Rubalcaba entona el seu particular 'apoyaré' federal

BarcelonaAlfredo Pérez Rubalcaba va entonar ahir el seu particular apoyaré en l'acte de cloenda de la setmana federal del PSC a Barcelona. Deu anys després que José Luis Rodríguez Zapatero prometés donar suport a l'Estatut que Pasqual Maragall va posar sobre la taula, i que es va estavellar contra el Tribunal Constitucional i la inacció del PSOE, el líder dels socialistes ressuscita i fa seva la proposta de federalitzar Espanya a través d'una reforma constitucional. Ho fa induït per un PSC que es va veure empès a abanderar una proposta pròpia per contrarestar l'auge independentista i ho fa, com ja va passar amb l'Espanya plural defensada a la declaració de Santillana del 2003, des de la comoditat d'estar a l'oposició. I també des de la tranquil·litat de saber que Pere Navarro ja ha baixat de l'autobús del procés sobiranista que piloten CiU i ERC.

"En la defensa de la Catalunya i l'Espanya plural no ens guanya ningú", va proclamar Rubalcaba davant de les prop de 3.000 persones que, segons l'organització, van omplir ahir el pavelló de la Vall d'Hebron. Després de mesos de xoc amb un PSC que ha estat capaç de votar diferent del PSOE en dues ocasions per defensar el dret a decidir, Navarro i Rubalcaba segellaven ahir la pau. El primer comprometent-se a no protagonitzar més trencadisses al Congrés sota el pretext de votar en contra de tota proposta sobre la consulta que no hagi estat acordada amb el govern espanyol, i el segon acceptant que li toca abanderar una alternativa que almenys estèticament s'allunyi del centralisme del PP.

Empès al federalisme pel PSC

Que els socialistes tenen una proposta pròpia al marge del centralisme, "que sempre ha anat de la mà de la desigualtat", i del camí "mesquí, tortuós i impossible" de la independència és justament el que ahir va intentar demostrar Rubalcaba. "Mas no sap on va, Rajoy no vol anar enlloc i nosaltres volem federalisme", va assegurar. Però va fer evident que el PSOE s'ha vist arrossegat a defensar un federalisme que només treu del calaix quan veu les orelles al llop, en aquest cas en forma de consulta sobiranista. "He de donar les gràcies a Pere Navarro. Si no s'hagués encaparrat a defensar-ho amb tenacitat, no estaríem parlant de federalisme", va reconèixer sense pèls a la llengua.

De fet, Navarro, ficat de ple en el seu paper de xerpa, va reivindicar que cal un finançament just i solidari per a Catalunya. "Volem el que ens pertany", va dir, conscient que el federalisme asimètric i el reconeixement com a nació que el PSC voldria no generen cap tipus de complicitat en el socialisme espanyol. El document pactat al juliol a Granada no va més enllà de les "nacionalitats i regions" que ja es mencionaven a Santillana.

Una estima sense dret a decidir

En tot cas, el secretari general del PSOE sap que necessita un PSC fort si vol tornar a governar Espanya. I ahir, amb un punt d'optimisme per l'enquesta d' El País que augura una remuntada del PSOE -quedarien a 15 diputats d'un PP que baixa però que tornaria a guanyar- i que el PSC tot i perdre dos dels seus actuals 14 diputats a Madrid guanyaria les eleccions generals perquè CiU en perdria cinc -passaria de 16 a 11-, va considerar que era el moment d'insuflar moral als socialistes catalans. "Us volem tal com sou", va dir Rubalcaba davant la plana major del carrer Nicaragua. Sí, tal com són, però sense el dret a decidir, una discrepància que el mateix Navarro es va encarregar de recordar que encara és vigent i que no pot ser un motiu per "fer el joc" ni al PP ni als independentistes. Tot un avís als dirigents crítics, alguns dels quals, els aplegats al moviment Avancem de Joan Ignasi Elena, no van assistir a l'acte.

De fet, Rubalcaba va fer una aferrissada aposta per la reforma de la Constitució però, altre cop, no va dir ni piu de la consulta. Fins i tot, malgrat voler canviar-la, va demanar que el 6 de desembre els socialistes surtin a defensar amb "orgull" la Constitució, una eina que, a parer seu, ha fet un gran servei però que toca actualitzar per blindar les fites aconseguides i guanyar en justícia i igualtat. En aquest sentit, va manifestar la seva pròpia versió del dret a decidir: "Pretenem que els que no vau votar la Constitució tingueu ara el mateix dret a decidir en quina Espanya voleu viure". Una Espanya en què, segons el líder del PSOE, el PP està destruint l'estat del benestar amb una política econòmica i social que va definir com una autèntica "reforma constitucional en B", una clara referència a la presumpta tresoreria irregular del partit que s'investiga arran del cas Bárcenas. De fet, Rubalcaba va anunciar que si els socialistes tornen a governar el primer que farà serà derogar la reforma laboral i lleis com la Lomce.

Però perquè el PSOE torni a entrar a la Moncloa cal que el PSC remunti a Catalunya. Una tasca gens fàcil tenint en compte la diàspora del vot socialista català que detallen totes les enquestes. Navarro n'és conscient i, tot i que portes endins del partit hi ha qui justifica el seu desmarcatge sobre procés pel fet que el PSC perd vots cap a Ciutadans, el cert és que, segons les dades del CEO, en perd més cap a ERC i ICV-EUiA. Fent mans i mànigues per tapar la fuita de vots i -si pot ser- recuperar-ne i convèncer els indecisos, el primer secretari va dissenyar ahir un atac a tres bandes.

Va convidar els ecosocialistes que "no vulguin ser ostatges de CiU i ERC" a sumar-se al projecte federal del PSC, però també els que consideren que "ERC ha perdut el nord" perquè cada cop demostra que és "menys d'esquerres" donant suport a les polítiques d'Artur Mas. Del partit d'Albert Rivera va venir a dir que no són de fiar, que, per molt "simpàtics" que semblin i per molt que diguin que no són "ni vermells ni blaus", al Parlament sempre acaben votant al costat de la dreta.

La confiança en el PP

"Ningú podrà amb nosaltres", va exclamar Navarro davant la militància. I va recordar que el projecte federal no és cap salt al buit perquè més enllà l'avalen el PSOE i els seus onze milions de votants. Queda, però, un detall important: per reformar la Constitució cal també que el PP s'hi avingui, i, ara per ara, s'hi nega en rotund. Rubalcaba, però, es va mostrar optimista. "Quantes coses la dreta no volia i ara són plenament vigents?", va arribar a dir. No es devia referir a l'Estatut que van votar els catalans i que el Constitucional va escapçar a instàncies del PP i davant la passivitat del PSOE. Les cendres d'una Espanya federal que ara Rubalcaba, com en el seu moment va fer Zapatero, promet impulsar.