Romeva avisa Europa que s’haurà de posicionar

LondresDemocràcia i diàleg. Dues paraules que sintetitzen el missatge clau de la lliçó del conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, a Westminster ahir al vespre sobre el procés català i la demanda majoritària de la societat del país per exercir el dret a decidir el seu futur. “Aquest any el Govern de Catalunya s’ha compromès a celebrar un referèndum sobre la independència, que demana votar; volem guanyar aquest referèndum però també estem disposats a perdre’l”, va dir.

Amb corbata i en un to solemne, en total consonància amb el marc sobri en què actuava -una Committee Room plena a vessar-, el conseller d’Afers Exteriors del Govern va protagonitzar la primera sessió de l’All-Party Parliamentay Group on Catalonia, acabat de crear. El Govern sempre ha dit que entén que els estats no es mullin amb la qüestió catalana, però Romeva ahir va avisar la democràcia britànica: “Els drets democràtics dels catalans acabaran esdevenint una qüestió sobre la qual tots els països d’Europa hauran de prendre una posició”. Tot i això, bon coneixedor, com és, dels equilibris necessaris en el camp de la diplomàcia i del moment d’Europa i el Regne Unit, va afegir que el Brexit “ ho condiciona tot”.

La trobada, que va comptar amb presència de gairebé dues dotzenes de representants dels comuns i dels lords, i també amb membres de la comunitat diplomàtica establerta a Londres, va constar de trenta minuts d’exposició i gairebé una hora d’intercanvi de preguntes amb els presents.

Lord Wigley, membre de la Cambra dels Lords pels independentistes gal·lesos del Playd Cymru i exlíder de la formació, va deixar clara la seva posició en l’afer català. “Sabem que les lleis i els sistemes constitucionals han d’estar al servei dels ciutadans i no al revés”. En la primera de les seves sentències, Dafydd Wigley feia referència a la discussió sobre l’arquitectura constitucional de l’estat espanyol, que va tenir lloc durant el torn d’intervencions. Un sistema que a hores d’ara, segons Wigley, fa de cotilla i d’excusa al govern de l’Estat per barrar el pas a la possibilitat de celebrar un referèndum a Catalunya. Per refermar-ho, Romeva va fer referència a la peripècia de l’Estatut de Catalunya impulsat per l’expresident Pasqual Maragall, aprovat en referèndum pels catalans el 2006 després que el Parlament espanyol li passés el ribot, i que posteriorment el Tribunal Constitucional va rebaixar encara més “a instàncies del PP”, com va recordar el conseller d’Afers Exteriors.

“Detestem el nacionalisme basat en la raça o la llengua”, va reblar Wigley en recordar el caràcter cívic tant del nacionalisme gal·lès com de l’escocès. La referència a Escòcia era especialment oportuna l’endemà que la seva primera ministra, Nicola Sturgeon, anunciés que posa en marxa el mecanisme per convocar un segon referèndum d’independència, unes paraules que aquests dies també tenen un especial ressò a Catalunya.

Un grup de discussió no és oficial

El comitè parlamentari sobre Catalunya constituït a Westminster el formen una vintena de diputats i lords de les dues cambres, en què hi ha representats sis partits de l’escenari polític britànic més una diputada independent per Escòcia. Tot i que el comitè no té un estatus oficial dins de l’estructura orgànica del Parlament, l’objectiu d’un òrgan com aquest -n’hi ha centenars, tant de països com també temàtics- és establir un vincle de seguiment entre Westminster i, en aquest cas, la realitat catalana. Però, a més, com va recordar la baronessa Gloria Hooper, una amiga de Catalunya que fa 30 anys que estiueja a Cadaqués, “el comitè pot plantejar preguntes sobre temes concrets tant a la Cambra dels Lords com a la dels Comuns”.

Part de l’audiència també estava preocupada per si el Govern promouria la desobediència civil com una manera de pressionar a favor del referèndum, i el conseller Romeva va explicar els arguments oficials de l’executiu català: “El que volem és ampliar la base social a través de les polítiques del Govern” per fer possible satisfer la demanda de la societat catalana.

L’acte va ser un granet més de sorra en la construcció internacional del cas de Catalunya. Els amics i les voluntats mai són sobrers.

Els altres grups de discussió sobre Catalunya en Parlaments europeus

Finlàndia

L’intergrup d’amistat amb Catalunya del Parlament finlandès va ser el primer que es va crear al món, el novembre del 2015. El 26 d’octubre del 2016, el conseller d’Exteriors, Raül Romeva, i el secretari general del Diplocat, Albert Royo, van visitar el Parlament de Finlàndia i van pronunciar-hi una conferència davant els seus membres, de tots els partits polítics amb representació al país.

Estònia

L’abril del 2016 va ser el Parlament d’Estònia qui va crear el seu intergrup d’amistat amb Catalunya. Als països bàltics, per la seva relativament recent independència de l’URSS -principis dels anys 90-, els interessa saber l’evolució del procés que està vivint Catalunya. Per aquest motiu el juny de l’any passat Albert Royo i el llavors secretari d’Afers Exteriors, Jordi Solé, van anar a Tallinn per posar al dia els membres de l’intergrup.

Suïssa

El país europeu neutral per experiència, Suïssa, va crear el seu intergrup sobre Catalunya el juliol del 2016. Dos mesos abans un grup de parlamentaris suïssos havien visitat el país en un dels programes de visitants internacionals del Diplocat. El copresident de l’intergrup, el socialista Mathias Reynard, va explicar que donen suport al dret a decidir, tot i que no es pronuncien sobre la independència.

Espanya vetaria Escòcia a la UE

El ministre espanyol d’Exteriors, Alfonso Dastis, va advertir ahir que en el cas que Escòcia, de mutu acord amb el Regne Unit, acabés sent independent, la tesi del govern espanyol “és que no pot quedar-se a la UE perquè no n’és membre si no és com a part del Regne Unit”. I va afegir que “hauria de posar-se a la cua, complir els requisits per a l’ingrés”. Dastis va afirmar que Espanya dona suport a la integritat del Regne Unit i “no encoratja secessions i divisions en cap dels estats membres”, en clara al·lusió a Catalunya.