Romeva defensa des de Mauthausen que Catalunya "vol ajudar a construir una Europa que ha après dels seus errors"

ÀustriaEl conseller d'Afers Exteriors, Relacions Internacionals i Transparència, Raül Romeva, ha participat aquest dissabte en l'homenatge internacional als deportats al camp de concentració de Mauthausen-Güsen, coincidint amb el 72è aniversari del seu l'alliberament. Davant centenars de persones i entitats d'arreu d'Europa, incloent-hi el president federal d'Àustria, Alexander Van der Bellen, Romeva ha defensat que la història "no és nostàlgia sinó una lliçó de futur" i ha subratllat que Catalunya "vol ajudar a construir una Europa millor" que deixi de banda "la por i l'odi" del passat. El president de l'Amical de Mauthausen, Enric Garriga, i el delegat del Govern a Àustria, Adam Casals, també han participat en l'acte.

Romeva ha considerat "necessari" que "les generacions que no van ser testimonis de l'horror" que es va viure en camps de concentració com el de Mauthausen-Güsen "reaccionin immediatament davant la més mínima insinuació que aquestes ideologies tornin a sorgir". En aquest sentit, ha subratllat que la història és un recordatori "del deure ciutadà de defensar els valors de la pau i el respecte pels drets humans". "Només amb una memòria històrica sòlida i compartida podrem evitar que els fantasmes del passat revisquin", ha emfatitzat.

En una línia similar, el president de l'Amical Mauthausen, Enric Garriga, ha destacat el "deure fonamental" dels descendents de les víctimes del nazisme i el feixisme "de recordar i honorar el passat" per poder "enfortir la democràcia i mantenir vius els principis bàsics de la convivència col·lectiva". "Avui, la UE es mostra incapaç de trobar una resposta positiva al drama humanitari", ha lamentat. També ha alertat que "reapareixen consignes que haurien d'estar definitivament superades" i que responen "al discurs de la por cap a tot allò que és diferent". En aquest sentit, ha demanat "l'acció de les institucions polítiques" per trobar "solucions" que respectin "els drets humans i la dignitat" de totes les persones.

L'acte, organitzat pel Comitè Internacional de Güsen, també ha comptat amb la presència de supervivents dels camps de Mauthausen-Güsen, així com delegacions de 21 països i representants de la vida política, social i cultural de la regió de l'Àustria Alta.

On van morir més republicans espanyols

Més de 200.000 persones van ser deportades al camp de concentració de Mauthausen-Güsen, 120.000 de les quals van morir. A Güsen, una secció del camp dedicada als treballs forçats i que comptava amb els seus propis forns crematoris independents de Mauthausen, hi van morir 35.800 persones, 3.900 de les quals eren republicans espanyols.

El conseller Romeva, juntament amb el president de l'Amical de Mauthausen, membres de l'Associació Catalana d'Amics d'Israel, Triangle Blau, ERC i Estat Català han participat en l'ofrena floral a les víctimes republicanes al pati del crematori, on hi ha una placa commemorativa. Familiars i amics dels deportats també els han volgut retre homenatge, així com alumnes i professors de cinc instituts de diferents municipis de Catalunya i el País Valencià. Diversos membres de l'ambaixada espanyola també han participat en l'acte i han contribuït a l'ofrena floral.