Roger Torrent: "La resposta a la sentència ha d'apel·lar al 80% de la ciutadania"

BarcelonaRoger Torrent (Sarrià de Ter, 1979) rep l’ARA en el despatx d’audiències del Parlament, on rep les visites institucionals. Just acabada l’entrevista, la Moncloa insta el TC a advertir-lo personalment, cosa que ens obliga a fer-li noves preguntes.

El govern espanyol ha impugnat davant el TC les resolucions aprovades el 15 de juliol sobre l’autodeterminació i la reprovació del rei. La novetat és que li demana al tribunal que el notifiqui a vostè personalment. Com ho valora?

Al Parlament s’hi ha de poder parlar de tot i s’han de poder expressar totes les opinions, no només aquelles que agradin al govern espanyol. La Mesa no pot censurar la iniciativa política dels grups. No ens convertirem en un òrgan censor. Si ho féssim, estaríem limitant el dret dels diputats, i per tant dels ciutadans, a la llibertat d’expressió i a la representació política.

Què persegueix Pedro Sánchez?

És políticament irresponsable, absurd. ¿Algú creu que les majories parlamentàries deixaran de defensar les seves idees perquè algú les prohibeixi? El que pertoca al president Sánchez és fer política, posar alguna proposta sobre la taula. Els tribunals no li resoldran un problema que és de naturalesa política.

Es planteja desobeir? Vostè sempre ha defensat que s’han de preservar les institucions...

Honestament, a mi el debat sobre la desobediència m’interessa poc. Crec que és simplista i ens dificulta prendre decisions en funció de la seva utilitat real. Jo seguiré defensant que al Parlament s’hi ha de poder parlar de tot i, per tant, no convertiré la Mesa en un òrgan censor. Però no ho faré perquè això sigui o deixi de ser desobediència, sinó perquè objectivament ens situa en una posició millor. Però també li dic que si em trobés davant una situació en què la decisió hipotèticament desobedient no tingués cap sentit pràctic, no tindria cap complex a l’hora de criticar-la. Perquè l’objectiu és guanyar.

¿O sigui que ho decidirà en funció del context del moment?

Jo soc del parer que s’ha de valorar cada decisió en concret, en el seu context i amb els seus condicionants. És cert que per generar les condicions objectives que ens permetin arrossegar l’Estat a un marc de resolució democràtica haurem de realitzar algunes accions sense el seu consentiment. Però aquestes accions no seran bones o dolentes en funció del grau de desobediència, sinó en funció de la capacitat que tinguin per fer moure l’Estat.

¿I la desobediència és una bona eina per fer moure l’Estat?

La desobediència civil s’ha demostrat útil en molts moments de la història per precipitar canvis positius. Però també crec que en la conjuntura actual la desobediència institucional té un recorregut molt més limitat. Això no vol dir que no pugui tenir sentit en cap cas. Finalment, responent a la pregunta inicial: sí, crec que hem de preservar les institucions. No les hi podem entregar a l’Estat, i també les hem de dignificar. Governar-les bé, exercint el lideratge que s’espera de nosaltres.

Estem en vigílies de la sentència. Què n’espera?

És una sentència que definirà els perímetres d’exercici dels drets fonamentals a l’estat espanyol, per tant serà una sentència que no només interpel·larà els independentistes, sinó el conjunt dels demòcrates. I haurem de respondre.

Quina serà la resposta del Parlament de Catalunya?

Haurà d’apel·lar al 80% de la ciutadania, que bàsicament diu dues coses: diu que no vol repressió i que hi ha d’haver una solució democràtica, que per a nosaltres és el referèndum. Ens ha de recordar la foto del 3-O del 2017.

I com es concreta això?

Bé, en el nostre cas, procurarem fer aquesta foto que ens permeti visualitzar el 80%, i a partir d’aquí treballarem per cosir aquestes grans majories. De fet, el nou cicle polític que s’obre ha d’apel·lar constantment a la majoria del 80%. Sabem que, com que la repressió ha vingut per quedar-se, haurem de treballar constantment en aquesta línia.

¿Es planteja reeditar el Pacte Nacional pel Referèndum?

Veurem com s’ha d’anar visualitzant, però estic convençut que hem d’apel·lar al conjunt de la ciutadania, no només al 50% d’independentistes. I l’única manera és amb un missatge que ens permeti arribar a la gent que encara no és independentista. No ens podem quedar només en el resistencialisme, sinó que hem d’anar a la construcció.

Com serà aquest nou cicle polític?

Haurem de treballar a partir de tres grans objectius polítics, que són: la llibertat, l’amnistia i el referèndum.

Això sona a Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia...

Malauradament, alguns conceptes ens recorden massa als anys setanta, al final del franquisme.

Tornen vostès a parlar de referèndum. Què va ser l’1-O per vostè?

