Madrid“L’operació Catalunya es dissenya des de les entranyes de la presidència del govern espanyol. La tira endavant la vicepresidenta que controlava el CNI [Soraya Sáenz de Santamaría]. Nosaltres, juntament, amb la Guàrdia Civil i el CNI, ho estructurem i cadascú tenia la seva funció”. Amb aquestes paraules ha dibuixat l’excomissari de la Policia Nacional, José Manuel Villarejo, l'arquitectura de la trama de l’Estat contra el sobiranisme iniciada la primavera del 2012. “Era una operació de calat. Va molt més enllà d’un grup parapolicial”, ha advertit durant la seva compareixença a la comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya al Congrés. Es tractava d’impedir que “una part ben organitzada i estructurada d’Espanya, que era Catalunya, mantingués les possibilitats d’independitzar-se”, ha assegurat.
Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
L’excomissari ha vacil·lat quan el portaveu del PSOE, Felipe Sicilia, li ha preguntat si va parlar amb l’expresident espanyol Mariano Rajoy sobre aquesta qüestió. “Crec que sí”, ha dubtat, i ha deixat clar que li va arribar una felicitació de part seva, si bé no ha concretat si la hi va traslladar ell directament o a través d’algú altre. El diputat socialista volia saber si va ser l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, qui li donava instruccions sobre la guerra bruta contra Catalunya, però Villarejo ha insistit que el Centre Nacional d’Intel·ligència era qui dirigia aquesta “operació d’Estat”. Això sí, el dia a dia el gestionava amb alts càrrecs d’Interior i de la Policia Nacional, ha explicat.
Cargando
No hay anuncios
Villarejo ha posat molt d'èmfasi en el CNI –manté una guerra contra l’exdirector Félix Sanz Roldán, a qui acusa d’haver-lo sumit en la situació judicial que té ara, amb desenes de causes obertes–. Per exemple, ha assegurat que Sáenz de Santamaría va intentar un apropament a través dels serveis d’intel·ligència amb persones com Josep Antoni Duran i Lleida, exlíder d’Unió, per “endolcir” les ambicions independentistes del seu llavors soci de govern a la Generalitat, Convergència. Aquí ha aprofitat per deixar caure que CDC va passar a demanar del 3% al 7% en comissions als empresaris a qui adjudicava obra pública per poder finançar la creació d’estructures del nou estat. “Els empresaris deien que era excessiu, que la independència era una entelèquia”, ha dit.
L’ús de fons reservats
Malgrat els àudios publicats i el seu diari, ha negat que es fabriquessin proves contra dirigents del Procés, sinó que l’encàrrec que va rebre era el de “buscar coses amb transcendència judicial”. Ho ha emmarcat en “tasques d’intel·ligència”, les quals podien implicar destinar fons reservats. A la pregunta de quina podia ser la seva destinació, Villarejo ha posat d’exemple “organitzar tertulians o crear associacions aparentment contràries a l’independentisme”, insinuant així que el CNI podria haver finançat entitats com Societat Civil Catalana. Per trobar les urnes del referèndum, en canvi, no van servir els serveis secrets, li ha fet notar la cupaire Mireia Vehí. En aquest punt, però, Villarejo ha discrepat: “No van voler”.
Cargando
No hay anuncios
Aprofitant que el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, s’ha interessat pels fons reservats, Villarejo ha llançat un altre dard contra el seu enemic Sanz Roldán i ha deixat caure que viatja cada dos mesos a Abu Dhabi per tractar “problemes econòmics” amb Joan Carles I. L’excomissari ha criticat que l’Estat hagi volgut protegir l’emèrit “amagant o alterant” els seus errors, i que el que caldria fer és “corregir-los”. "Com?", s’ha preguntat el diputat republicà. Villarejo ha respost que la manera segura que no és “barrejant els comptes que muntava Sanz Roldán per barrejar fons reservats amb comissions”. És a dir, ha insinuat que l’exdirector del CNI s’embutxacava part dels diners que anaven destinats, per exemple, a entrar al domicili de l’examant de l’emèrit Corinna Larsen a Mònaco per robar-li informació que tingués sobre ell.
L’encobriment al monarca també involucra Andorra. El van aturar quan va informar que hi havia centenars de comptes d’espanyols al Principat perquè n’hi havia un de Joan Carles, tal com revelen àudios publicats aquest dimecres a El País. “Permeti’m que no...”, ha defugit Villarejo, escudant-se en el fet que depèn del que digui el CNI li tallarà el coll quan surti del Congrés.
Cargando
No hay anuncios
Sandro Rosell demana al jutge arribar fins al fons de l'operació Catalunya
Villarejo ha tornat al Congrés –és la tercera vegada que ho fa en els últims anys– just el dia que s'ha obert pas la primera causa judicial sobre l'operació Catalunya. L'expresident del Barça Sandro Rosell s'ha ratificat aquest dimecres en la seva querella contra Villarejo i tres persones més i "ha agraït la valentia" del jutge Hermenegildo Barrera per haver-la admès a tràmit. "L'ha animat a arribar fins al fons, caigui qui caigui, perquè en aquest país es puguin netejar les trames político-policials corruptes, per interès de la mateixa justícia espanyola", ha explicat el seu advocat, Pau Molins, a la sortida de la declaració. Villarejo està citat a declarar el 26 de maig, segons expliquen fonts de la defensa de Rosell.
En línies generals, la querella denuncia que la causa judicial per presumpte blanqueig de capitals i apropiació indeguda per la qual va passar dos anys en presó preventiva i va acabar absolt, prové d'una investigació prospectiva lligada a l'operació Catalunya. L'exlíder del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, hauria posat Villarejo sobre la pista de Rosell per una suposada vinculació amb el sobiranisme, que la seva defensa ha negat. Amb tot, l'actual senadora no és una de les querellades, perquè és aforada al Tribunal Suprem i podria haver-hi un conflicte de competències. El mateix passa amb la jutgessa Carmen Lamela, que va instruir des de l'Audiència Nacional la causa per la qual va estar dos anys en presó preventiva, així com els fiscals que la van anar sol·licitant. Segons ha explicat Molins, podria anar-se ampliant la denúncia segons la informació que es vagi recollint.
En la seva compareixença al Congrés, Villarejo ha confirmat que Rosell va ser un objectiu de l'operació Catalunya, però que el va descartar "com a element independentista". A més de Villarejo, els altres querellats actualment són l'exinspector de la Policia Nacional Antonio Giménez Raso, l'inspector de la UDEF Alberto Estévez i l'exagregat de l'FBI a l'ambaixada dels Estats Units a Madrid Marc L. Varri. Les anotacions a l'agenda de Villarejo reflecteixen que Varri seria una persona clau, segons el relat de la querella: a partir d'una comissió rogatòria dels Estats Units sobre el cas FIFAgate que ell gestionava, l'Audiència Nacional va tenir barra lliure per investigar els comptes bancaris de l'expresident del Barça i per acabar obrint una causa que no tenia res a veure amb aquella.