Rovira denuncia que el govern espanyol va amenaçar d'utilitzar armes de foc contra la població després de l'1-O

BarcelonaLa secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha denunciat avui que el govern espanyol estava disposat a utilitzar armes de foc contra la població si es tirava endavant amb la proclamació de la República. "El que no estàvem disposats a acceptar era un escenari de violència amb morts al carrer com ens arribava d'algunes fonts, que ens alertaven que hi hauria sang, que ja no serien pilotes de goma sinó armes de foc", unes amenaces que Rovira no ha volgut concretar qui comunicava, però que els arribaven "des del govern espanyol per múltiples vies".

A parer seu, aquesta advertència tenia sentit: "L'Estat ha demostrat que està disposat a tot per defensar la unitat d'Espanya, i les fonts que ho deien eren molt fiables". En aquest sentit, ha afegit: "Se'ns va informar que arriben armes a la caserna de Sant Climent Sescebes i que l'exèrcit entraria en l'operatiu" i se sumaria així als milers d'agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil desplegats a Catalunya. En una entrevista a RAC1, Rovira ha recordat que el president del Consell Europeu, Donald Tusk, va instar l'Estat a utilitzar la força de la raó, cosa que posa de manifest que "es volia incrementar la violència". La dirigent republicana ha subratllat que ella ho volia explicar, però que el Govern va decidir no fer-ho.

"S'ha fet un excés d'autocrítica, perquè nosaltres estàvem molt preparats, però no podem dir-ho tot perquè tenim la fiscalia al darrere", ha opinat Rovira. "Hem passat de quatre agències tributàries a 32 oficines, i aquest és un exemple molt clar que estàvem preparats. També ho és la llei de transitorietat, que mostrava la viabilitat de passar d'un estat autonòmic a un estat independent, però el que no podíem permetre'ns era abocar la població a un escenari de violència extrem". De fet, ha revelat que davant la violència policial de l'1-O, el Govern va sospesar aturar el referèndum: "L'1-O no hi va haver coordinació policial, les forces de seguretat de l'Estat van actuar de manera unilateral; el Govern es va plantejar aturar el referèndum per la violència, però es va contactar amb tota l'administració electoral i ens van dir que pensarien seguir exercint el dret a decidir, que seguirien votant diguéssim el que diguéssim".

Pel que fa al nou escenari que s'obrirà el 21-D, Rovira ha instat el govern espanyol a mullar-se: "La gran pregunta és si el govern espanyol està disposat a acceptar els resultats que surtin del 21-D", ha assenyalat davant la perspectiva que una majoria independentista al Parlament treballi per fer possible la República Catalana. La número 2 de la llista per ERC ha tret ferro a la manca d'una llista unitària: "No anem amb llistes separades, sinó pròpies, i estem coordinats i compartim el que s'ha de fer a partir del dia 22; el que hem començat junts ho acabarem junts". Així, ha assegurat: "Tindrem tres veus diverses que representen la transversalitat i que demostren la riquesa del sobiranisme amb un objectiu comú, amb l'avantatge electoral que sumem més anant per separat que junts".

"El principal objectiu d'aquestes eleccions és restablir les institucions democràtiques i el Govern legítim si no es dona una situació de normalitat", ha destacat Rovira, que ha deixat clar que n'ha parlat amb el president i els consellers empresonats. "Trobarem la manera de restituir-lo i alhora fer un govern executiu per tirar endavant aquest país" si els membres de l'executiu segueixen a la presó o exiliats. "Si ERC guanya les eleccions i el Govern és fora de la presó, el candidat és Oriol Junqueras i seran els ciutadans els que decideixin qui serà el president de la Generalitat", ha exposat davant la possibilitat que el president Puigdemont segueixi ocupant el càrrec tot i no guanyar els comicis, en unes eleccions que ha reiterat que són plebiscitàries: "La comunitat internacional ha demanat un referèndum pactat, però el govern espanyol no s'hi ha atrevit i per això ha convocat aquestes eleccions", ha sentenciat.