És el més important que hem fet com a país, però també és evident que no ens va permetre implementar el nostre objectiu polític. Però l’1-O ens va proporcionar dues lliçons: que la determinació ens dona credibilitat, i, al mateix temps, que també ens cal organització, que al final vol dir intel·ligència col·lectiva.

¿Entén la frustració d’alguns catalans que van entendre que l’1-O era un punt i final?

Ningú s’imaginava abans de l’1-O que veuríem el que vam veure aquell dia, que veuríem detencions, empresonaments... I, malauradament, hem de ser conscients que la repressió ha vingut per quedar-se, i haurem d’actuar en conseqüència.

Si l’entenc bé, vostè està parlant d’una nova fase del Procés. Això no és un momentum...

És evident que la sentència marca la fi d’un cicle polític i l’obertura d’un de nou que no ha de ser només reactiu, sinó que ha de ser propositiu. Hem de ser capaços de dirigir-nos als ciutadans i dir-los: “En aquest nou cicle treballarem amb aquests eixos”. Per a mi són els que deia abans: la llibertat, l’amnistia i el referèndum. Hem de recuperar el lideratge, exercir-lo, recuperar la iniciativa i governar bé.

¿Aquest nou cicle ha de començar amb unes noves eleccions?

No, però no podem menysprear cap de les vies que ens permetin enfortir les institucions, que vol dir, també, enfortir les majories.

¿Veu més a prop unes eleccions o un acord de pressupostos?

Jo espero que hi hagi pressupostos, que són l’eina imprescindible que té el Govern per treballar, i no pot ser que encarem l’exercici del 2020 arrossegant els del 2017.

Tornem a la resposta a la sentència. ¿Creu que es mirarà amb lupa l’actuació dels Mossos per aplicar la Llei de Seguretat Nacional?

Bé, hi haurà qui intentarà qualsevol excusa per poder aplicar els mecanismes que té l’Estat o els que es poden inventar per poder intervenir les institucions del país. El president Sánchez no només no té cap inconvenient de defensar l’aplicació del 155, sinó que va més enllà i s’està convertint en el portaveu de la dreta espanyola. Cada vegada s’assembla més al govern anterior.

¿Li preocupen les detencions de CDR i les acusacions de violència?

Em preocupa la voluntat de criminalitzar un moviment que ha sigut sempre pacífic, cívic i democràtic.

¿Creu que hi ha d’haver una resposta institucional més clara quan es demana a l’independentisme que condemni la violència?

És ridícul que se’ns demani que condemnen la violència quan el moviment independentista s’ha manifestat sempre de forma cívica, democràtica i pacífica. Dit això, evidentment que nosaltres condemnem qualsevol tipus de violència, evidentment! De fet, jo sempre dic que qualsevol intent de defensar violentament una idea política no només no em tindrà al costat, sinó que em tindrà a davant confrontant-m’hi.

¿L’incomoda l’ambient que es viu al Parlament?

No és gens agradable, és descoratjador veure segons quines fotos que no ajuden en absolut. Ara bé, el que em sembla preocupant és la voluntat d’equiparar un moviment polític legítim amb violència i terrorisme, perquè això és extremadament irresponsable i perillós.

¿Quan vostè expulsa Carrizosa no està col·laborant amb la seva estratègia de denunciar que no hi ha llibertat d’opinió al Parlament?

En absolut. De fet, aquí no se censura ningú pel que diu sinó per com es diu. Jo sempre defensaré la llibertat d’expressió, ara, dins dels límits que marca la cortesia, l’educació, i el respecte institucional. I el que jo no permetré de cap manera és que es falti al respecte a la institució.

Tot apunta que Oriol Junqueras serà inhabilitat pel Suprem. ¿Vostè voldria ser candidat a la presidència de la Generalitat?

Deixi’m dir per decència que...

Em dirà que Oriol Junqueras ha de ser el candidat...

És que és qui millor representa els valors d’ERC! Dit això, jo sempre estic a disposició del que el meu projecte polític consideri que he de fer.

Quin és el seu missatge als ciutadans abans de la sentència?

Bé, m’agradaria fer una reflexió: hi ha una voluntat de l’Estat evident, de la qual participa molt activament el PSOE, de cronificar el conflicte polític, amb totes les conseqüències que això comporta, que vol dir, doncs, mantenir-lo amb els actuals paràmetres, amb les actuals circumstàncies, amb l’objectiu de fons de rebaixar el suport social de l’independentisme. Per això aquesta voluntat de criminalitzar l’independentisme, perquè hi hagi ciutadans que se’n desmarquin i, per tant, baixi el suport social i electoral. Viurem moments molt difícils, però no ens rendirem, no defallirem.

Ha vist la seva predecessora últimament?

Sí, aquesta mateixa setmana.

I com es troba?

Està evidentment preocupada i angoixada per la sentència, com ho estem tots i evidentment els principals afectats i les seves famílies, però al mateix temps l’he vista com sempre: forta, determinada i amb les idees molt clares.