Robles nega que l’espionatge a Sánchez amb Pegasus obtingués informació reservada
La ministra desvincula les infiltracions amb el canvi de postura al Sàhara Occidental i insisteix que l’espionatge a l’independentisme es va fer sota tutela judicial
BarcelonaLa ministra de Defensa, Margarita Robles, ha negat que els dispositius dels membres del govern espanyol, entre ells el del president, Pedro Sánchez, infectats amb el programa informàtic Pegasus tinguessin informació secreta o reservada. La ministra ha assegurat que únicament van afectar la seva intimitat, i que “no hi ha cap dada” que acrediti que la seguretat nacional s'hagués vist compromesa.
Robles ho ha assegurat en la seva compareixença davant la comissió mixta de seguretat nacional al Congrés, que té lloc després que l'Audiència Nacional hagi reobert la causa en què investigava la infecció amb el programa d'espionatge, que també va infectar els dispositius mòbils dels ministres de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i d'Agricultura, Luis Planas, així com el de la mateixa Robles.
“No hi ha constància que els dispositius mòbils afectats tinguessin informació classificada legalment com a secreta o reservada –ha anunciat–, però sí que s’han vist afectades la intimitat i les dades personals dels titulars dels dispositius”. Per aquest “atemptat contra la privacitat i intimitat” justifica la denúncia presentada per l’executiu.
L’oposició, per la seva banda, ha criticat que el govern espanyol utilitzés el hackeig als membres de l’executiu com una “campanya de defensa” per al cas Pegasus d’espionatge a polítics i activistes independentistes. Ho ha afirmat el portaveu del Partit Popular, Rafael Hernando, que ha assegurat que l’executiu va voler acusar l’anterior administració, “fins que van veure que l’inici de l’espionatge havia sigut l'any 2019”, quan el PP ja no estava al govern.
Junts i Esquerra, per la seva banda, també han subratllat el fet que la ministra no s’hagi preocupat igual de l’espionatge a l’independentisme per part del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). El diputat d’EH Bildu, Jon Iñarritu, ha recordat que “l'escàndol més gran d’espionatge” és el que afecta “un centenar d’independentistes”, inclòs ell mateix, que també va ser intervingut amb el programari d’origen israelià.
La ministra ha respost que les infiltracions que van ser reconegudes pel CNI –tan sols a 18 persones– es van fer “amb el control i l’autorització judicials”, i que són les úniques que té constància que s’han produït: “No és veritat que Pegasus s’hagi utilitzat contra l’independentisme. S’ha utilitzat quan s’ha sospitat que hi havia la possibilitat de la comissió d’un delicte, i sota tutela judicial”, ha argumentat. El portaveu socialista a la comissió ha recordat que el Congrés n’ha activat una d'específica sobre el tema, que és fruit dels acords dels grups independentistes amb el PSOE per l’elecció de Francina Armengol com a presidenta de la cambra.
Iñarritu, així com el portaveu popular i el de Sumar, s’han referit als possibles vincles del Marroc amb l’espionatge. Iñarritu ha acusat la ministra de “falta de transparència” i ha recordat que poc després de la infiltració el Marroc va saber que el secretari general del Front Polisario, Brahim Ghali, era atès en un hospital de Logronyo, i que poc després es va promoure una entrada massiva d’immigrants a Ceuta. Ha qüestionat si el canvi de postura respecte del conflicte al Sàhara Occidental tenia algun tipus de vinculació amb l’espionatge.
Robles ha rebaixat les acusacions d’Iñarritu a “indicis i deduccions”: “Jo no soc Sherlock Holmes, és el poder judicial qui ho està investigant”, ha dit, en referència als indicis que apunten al país nord-africà. D’aquesta manera insisteix que l’objectiu és saber “qui hi ha darrere” de l’atac, i que el Centre Criptològic Nacional està duent a terme actuacions per explorar “si les infiltracions poden tenir el mateix autor que les produïdes a França”, que van afectar periodistes, advocats i dirigents polítics com el president de la República, Emmanuel Macron.
Reobertura de la causa
El magistrat José Luis Calama va reobrir la causa sobre l'espionatge amb Pegasus al president espanyol i als ministres el 23 d’abril. La causa havia estat arxivada provisionalment el juliol de l'any passat davant la falta de col·laboració d'Israel i de l'empresa NSO Group, creadora del programa infecciós.
Calama va prendre la decisió en haver rebut informació de França, que el 2021 va iniciar una investigació per infiltracions amb el programari Pegasus. França sempre havia tingut la sospita que l'origen de les infeccions era al Marroc, però el regne alauita ha negat la seva responsabilitat i la justícia no li ha atribuït directament l'autoria.