Puigdemont es lliura del terrorisme però es manté l'amenaça de la trama russa

Madrid / BarcelonaL'amnistia no somriu a Carles Puigdemont, malgrat que Junts mantingués una intensa negociació amb el PSOE fins a l'últim detall. L'expresident ha vist com el Tribunal Suprem ha rebutjat aplicar-la pel delicte de malversació en la causa de l'1-O –i manté l'amenaça de la detenció si torna a Catalunya–, i el jutge Joaquín Aguirre també s'hi ha negat en el cas de la trama russa. Només s'ha pogut beneficiar de l'arxivament de la investigació contra Tsunami Democràtic, però no a conseqüència de l'amnistia, sinó per un error processal del jutge Manuel García-Castellón, que, resignat, ha hagut de tancar la causa amb què va fer anar de corcoll els impulsors de la llei mentre es tramitava al Congrés. En una jornada d’activitat frenètica als tribunals, l’Audiència Nacional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya han coincidit en plantejar-se elevar a Europa si l’amnistia és aplicable a la causa per terrorisme dels CDR i a la de malversació que afecta els dirigents d’Esquerra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó.

Tsunami Democràtic

El Suprem segueix els passos de García-Castellón

Era d’esperar que aquest dimarts la magistrada del Suprem Susana Polo dictaria el sobreseïment del cas Tsunami Democràtic per a Puigdemont i el diputat d’ERC al Parlament Ruben Wagensberg. No tenia més marge després de la decisió de dilluns de García-Castellón. Per què? La investigació al Suprem es va originar perquè els dos implicats són aforats, però inicialment estaven imputats a l’Audiència Nacional. Com que la sala d’aquest tribunal va anul·lar la instrucció a partir del 29 de juliol del 2021, tot el que va venir després, com l’elevació dels expedients de Puigdemont i Wagensberg, havia de decaure per força. 

El Suprem va assumir el cas a finals de febrer i pràcticament no ha pogut avançar gens: Polo va proposar una declaració voluntària que havia de ser fa un mes, però la va desconvocar amb l’entrada en vigor de l’amnistia. Va iniciar els tràmits per elevar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre si el terrorisme era amnistiable que ara han quedat en paper mullat. A diferència de García-Castellón, que en la interlocutòria de dilluns advertia que de les diligències invalidades es desprenien “fets que de manera inequívoca són susceptibles de ser qualificats d'un delicte de terrorisme”, Polo no fa cap valoració. 

Per la seva banda, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha explicat que es planteja tornar a Catalunya dissabte per assistir a una assemblea de dones d'ERC, després que l'Audiència Nacional hagi aplanat el seu retorn. Ara només està encausada per l'1-O pel delicte de desobediència, que no comporta presó. L'expresident del partit Oriol Junqueras ha mostrat "satisfacció" pel nou escenari que se li obre a qui fins fa poc era la seva número 2, tot i que ara la seva relació s'ha trencat arran de la crisi interna del partit.

La trama russa

Aguirre segueix els passos de Marchena

Dels tres fronts que té oberts Puigdemont a la justícia espanyola només en pot descomptar un. I és que el titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha seguit els passos del Suprem i ha decidit no aplicar l’amnistia pel cas de la trama russa, en què els expresidents Puigdemont i Artur Mas estan investigats pels delictes de traïció i malversació. El jutge ha dictat aquest dimarts dos escrits: un per rebutjar l’amnistia i un altre per proposar que el Suprem assumeixi el cas contra Puigdemont i el també diputat al Parlament Francesc de Dalmases, atès que estan aforats i els fets que s’imputen s’estenen més enllà del territori català, segons informa Laia Galià. Aguirre va obrir al juny aquesta peça separada després que l’Audiència de Barcelona tombés la instrucció de la causa principal de Volhov, motiu pel qual la defensa de Puigdemont va presentar una querella contra ell per prevaricació i malversació. 

Aguirre utilitza diverses fórmules per negar l’amnistia. En primer lloc, segueix fil per randa els arguments de Manuel Marchena pel que fa al delicte de malversació. S’abona a la nova tesi sobre l’enriquiment personal dels líders del Procés per encaixar els fets en les clàusules d’excepció que la llei d’amnistia preveu per al delicte de malversació. En aquesta línia, també s’agafa a la hipotètica afectació als interessos financers de la Unió Europea. En segon lloc, Aguirre considera que la malversació va ser “un mitjà” per cometre el delicte de traïció i així també exclou aquest segon delicte de l’amnistia. Recolzant-se en els arguments del Suprem, construeix una hipòtesi en què, “si la traïció hagués triomfat, s’hauria produït la secessió d’una part del territori nacional” i hauria afectat “encara que fos en grau de mera temptativa, la renda nacional bruta estatal i, per tant, el pressupost comunitari”.

La "guerra híbrida"

Ara bé, també s’agafa a les exclusions que la norma preveu específicament per al delicte de traïció: “sempre que s’hagi produït tant una amenaça efectiva i real com un ús efectiu de la força en contra de la integritat territorial o la independència política d’Espanya”. Aguirre creu que “l’amenaça efectiva i real” va existir i “l’ús efectiu de la força” també. Com que no hi va haver cap ús de la força física, el jutge troba un subterfugi: després d’una llarga explicació sobre la “guerra híbrida”, determina que “la força pot ser tant física com moral, la qual cosa permet que el concepte de guerra híbrida entri de ple en el substantiu força citat a la llei d’amnistia”. Finalment, Aguirre també reclama al Suprem que s’inclogui el delicte d’organització criminal, que tampoc seria amnistiable. La premissa és senzilla: si no es poden amnistiar els delictes que cometia l’organització –malversació i traïció–, tampoc es pot fer amb el delicte de pertànyer a l’organització.

Els CDR

L’Audiència Nacional no veu amnistiable el terrorisme

Pel que fa als CDR, l’Audiència Nacional ha resolt aquest dimarts que elevarà al TJUE el cas per terrorisme davant la possibilitat que l’amnistia contravingui “greument” el dret comunitari i suposi una “infracció patent”. Els magistrats discrepen que els fets que s’investiguen no estiguin inclosos en la directiva europea de terrorisme, tal com van defensar els advocats dels acusats. “És en certa manera contradictòria: exclou els actes que tinguin una finalitat terrorista, però, seguidament, el legislador estableix una limitació a l’exclusió [...] i el que és pitjor, estima pertinent que no tots els actes amb finalitat terrorista queden exclosos, sinó només aquells que suposen una violació greu dels drets humans”, critiquen els magistrats sobre la llei. En aquest sentit, qüestionen que la norma dibuixi un “terrorisme d’alta intensitat i un altre de baixa”.

Jové i Salvadó

El TSJC dubta entre el TJUE i el TC

Per acabar, el TSJC, prèvia audiència de les parts, decidirà si es dirigeix a Luxemburg o al Tribunal Constitucional perquè dirimeixi la malversació de l’1-O que atribueix a Jové i Salvadó. El tribunal català, doncs, no s’alinea amb Marchena, que va rebutjar-ho de pla, informa Mireia Esteve. De fet, veu amnistiable la malversació perquè Jové i Salvadó no eren consellers i no tenien potestat per desviar els fons, però dubta de la legalitat global de la norma.