Van Rompuy: "Catalunya no necessitava el precedent d'Escòcia per demanar la independència"

Brussel·lesEl president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, considera que el cas de Catalunya és diferent del d'Escòcia perquè hi ha "restriccions constitucionals" que impedeixen convocar-hi un referèndum d'independència, i ha posat com a exemple Bèlgica –el seu país–, del qual ha dit que ha decidit aprofundir el federalisme sense trencar el país.

"Cada cas, cada país, és diferent", ha dit Van Rompuy durant un debat a la Universitat de Princeton, als Estats Units, on es troba per participar a l'Assemblea General de l'ONU, després de ser preguntat per l'impacte del referèndum a Escòcia sobre altres moviments separatistes a la UE i en particular sobre el cas català.

"A Catalunya, en certa manera, no necessiten el precedent d'Escòcia per demanar, parts de la societat catalana, més independència. Tenen un problema específic perquè la Constitució no permet l'organització de referèndums, així que el govern espanyol ha anunciat que anirà al Tribunal Constitucional quan el govern català convoqui el referèndum, ja que tenen restriccions constitucionals", ha assenyalat el president del Consell Europeu.

"És un cas diferent perquè la posició de Catalunya a Espanya ha estat durant dècades, fins i tot segles, diferent", ha ressaltat.

Van Rompuy ha dit que no creu que la victòria del sí a Escòcia hagués impulsat altres moviments separatistes a la UE: "No estic segur que un precedent a Escòcia desencadenés altres casos a Europa", ha assenyalat.

Ha parlat del cas de Bèlgica, on el principal partit del país, els independentistes flamencs de la N-VA –ell, de fet, és flamenc–, "negocien amb altres partits tradicionals la formació d'un govern federal sense un programa de més federalisme".

Pel president del Consell Europeu, l'auge del nacionalisme es deu a la "por" i els "dubtes" que genera la globalització en grans parts de la societat i a la crisi econòmica. "La gent busca identitat. Alguns la busquen en la religió, que explica parcialment el que passa en altres parts del món, i altres busquen identitat en una base nacional", ha assenyalat.

Crear enemics

"No hi ha res de dolent en la identitat si és una identitat positiva: estic orgullós de ser escocès, flamenc, català. Quan esdevé difícil és quan un desenvolupa la seva identitat enfront d'altres i considera els altres com oponents o fins i tot enemics", ha al·legat Van Rompuy.

En la seva opinió, "hem de reconèixer, més que fins ara, les identitats nacionals, perquè això és part de la vida, pertanyem a alguna cosa. Però cal fer un esforç també, i la UE està construïda sobre això perquè aquesta identitat no esdevingui negativa, perquè puguem estar units en la diversitat ". "No sóc un ingenu o un idealista, vinc d'un país i una comunitat que van desenvolupar la seva pròpia identitat i pertanyo a aquest grup de gent que va apostar per aprofundir el federalisme, però sense trencar el país".

"Costa esforç, de vegades és molt més fàcil estar polaritzat, ser extrem. Mantenir l'equilibri costa un esforç i la UE està construïda sobre això", ha conclòs el president del Consell Europeu.