Romeva crida a posar fi a les “pallisses” de l’Estat
BarcelonaPresentació en societat de la candidatura unitària Junts pel Sí i primera demostració de força. L’espai triat per a l’acte, al costat de l’hivernacle del Parc de la Ciutadella de Barcelona, era prou petit per omplir-se sense dificultats, però molt abans de dos quarts de vuit de la tarda, l’hora d’inici, ja es desbordaven les previsions. Aquest cop tot el protagonisme estava reservat als candidats independents: fins a nou membres de les llistes de Junts pel Sí van pujar a l’escenari per explicar les raons que els han portat a acceptar el repte. Representants de CDC, ERC i d’altres forces sobiranistes adherides al projecte s’ho escoltaven des de les primeres files.
Totes les intervencions, des de la primera -de Muriel Casals- fins a l’última -Raül Romeva va cloure l’acte amb el seu primer discurs com a cap de cartell-, van tenir un denominador comú: tothom va deixar clar que ha sacrificat la seva quota de comoditat per sumar forces al costat de gent diversa, que fins fa escasses setmanes podien considerar-se políticament adversaris, però que ara comparteixen un objectiu capaç d’arraconar les diferències ideològiques que encara els separen. “Tothom està fent un esforç, tothom està cedint”, va destacar Romeva, que va posar com a exemple el fet que Oriol Junqueras finalment hagi acceptat concórrer en una llista amb CDC, mentre que Artur Mas ha hagut de recular fins al número 4 d’una candidatura encapçalada per un exeurodiputat d’ICV. De fet, el mateix Romeva va admetre que va tenir “molts dubtes” abans d’acceptar l’oferiment. Compartir paperetes amb forces amb les quals fins fa poc rivalitzava era una idea que l’“incomodava”. Però el va seduir la idea d’anar “junts, del bracet, pel sí, no contra ningú, sinó per un futur millor per a tothom, sense exclusions”.
Romeva percep ara una “onada d’il·lusió col·lectiva i de compromís” que creu que cal estendre en les pròximes setmanes per aconseguir una majoria tan sòlida com sigui possible. Cal una “revolta dels somriures”, va dir, per fer front a un Estat poderós que disposa de múltiples instruments per fer entrebancar el procés però que “no podria tombar” una victòria aclaparadora del sí el 27-S. “Conjurem-nos per guanyar”, va insistir, perquè es tracta d’un “moment únic, excepcional”, que el país “no es pot permetre el luxe de malbaratar”. I menys davant d’un estat espanyol que ha “apallissat” els catalans amb “lleis injustes i regressives, multes milionàries i querelles indecents pel fet de posar urnes”. “No és que no tinguem estat, és que en tenim un en contra”, va denunciar.
La “decisió” de Lluís Llach
La intervenció de Romeva va venir precedida d’un breu torn de paraules d’altres candidats. “Hem decidit deixar de ser aspirants a ciutadans per esdevenir ciutadans de ple dret”, va proclamar Lluís Llach, número u per Girona. També va parlar l’economista i cap de llista per Tarragona, Germà Bel, que va rememorar el seu passat socialista, que es va truncar quan va arribar a la conclusió que ja “havia fracassat en la idea de reformar Espanya perquè Catalunya tingués més espai polític”.
Prop de l’escenari, voluntaris de la candidatura repartien butlletes d’inscripció per a una llista simbòlica de “candidats” civils. Junts pel Sí busca 13.500 ciutadans -cent per cada escó del Parlament- per formar la “llista més gran, diversa i compromesa” d’Europa. Difuminades les sigles dels partits que integren la candidatura -ahir l’única simbologia que presidia l’acte feia referència estrictament a Junts pel Sí-, es pretén generar un corrent d’adhesions civils sense carnet de partit, a to amb el caràcter plebiscitari que es vol donar al 27-S.
ERC vol la CUP i Rabell en un govern d’unitat
Sergi Sabrià, portaveu d’ERC, va suggerir ahir que la CUP i Catalunya Sí que es Pot s’integrin després de les eleccions del 27 de setembre en un govern de concentració per gestionar l’etapa de transició durant el procés constituent. Segons Sabrià, en aquest govern hi podrien tenir un “paper actiu”, al costat de Junts pel Sí. També va advertir que els atacs de l’Estat no han d’aturar el procés: “L’amenaça i la por no han de condicionar les nostres decisions”.
