UPyD defensarà al Congrés la il·legalització de Bildu
El partit de Rosa Díez afirma que els abertzales han fitxat com a regidors persones vinculades a Batasuna i ETA
MadridUPyD ha registrat una nova iniciativa al Congrés per instar el govern espanyol a iniciar els tràmits per il·legalitzar Bildu, a qui acusa d'estar incorrent en un frau de llei per fitxar com a regidors en ajuntaments al País Basc i Navarra persones vinculades a Batasuna i ETA que no es van presentar a les eleccions.
En l'exposició de motius de la iniciativa que ha registrat per al seu debat a la comissió d'Interior i que recull Europa Press, UPyD diu tenir constància que, des de les municipals de maig de 2011, Bildu ha aconseguit nomenar com a regidors en 19 consistoris d'Euskadi i Navarra 24 regidors "que no figuraven en les seves llistes".
El que està fent la coalició, segons avisa UPyD, és substituir els candidats "nets" que havien passat el filtre legal de les candidatures "per altres de la seva plena confiança". El procés es produeix de la manera següent: un regidor electe renuncia, cap dels següents a la llista electoral el substitueix i, acollint-se a l'article 182.2 de la llei orgànica del règim electoral general (Loreg), Bildu tria per a aquests llocs afins que no han passat per les urnes.
Segons UPyD, d'aquests nous regidors, "almenys un terç van tenir una vinculació directa amb l'extinta Batasuna", bé perquè el 2007 van anar en llistes d'Acció Nacionalista Basca (ANB) i agrupacions independents il·legalitzades pel Suprem o perquè anteriorment van ser regidors d'Euskal Herritarrok o Herri Batasuna.
El partit que lidera Rosa Díez sosté que, en diversos casos, els nous edils han passat a assumir tasques de gestió en les entitats locals. "Aquesta maniobra constitueix un clar frau de llei, i possibilitaria per si mateixa l'inici d'un nou procés d'il·legalització", afirma UPyD.
Reforma de la Loreg i il·legalització
Per això vol que el Congrés doni tres mesos al govern espanyol per reformar la Loreg, per tal d'evitar que Bildu segueixi utilitzant al seu favor l'article que li permet nomenar com a regidors persones que no anaven a les llistes.
També persegueix que la cambra espanyola insti l'executiu central a iniciar el procediment per il·legalitzar la coalició abertzale, a la vista que "els fets sobrevinguts posteriors a la sentència del Tribunal Constitucional de 5 de maig de 2011" que va avalar les seves candidatures "aporten noves proves sobre la instrumentalització de l'esmentat projecte polític per l'entramat d'ETA/Batasuna i la seva posada al servei dels partits polítics prèviament dissolts per la seva vinculació amb l'esmentada organització terrorista ETA".