Roger Torrent: "El TC no pot prohibir un debat parlamentari d'interès públic"

BarcelonaL'expresident del Parlament Roger Torrent ha defensat aquest divendres la llibertat d'expressió i el dret de poder debatre sobre qualsevol matèria a la cambra catalana durant el seu interrogatori davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el jutja a ell i a l'anterior mesa per desobediència. "El Tribunal Constitucional no pot prohibir un debat parlamentari d'interès públic", ha afirmat Torrent, que s'ha acollit al seu dret a respondre únicament a les preguntes del seu advocat, Andreu Van den Eynde, igual que la resta dels acusats. "La mesa no pot tenir un paper de censura", ha afegit l'exsecretària quarta de la mesa Ariadna Delgado, que ha defensat que va actuar pensant que estava "protegida per la inviolabilitat parlamentària".

El dret a la inviolabilitat parlamentària és el principal argument de defensa que han posat sobre la taula els acusats, que han deixat el discurs més polític per a la seva intervenció en el torn d'última paraula, ja al final del judici. Torrent ha assegurat que la defensa del principi d'inviolabilitat parlamentària és essencial, no per a la "immunitat" dels diputats del Parlament "sinó com a protecció que fa efectiva la separació de poders", i ha advertit de les conseqüències que pot tenir una sentència condemnatòria sobre la llibertat d'opinió a la cambra catalana i sobre les "bases del parlamentarisme". En el mateix sentit, Delgado ha animat a no deixar-se influir pel que concloguin els tribunals i continuar actuant "sense por", mentre que l'exsecretari primer de la mesa Eusebi Campdepadrós ha definit el judici a la mesa com una "causa política" i ha advertit que suposa una "ingerència inadmissible" del poder judicial sobre el polític.

L'únic que no era al banc dels acusats (ni a les cadires de la defensa) era l'exvicepresident del Parlament Josep Costa, que aquest dijous va renunciar a estar present al judici com a acusat i també a exercir el seu propi dret a defensa. En una figura força insòlita, Costa és alhora acusat i advocat de si mateix. Aquest divendres la sala ha emès una resolució on "se li reitera que pot comparèixer a la sessió del dia d'avui per fer ús del seu dret de defensa". Com que Costa no s'ha presentat, el tribunal ha demanat que en quedi expressa constància.

Resolucions declaratives

Els tres processats han deixat el discurs més polític per a l'últim torn de paraula i s'han repartit les qüestions més tècniques durant la seva declaració inicial, a preguntes dels seus advocats. Torrent, Delgado i Campdepadrós han apel·lat a la llibertat d'expressió i a la inviolabilitat parlamentària, però també han insistit que les dues resolucions sota lupa de la justícia, sobre l'autodeterminació i la monarquia, eren únicament declaratives. Qui més ha aprofundit en aquest sentit ha estat Campdepadrós: "En cap cas es pretenia exercir el dret a l’autodeterminació fora de les vies constitucionalment establertes", ha admès. Aquesta és la tesi que també van defensar dijous els màxims representants jurídics de la cambra, l'ex secretari general del Parlament Xavier Muro i el lletrat Joan Ridao.

Tant Delgado com Campdepadrós han explicat també que els advertiments que els va fer el Constitucional eren genèrics i entenien que no afectaven "de manera universal" totes les resolucions que es tramitaven i debatien al Parlament. En aquest sentit, l'ex secretari primer de la mesa ha assegurat que sempre ha pensat que va actuar "honestament i seguint criteris jurídics". També hi ha insistit, durant l'exposició del seu informe, l'advocat de Torrent, que ha recordat que la llei estableix dos requisits per parlar del delicte de desobediència: que hi hagi un requeriment exprés i precís i que se'n prescindeixi de manera contundent i rebel. "I això no existeix aquí", ha assegurat Van den Eynde.

Impunitat

En canvi, la Fiscalia –que demana un any i vuit mesos d'inhabilitació per a Torrent, Costa i Campdepadrós i un any i quatre mesos per a Delgado– ha insistit que els acusats es van "posar d'acord" per desobeir expressament el TC. Ha assegurat que l'única persona "sincera" havia estat Costa a l'hora de dir que no consideraven "legítim" el Constitucional i que per això el van "desobeir". "No s'estan emparant en la inviolabilitat parlamentària, sinó en la impunitat; el que ens volen dir és que són una espècie de casta que està per damunt de tot", ha dit el fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio.

Per intentar tombar l'argument que els acusats estaven protegits pel principi d'inviolabilitat parlamentària, el fiscal s'ha referit a la sentència que va inhabilitar la mesa del Parlament per l'1-O i ha recordat que el tribunal ja va dir aleshores que a l'hora de tramitar les resolucions, la mesa "exercia una funció estrictament administrativa" que no tenia res a veure amb l'expressió d'una opinió.

Les defenses també han insistit en el caràcter polític de la causa. "Aquí el que es jutja és el Parlament i la separació de poders. El que no es pot acceptar és que el Constitucional decideixi l’ordre del dia dels Parlaments", ha dit la lletrada de Delgado, Olga Arderiu, mentre l'advocat de Campdepadrós, Jordi Pina, ha recordat que fa cinc anys que l'Estat "intenta guanyar als tribunals de justícia el que no pot guanyar a les urnes".