els discursos dels polítics van coincidir en una promesa: fer tot el possible perquè els presos polítics, ara ja en penals catalans, surtin en llibertat. “Ni exili ni presó. No pararem fins que sigueu a casa”, va prometre el portaveu adjunt de JxCat al Parlament, Eduard Pujol, que en to poètic va deixar anar que la llibertat era “anar a fer un gelat una tarda d’estiu”, però en cap cas ser a la presó.

Els dirigents independentistes van demanar, això sí, la mobilització popular per fer possible la llibertat dels presos. “Hem de fer sentir la força d’un poble que ho pot tot fins que acabi aquesta injustícia”, va insistir el diputat republicà Gerard Gómez del Moral. Una força popular que, per a la CUP, no s’ha de limitar a demanar la llibertat dels processats i ha de servir per fer efectiva la independència.

El discurs de Sirvent i el de Josep Maria Cervera, president de l’Associació Catalana de Municipis, van ser interromputs per crits que sortien de dins de la presó, càntics a favor de la unitat d’Espanya als quals els concentrats van respondre amb crits de “llibertat”.

Un cop traslladats a Catalunya, als presos els esperen mesos de reclusió. Com a mínim, si no hi ha un canvi de criteri judicial inesperat, fins al judici, el començament del qual està previst cap al gener del 2019. Des d’ahir, tots els presos són més a prop de casa, però lluny de ser a casa.