ERC proposa que el sobiranisme porti l’amnistia als programes

BarcelonaEsquerra Republicana va proposar fa dues setmanes que el sobiranisme compartís una part del programa electoral de les eleccions generals per escenificar unitat. Aquest divendres va afinar una mica més la proposta i el seu portaveu al Congrés, Gabriel Rufián, va precisar que la seva idea passa perquè el seu partit, JxCat, la CUP i els comuns portin una llei d’amnistia dels presos i els exiliats com a punt programàtic comú. Això vol dir que les quatre formacions es comprometrien a defensar aquesta norma al Congrés en la nova legislatura que s’obrirà després del 10-N. Una norma que buscaria aconseguir la llibertat dels líders independentistes encausats, que amb tota probabilitat ja estaran complint la condemna imposada pel Suprem.

L’amnistia és un concepte que últimament ha entrat amb força en la discussió política, després que en el debat de política general al Parlament els grups independentistes aprovessin una resolució en què es comprometien a defensar-la “com a part d’una solució política al conflicte polític entre Catalunya i l’estat espanyol”. El principal obstacle és que qualsevol llei d’amnistia ha de passar pel Congrés, i allà difícilment trobarà els suports necessaris per tirar endavant.

Malgrat tot, Rufián no perd l’esperança i divendres va recordar que existeix un precedent: la llei d’amnistia del 1977 aprovada per la cambra baixa. Aquell text va beneficiar els condemnats per la dictadura però, a la vegada, va impedir perseguir el franquisme. En una entrevista a TV3, el diputat d’ERC va al·legar que, si fa 42 anys es va permetre amnistiar “assassins”, ara hauria de poder passar el mateix si el que es tracta és d’amnistiar “demòcrates”. Rufián va considerar que es pot convèncer el PSOE amb l’argument següent: exculpar els presos i exiliats permetria “netejar el panorama” judicial i permetria poder centrar els esforços en abordar una solució política al conflicte.

Una rebuda amb fredor

Si ERC vol aconseguir el seu propòsit haurà de treballar molt per convèncer la resta de forces. Fonts de la CUP consultades per l’ARA van assegurar que no pactaran “res del programa”. També van acusar el partit de Junqueras de fer les propostes a través dels mitjans i no parlar-ne cara a cara. Els comuns van reaccionar amb reticències similars. Fonts de la formació d’Ada Colau van avisar que no col·laboraran en “gesticulacions simbòliques”. Veuen l’amnistia condemnada al fracàs i defensen que hi ha altres fórmules més viables, com una reforma retroactiva del Codi Penal que beneficiï els presos o demanar l’indult. En una entrevista a l’ARA, el candidat dels comuns el 10-N, Jaume Asens, ho resumeix així: “L’amnistia seria la solució ideal, però té un difícil encaix jurídic i no hi ha correlació de forces per tirar-ho endavant. ¿Algú s’imagina el PP o el PSOE votant una llei d’amnistia?” Pel que fa JxCat, sí que s’ha mostrat favorable a lluitar per aconseguir amnistiar els presos, però fonts del partit assenyalen que no és un objectiu en si mateix, “sinó que, en tot cas, hauria de formar part de la solució global del conflicte entre Catalunya i Espanya”. A més, retreuen a ERC que la millor manera de fer coses en comú no són tant els programes, sinó les llistes unitàries: “Nosaltres hem defensat sempre que la millor opció per tenir un programa comú és una llista comuna”, recorden. Però els últims anys Esquerra Republicana ha rebutjat sempre aquest tipus de candidatures.

Només hi ha un precedent recent en què els partits hagin aconseguit pactar un punt del programa, i va ser en les generals del 2015, quan ERC i Convergència -encara no existia el PDECat- van incloure un punt comú que recollia com s’havia d’obrir una negociació amb l’Estat per “fer efectiva la independència”. Ahir va quedar clar que, aconseguir-ho un segona vegada, serà tot un repte.