Puigdemont demana a Sánchez que vagi més enllà dels gestos

BarcelonaL’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va reaparèixer ahir públicament a Berlín després de mesos de mantenir un perfil baix per recomanació dels seus advocats mentre esperava la resolució del tribunal de Schleswig-Holstein. Ara, però, un cop Alemanya ha descartat entregar-lo per rebel·lió (només autoritzaven l’extradició per malversació) i el Tribunal Suprem ha retirat l’euroordre contra ell, Puigdemont torna a la vida política. Ho va fer ahir des del Haus der Bundespressekonferenz de la capital alemanya, a tocar del Bundestag, per demanar al nou govern espanyol de Pedro Sánchez “fets” més enllà dels gestos. Tot i que l’expresident va admetre un canvi de “llenguatge i d’estil” respecte a l’anterior govern del PP, va reclamar que la nova etapa inaugurada entre la Generalitat i la Moncloa es plasmi en solucions i que abordi l’arrel del conflicte, que són “les relacions entre Catalunya i Espanya”.

“Vivim un temps de canvi climàtic, en el sentit polític del terme. Però no ha arribat, tristament, el temps dels fets, i l’esperem”, va assegurar davant desenes de periodistes, la majoria alemanys. Tal com ja ha reiterat moltes vegades el president Quim Torra, l’expresident Puigdemont també va considerar que la solució del conflicte havia de venir del “respecte per la voluntat” majoritària de la ciutadania i que el referèndum pactat a l’escocesa era la millor de les opcions. “Mai direm no a un referèndum”, va assegurar Puigdemont, tot i que també va afirmar que arran del resultat del referèndum de l’1 d’octubre “la decisió del poble de Catalunya de constituir-se com a república independent és un fet”. A més, va insistir que, després de tot el que ha passat aquest últim any, encara no sap quin és el “projecte” que té el govern de l’Estat per a Catalunya, i es va negar a “especular” sobre si un pacte fiscal, ara per ara, seria suficient per pal·liar les aspiracions independentistes de part de la població.

Malgrat l’actitud expectant de Puigdemont amb el nou escenari a Madrid -ell, d’entrada, era contrari a donar suport a la moció de censura per fer fora el PP-, ahir el govern espanyol va celebrar les seves paraules. La vicepresidenta, Carmen Calvo, va destacar el fet que l’expresident reconegui que hi ha “una situació de diàleg que s’ha d’explorar”. En declaracions des del Congrés, va recordar que l’actual correlació de forces ha propiciat un nou escenari que s’ha d’aprofitar pel “benefici d’Espanya i Catalunya”. Tanmateix, la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, que ahir es va reunir amb el president del Parlament, Roger Torrent, va descartar que la Moncloa parli amb Puigdemont. “L’interlocutor del govern espanyol és el govern de la Generalitat”, va dir, segons informa Marc Toro.

Ara bé, l’estabilitat de Sánchez depèn, en part, del PDECat, del qual Puigdemont ahir no va comentar res malgrat el seu paper en la decisió d’aquest cap de setmana de Marta Pascal de deixar la direcció de la formació. “Sánchez ha tingut els vots per poder ser investit, i el més normal és que qui rep els vots d’algú hi correspongui”, es va limitar a dir. Va assegurar que opinar sobre el que feia el PDECat -on, va recordar, ara mateix no té responsabilitats- no era el seu paper, perquè ara es dedicarà a fer d’altaveu internacional de Catalunya.

Sense suport dels estats

Puigdemont va explicar que dissabte marxarà cap a Bèlgica per tornar a la Casa de la República, a Waterloo, on l’esperaran el president Torra, els diputats de JxCat i diversos membres del Govern. L’expresident va dir que la seva activitat política “se centrarà a Bèlgica” i que aviat posarà en marxa el Consell de la República com a “organisme unitari” per actuar en la línia del “mandat de l’1 d’octubre”. Fonts del seu entorn, tanmateix, asseguren que han d’acabar de concretar com s’articula aquest ens des del punt de vista jurídic -hauria de ser una entitat privada-, polític -qui hi serà representat- i també comunicatiu.

Malgrat la voluntat d’explicar el cas català als fòrums europeus, ahir l’expresident va reconèixer la falta d’aliats internacionals favorables a la independència de Catalunya. “No tenim el suport de cap estat”, va admetre quan l’hi van demanar els periodistes, però va remarcar que el procés d’independència sí que té el suport “de molts ciutadans europeus que se senten concernits pel retrocés de drets” a la Unió Europea. Un club comunitari, però, que de moment fa el sord davant el conflicte català. L’expresident va reconèixer que encara no s’havia pogut reunir amb cap líder de les institucions europees. Sí que va dir, però, que s’havia reunit amb representants de fins a quatre partits alemanys interessats pel que passava a Espanya, dels quals va preferir no revelar el nom. Puigdemont té la intenció a partir d’ara d’intentar revertir aquesta situació i d’atendre totes les invitacions a diferents fòrums que tenia pendents, també a Alemanya -va dir-. De fet, abans de la detenció del 25 de març passat l’expresident ja havia adoptat aquest rol: havia protagonitzat conferències (arriscant-se a les euroordres) a Dinamarca, Finlàndia i Suïssa, on va participar en un fòrum de prestigi internacional sobre els drets humans.

Puigdemont es va fixar com a prioritat l’alliberament dels presos independentistes a Espanya i el retorn dels exiliats com a símbol de normalitat, també en la seva vida -va dir-. De fet, malgrat que ara no pot trepitjar territori espanyol fins que prescrigui el delicte -si no vol anar a la presó-, es va mostrar convençut que no trigarà “vint anys” a tornar a Catalunya. Puigdemont comença també una nova etapa.