Rull aposta pel simbolisme en l'única institució que li queda a l'independentisme
Tot i que el president de la Generalitat ha girat full del Procés, el president de la cambra el fa persistir commemorant l'1-O i el 9-N
BarcelonaL'independentisme va quedar molt afeblit en les eleccions del 12-M, fora del Govern i en minoria parlamentària. Tot i això, presideix la segona institució del país: hi ha majoria a la mesa del Parlament de Junts i Esquerra i Josep Rull, el seu president, mostra un perfil sobiranista sempre que pot. Així, tot i que Salvador Illa presideixi un govern no independentista que pretén girar full del Procés per "obrir una nova etapa", la presidència de la cambra catalana s'ha convertit en l'últim bastió independentista i Rull ho fa notar, per exemple, recordant gestes o expressant l'oposició a la repressió. Més mirant el passat que cap al futur, tenint en compte la situació de l'independentisme: tant Junts com Esquerra estan immersos en els seus congressos interns.
En aquest marc se situa l'acte institucional al Parlament sobre la consulta independentista del 9-N per reivindicar la fita del sobiranisme de l'any 2014, segons fonts parlamentàries; un esdeveniment ja acordat entre Junts i ERC que no és un fet aïllat. Josep Rull ja va commemorar el referèndum de l'1-O el dia de l'efemèride amb una declaració institucional solemne envoltat dels membres republicans i juntaires de la mesa.
Fonts pròximes a la presidència de la cambra reconeixen que Rull és conscient que és l'únic independentista que presideix una institució d'abast nacional i que jugarà amb la seva visibilitat per mostrar un tarannà sobiranista i exhibir, quan pugui, unitat entre Esquerra i Junts. Amb una manera de fer "conciliadora", insisteixen aquestes fonts, té com a "obsessió recosir" l'independentisme. Una tasca, circumscrita a la mesa del Parlament, que els republicans també veuen bé, afegeixen, com es desprèn de les iniciatives pactades.
En els seus discursos, Rull acostuma a recordar que a Catalunya "no hi ha normalitat" –contradient Illa, malgrat el bon tracte institucional que mantenen–, que "la repressió no s'ha acabat" i el conflicte polític tampoc: com a president del Parlament posa de manifest que hi ha dos membres de la cambra –l'expresident Carles Puigdemont i l'exconseller Lluís Puig– que no poden assistir de forma presencial a fer la seva tasca parlamentària per la negativa del Tribunal Suprem d'aplicar-los l'amnistia.
Contrast
Aquest pedigrí sobiranista també es tradueix en la seva agenda. Va participar activament en la recepció de Puigdemont en el seu retorn fugaç, quan es va comprometre garantir els seus drets com a diputat –tot i que al final no participés en el ple. Alhora se'l va poder veure a la manifestació de la Diada convocada per l'ANC i va protagonitzar una gira de trobades com a president de la cambra amb els diputats exiliats Carles Puigdemont i Lluís Puig, de la mateixa manera que es va reunir amb l'eurodiputat Toni Comín i va rebre la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i el diputat republicà Ruben Wagensberg després que tornessin de l'exili.