Roger Torrent: “Tots intuíem que hi havia guerra bruta i ara en tenim proves”

BarcelonaAquesta setmana informacions publicades per El País i The Guardian han destapat una xarxa d’espionatge que ha tingut entre altres objectius polítics catalans. Entre ells, el president del Parlament, Roger Torrent (Sarrià de Ter, 1979).

Quan té previst presentar la querella contra l’exdirector del CNI?

En els pròxims dies. L’hem de preparar, ens hem de coordinar amb els equips d’advocats, també, en aquest cas, amb l’Ernest Maragall, i veure a quin jutjat es presenta.

Per què considera que va ser el CNI qui va espiar-lo?

Perquè tots els indicis que ha recopilat Citizen Lab, a través, també, de WhatsApp, i totes les proves contextuals ens porten a inferir que ha estat un servei d’intel·ligència el que està al darrere d’aquest atac.

¿La querella la presentarà vostè o el Parlament hi tindrà algun paper?

Estem treballant en dues vies diferents, des d’un punt de vista judicial: d’una banda, aquesta querella que comentàvem, però, de l’altra, treballarem per veure si la institució també pot fer algun tipus de denúncia. S’han atacat línies mòbils que són del Parlament i jo he tingut relació amb molts diputats durant aquell període, amb moltes institucions del país i amb líders socials, líders polítics i també líders econòmics.

Una de les trobades del temps en què vostè sap que va ser espiat va ser amb la comissària de Drets Humans del Consell d’Europa.

Sí, amb la senyora Mijatovic. Vam anar-hi justament a parlar de la vulneració de drets fonamentals a l’estat espanyol. Crec que és la meva obligació traslladar-li ara aquesta informació a la comissària i, en tot cas, que hi intercedeixi, no només des d’un punt de vista d’afectació personal, sinó també com a comissària dels drets fonamentals al nivell del Consell d’Europa.

En l’àmbit estatal, què n’espera d’aquesta querella?

Que es depurin totes les responsabilitats i que això no torni a succeir mai més. Perquè no és només una qüestió que hagi de preocupar els independentistes, a mi, a l’Ernest Maragall o a l’Anna Gabriel, sinó que va als mateixos fonaments de la democràcia. La qualitat democràtica d’un estat no es mesura pel nombre de casos com aquest, que n’hem vist en altres latituds i de molt cèlebres, com el Watergate, sinó per la manera com s’actua una vegada es coneixen aquests casos.

¿Està satisfet de la reacció del govern espanyol?

No. Les declaracions no em serveixen, vull fets. Vaig parlar amb la ministra de Defensa i li vaig dir que si estava tan segura que el CNI no hi tenia res a veure, no hauria de tenir inconvenient a deixar que s’investigui.

És una prova de la guerra bruta?

Tots intuíem que hi havia guerra bruta i ara en tenim proves. De fet, l’espionatge, que és molt dur, no és el més greu. Recordem que hi ha gent a la presó i a l’exili.

La llista d’espiats és bastant particular. ¿Creu que això és la punta de l’iceberg?

Sí. De moment, hi ha certificats uns cent quaranta mòbils. El que tenim és la certesa que es va espiar en el període abril-maig del 2019, però els investigadors el que ens diuen és que això no exclou que abans i després també s’hagin infiltrat en el mòbil. Ara estem investigant altres atacs.

¿La resposta democràtica passa per una comissió d’investigació al Parlament o al Congrés?

És una de les vies, sí.

¿Ha parlat amb el president Sánchez o amb el líder de Podem?

No encara, però m’hi posaré en contacte, sí. No pot intentar fer veure que no ha passat res o mirar cap a una altra banda.

President, quan creu que seran les eleccions a Catalunya?

No ho sé. Això correspon al president de la Generalitat. Des d’ERC volem que el trànsit fins al final de la legislatura es pugui pactar. No només perquè ja sabem que el president va dir que aquesta legislatura no tenia recorregut, sinó perquè, a més, estem en una situació molt complicada amb la crisi sanitària i la social que se n’ha derivat. És lògic que pactem com abordarem el final d’aquesta legislatura, i que ho fem no només per compartir informació entre partits polítics per preparar-nos per a unes eventuals eleccions. Ho hem de compartir, justament, per preparar les institucions per a aquestes eventualitats que vindran.

¿El Govern català està fent una bona gestió de la pandèmia?

El Govern ho ha fet raonablement bé. Si em pregunta pel rebrot, cada departament donarà les informacions pertinents. Però, en qualsevol cas, jo represento el Parlament, que és l’òrgan que fiscalitza el Govern. En tot cas, crec que el que toca ara és treballar colze a colze per intentar superar una situació que és evident que no ens genera gaires bones notícies en les darreres hores.