Roger Albinyana: "Les ambaixades espanyoles truquen i pressionen per evitar que ens rebin"

Amb 33 anys Roger Albinyana ja acumula certa experiència i formació en l'acció exterior. Militant de CDC, de l'ala independentista i liberal, ha tingut responsabilitats en l'àrea internacional del partit i dels liberals europeus. Albinyana té l'encàrrec d'Artur Mas d'explicar el procés català i crear estructures d'estat tot i les penúries pressupostàries.

El president Mas diu que a l'exterior s'entén el dret a decidir però no la independència. Com l'afecta?

Per ara això no té implicació directa en l'estratègia exterior, que en una primera fase treballa pel dret a decidir. Alguns governs europeus no s'oposen al fet que votem. Sí que hi ha preocupació pel resultat eventual tenint en compte les complexes relacions entre estats de resultes de la crisi. Hi ha preocupació per qualsevol acció que debiliti més Espanya.

I com es capgira això?

D'una banda, planificant bé i comunicant al món la transició nacional. De l'altra, fent entendre que Espanya sense Catalunya és viable i que el procés és positiu a mitjà i llarg termini per a ells. Des del declivi de l'imperi tenen aversió a fer reformes. I un procés així pot ajudar-los a accelerar-les ara que els calen. I el seu potencial econòmic ja no està només en el nostre teixit empresarial.

La comunitat internacional és neutral i teniu clar que seguirà així. Això fa estèril buscar aliances?

Ara per ara no tenim prou legitimitat per anar a buscar aliances. El procés de cara fora és una extensió del procés de cara endins, i per buscar-les s'ha d'esgotar el diàleg i no ho hem fet. L'únic que podem fer i estem fent és explicar què volem, tenint en compte que hi ha un govern que ha rebut aquest mandat a les urnes.

¿Algú des de fora podria forçar Madrid a negociar la consulta?

Aquesta és una altra qüestió i en això hi pensem, evidentment.

La Unió Europea?

Els 27 estats en conjunt difícilment faran aquest paper…

I els grans estats?

Això és més factible. En tot aquest procés -que a algú li pot semblar que va massa a poc a poc i a mi em sembla que va massa de pressa perquè hem de posar en marxa estructures d'estat- hi ha una recerca de legitimitat de portes enfora.

¿Ajudaria una gran coalició, que inclogués CDC i ERC, a les europees?

S'han d'explorar totes les vies. Jo tinc bona relació amb els eurodiputats de CDC i d'UDC, i de cara al 2014 caldrà veure què és millor per fer realitat l'estat propi. Hi haurà eleccions arreu i el que fem aquí passarà desapercebut, ho hem de saber. En l'àmbit nacional sí que una coalició més àmplia crec que funcionaria.

¿Sortir fora i explicar el procés amb l'etiqueta de nacionalistes té el risc de passar per euroescèptics?

Catalunya té una llarga tradició europeista i se li reconeix gràcies a actius com el president Pujol. En això no hi ha cap problema. El que passa és que en determinats països es pot témer que el procés català en legitimi d'altres. Hem d'explicar que el nostre és genuí i singular, sense paral·lelismes. Ni tan sols amb Escòcia. La Generalitat no té relacions formals amb el govern escocès ni ho volem, perquè creiem que no ajuda. Tenim bones relacions amb el govern britànic i la seva ambaixada i volem continuar-les tenint. És la nostra obligació.

I per què fugir del cas escocès?

No fugim, considerem que no hi ha necessitat de mantenir una cooperació amb ells i menys en públic.

Però hi ha una coincidència en el 2014, en què ells faran la consulta.

Jo els desitjo tota la sort del món, a ells i als britànics, però no vull que m'hi vinculin. És cert que hi ha la derivada en relació a l'ampliació interna de la UE, però res més en comú. La seva base reivindicativa és diferent i les relacions amb l'estat matriu també. Ells tenen un referèndum pactat amb el govern britànic i és exemplar. Un camí que a Madrid haurien de seguir.

¿Quan expliqueu el procés noteu que Espanya ja ho ha fet? ¿Està mobilitzat l'aparell exterior espanyol?

Sí, sí, esclar.

En què es nota?

En diferents nivells. El ministeri d'Exteriors té converses sovintejades amb el cos diplomàtic i els dóna la seva versió del procés. En això no hi entrem. Quan intentem reunir-nos amb mandataris estrangers, les ambaixades espanyoles els truquen i pressionen per evitar-ho. A vegades persones que anem a veure ja tenen opinions condicionades.

Ara tramiten una llei per posar ordre a la seva acció exterior i controlar la de les autonomies.

Sí, i parteix d'una interpretació expansiva de la Constitució. Si la Generalitat té competències les ha de poder exercir sense interferències i ens equiparen als municipis per coordinar-nos. La seva llei, que es fa en paral·lel a la nostra, no diu res de la consulta prèvia abans de signar acords que ens afecten.

Parlem d'ordenar el que es té, però crida l'atenció que un aparell exterior petit com el català estigui dispers. L'Institut Ramon Llull és a Cultura, posem per cas.

Bé, l'acció exterior no només la fem a Presidència. Cadascú fa la seva feina i cal coordinar-la, però és evident que en un futur i a mesura que avancem hem de tendir a més concentració per ser més eficients.

Les ONG estan revoltades pels seus impagaments i el pressupost de cooperació és mínim. Hi creuen?

Tenim una situació econòmica que és la que és, amb una ofensiva clara del govern espanyol per escanyar-nos. Estem compromesos amb la cooperació però ara la prioritat és mantenir l'estat del benestar. El pressupost en cooperació baixa des del 2008. El 2010 es van comprometre 22 milions i pagar costa.