Roger Torrent: “Estic disposat a assumir qualsevol cost, però sempre que sigui per avançar”

BarcelonaRoger Torrent rep l’ARA just acabada l’última reunió del dia de la mesa del Parlament. Malgrat la tensió acumulada en les últimes hores, Torrent sembla tranquil, però no pot amagar la frustració per la pèrdua de la majoria independentista.

¿Ens pot explicar de forma entenedora com és que la majoria independentista de 70 diputats s’ha vist reduïda a 65?

Per entendre-ho ens hem de remuntar a la interlocutòria del jutge Llarena que limita els drets polítics dels diputats, cosa que suposa una clara ingerència en el funcionament del Parlament. Davant d’això el que fem és trobar una fórmula que ens permet tres coses: que els diputats no hagin de deixar l’acta, que es mantinguin les majories del 21-D i que els acords del Parlament siguin efectius. Aquest és l’acord que vam votar solemnement el 2 d’octubre i que articula un mecanisme perquè els drets polítics d’aquests diputats puguin ser exercits per altres membres del grup. Ara bé, aquest mecanisme és potestatiu, i hi ha hagut diputats que han preferit no acollir-s’hi. I per això avui les majories són diferents.

Per tant, ¿s’ha prioritzat el nominalisme per sobre de les majories del Parlament?

És que jo crec que preservar les majories és fonamental. Per permetre que el Govern pugui avançar és imprescindible aquesta majoria. El 21-D vam acceptar participar en les eleccions del 155. Per què? Per preservar la majoria independentista. Per a mi aquella majoria és un tresor, és l’eina fonamental per sostenir el Govern Torra-Aragonès. Hem de fer tot el possible per preservar la majoria independentista.

¿Vostès no van pactar amb JxCat que tots els diputats farien servir el mateix mecanisme?

Es va pactar el redactat del punt 2, però després han de ser els diputats els que el facin servir. En tot cas, les conseqüències polítiques de no fer-ho són evidents.

¿Està en perill l’estabilitat del Govern després de perdre la majoria?

Al contrari, perquè tenim una eina que permet mantenir la majoria.

Però de moment el Govern perd votacions. Això el debilita?

La conjura entre el president Torra i el vicepresident Aragonès té calendari i necessita estabilitat parlamentària. Nosaltres hem complert perquè hem generat el mecanisme que assegura la majoria. Després han de ser els grups parlamentaris els que han de triar quina és la seva estratègia.

En quin moment es trenca l’acord?

És evident que teníem un acord sobre la fórmula i que després es decideix no usar-la.

Qui ho decideix?

Junts per Catalunya. Nosaltres hem creat el mecanisme i hem aprovat la resolució. Quina credibilitat pot tenir el Parlament si no compleix les seves pròpies resolucions? Una altra cosa és que alguns diputats no s’hi vulguin acollir, però nosaltres com a mesa el que fem és respectar la resolució aprovada el 2 d’octubre.

Però vostès van acceptar dijous l’última fórmula de JxCat, que no tenia l’aval dels lletrats, i dimarts van rectificar.

Dijous vam arribar a un acord polític, i en aquell moment els lletrats ens comencen a avisar que els documents no s’adiuen amb el mecanisme, i que per tant les votacions que se’n derivin seran invàlides. Per això demanem un informe, que és diàfan en aquest sentit. I jo com a president he de garantir que complim els nostres propis acords. I que les decisions del Parlament siguin efectives. ¿Algú s’imagina que no puguem aprovar els pressupostos?

Però algú pot interpretar que fa aquell pas per protegir-se.

Estic disposat a fer qualsevol pas que convingui, i a assumir qualsevol cost que comporti, però sempre si serveix per avançar, si l’escenari que s’obre és millor que l’anterior. Si no, quin sentit té fer gestos estèrils: fer retòrica? Una de les tres querelles que tinc és per l’acord del 2 d’octubre. I si parlem de desobediència està clar que ha de complir tres requisits: que sigui col·lectiva, que estigui inserida dins d’una opció estratègica, i que permeti assolir objectius polítics, com l’1-O.

En aquest moment no hi ha estratègia conjunta?

Ens cal una estratègia conjunta. Hi ha diferències de caràcter retòric, però hi ha opcions àmpliament compartides. Falta dibuixar l’estratègia que agrupi aquests conceptes i sobretot explicar-ho a la ciutadania.

¿Com valora l’estratègia que ha fet servir la CUP a Berga per protegir l’alcaldessa Venturós?

És una opció molt intel·ligent. Ara, no s’aparta gens del que fem al Parlament de Catalunya i al Govern, si de cas la diferència és retòrica, però els fets són els mateixos.

¿Se sent objecte d’una estratègia de desgast personal?

Em semblaria d’una irresponsabilitat màxima que se supedités l’estratègia política de tot un moviment polític a qüestions personals o càlculs partidistes.

¿La votació coincident amb el PSC per tombar la delegació de vot dels diputats de JxCat prefigura alguna cosa?

No prefigura res, no hem arribat a cap acord amb ells. Nosaltres a la mesa proposem els temes i cadascú decideix el seu vot.

Vostè parla de diferències retòriques però ERC vol ampliar la base del sobiranisme i JxCat busca el “momentum ” per tornar a intentar-ho. ¿Aquestes dues estratègies són reconciliables?

La nostra idea és passar del referèndum impossible al referèndum inevitable. I no hi veig massa diferències amb el que diu el president Torra de negociar un referèndum pactat amb el president Sánchez. I després tothom està d’acord que hem de ser més. I això vol dir acostar-se als marges. Què en traiem de fer discursos als que ja estan convençuts? Què en traiem de competir entre nosaltres? Si volem ser més hem d’anar a seduir, i per això també necessitem entendre les raons de l’altre. Jo vull anar als barris a explicar com serà la República. A buscar la majoria del 3-O. I això s’hauria de traduir amb majories també al Parlament de Catalunya.

Les eleccions són més a prop?

Crec que la voluntat és la contrària, el president i el vicepresident van dir almenys fins a les sentències. Després ja es decidirà, però ara el Govern necessita temps.

Quina reacció hi ha d’haver al judici i com s’ha de vehicular?

El 80% de la població està en contra de la repressió. I si hi ha condemnes haurem d’apel·lar a aquest 80%, perquè es tracta de drets fonamentals. I les institucions hauran de liderar la resposta. Per això necessitem un Govern fort.

¿L’independentisme ha d’assumir que amb el 47% no hi ha prou?

L’independentisme ha d’assumir que hem de ser més. Fixi’s que l’SNP ha arribat a la mateixa conclusió.

¿Creu que s’ha parlat prou clar a l’opinió pública sobre la dificultat d’assolir la independència?

No. És evident que no ens hem explicat bé. Hem de ser honestos. I hem de ser conscients que aquest procés no serà fàcil ni ràpid. No n’hi ha prou amb proclames o discursos, ens cal intel·ligència.