Rivera i Sánchez s’enreden amb els pactes en la seva cursa pel segon lloc

MadridEl Saló dels Passos Perduts és el més luxós (i daurat) del Congrés. Al mig hi ha una espectacular taula de fusta amb incrustacions de bronze i nacre que els tsars russos van regalar a Isabel II quan es va casar. Ahir, però, la taula i la galeria de retrats de polítics notables del segle XIX que el decoren cedien protagonisme als quatre principals candidats del 20-D, que es van aplegar en una cambra de poc més de dos-cents metres quadrats. No hi eren per debatre. Ho faran avui a la nit a la televisió -la campanya viu als platós- sense Rajoy i amb Soraya Sáenz de Santamaría, que en poques hores ha vist néixer i morir la suposada operació Menina per descavalcar el cap de l’executiu i posar-la a ella si falten suports per a la investidura. Ahir els aspirants van coincidir en l’aniversari, el 37è, d’una Constitució amb una vigència molt discutida i discutible. La negativa del PP a reformar-la i la manca de mínims comuns denominadors del PSOE, Podem i C’s sobre com s’ha de fer encareixen canviar-la, però no és descartable que s’obri en uns mesos la ponència per parlar-ne (per fer-ho n’hi ha prou amb majoria absoluta). Acabat l’acte de commemoració -un patriòtic discurs del president de la cambra, Jesús Posada, que de tan afable i innocu com resulta és capaç de ser, alhora, amic de Rajoy i José María Aznar-, en l’aperitiu posterior a les immediacions de l’hemicicle les converses amb els convidats (alts càrrecs, militars, exministres, senadors i diputats, presidents autonòmics i periodistes bàsicament) estaven monopolitzades per una campanya que els quatre grans van paralitzar ahir al matí, per fetitxisme constitucional o, senzillament, perquè no fos dit que no hi eren.

Pedro Sánchez ha començat la campanya a la contra, amb enquestes desfavorables, el partit nerviós i Susana Díaz -que ahir es va deixar veure repartint simpatia i que presideix l’únic territori on el PSOE guanyaria- més convençuda que mai que quan li plagui podrà saltar a Madrid. L’espanyolisme de la trianera fa que guanyi enters a Madrid però, alhora, no impedeix que al sud se segueixi percebent el PSOE com el partit més genuïnament andalusista. Sánchez, resignat a no guanyar, ha deixat entreveure la possibilitat de fer pinya amb Podem i C’s contra Rajoy amb l’objectiu de no perdre la condició d’alternativa, i Rivera es mostra disposat a fer el mateix si és per ser president. I Iglesias i el líder del PSOE renuncien a defensar el dret a decidir i el federalisme respectivament. Rajoy estarà tota la campanya alertant dels efectes nocius que tindria un “tripartit espanyol”. Va per davant i encara hi pot anar més, segons explicava ahir. Perquè la jugada li surti rodona i pugui governar amb una certa comoditat necessita que els altres tres partits quedin debilitats, entre els 50 i els 80 escons. D’aquí que felicités Iglesias (“Aneu bé a les enquestes”) i afirmés que hi ha una pugna “molt oberta” per ser cap de l’oposició.

Sánchez va marxar ràpid del Congrés i es va molestar quan la premsa li va preguntar pels pactes. Es va mostrar segur que està “més a prop del PP del que diuen les enquestes” i que, com a mínim, serà segon. Mentrestant, la seva número dos per Madrid, Meritxell Batet, ja donava per bo arribar als cent escons, onze menys que els actuals.

Rivera s’ho mirava tot plegat amb certa sorpresa. Descartava que vulgui canviar Rajoy per Sáenz de Santamaría, i deia que més que una operació Menina hi ha una operació per “salvar el soldat Sánchez”. Per dos motius: perquè Rajoy prefereix el PSOE liderant l’oposició (és cert que al cap de l’executiu se li sobreentén i ministres com Cristóbal Montoro ahir no ho amagaven) i perquè la pressió que li faran per pactar amb el PP serà més forta si és tercer que si és segon. “Que el líder de l’oposició pacti amb el president només passa a Catalunya i perquè volen fer la independència”, deia.

A Ciutadans voldrien “una legislatura curta” de Rajoy governant en minoria i que desemboqui en unes eleccions amb el PP i el PSOE als peus dels cavalls. Un escenari que, si Podem no cobreix ara les expectatives i els dos grans partits emulen la UCD o el Pasok, segons el cas, pot tornar a l’escenari del bipartidisme. “Se’n salvarà un dels vells i un dels nous”, vaticinaven alguns.

A l’aperitiu pocs parlaven de la reforma constitucional, de la vigència del text i del procés català. L’assumpte sí que va monopolitzar els discursos a micròfon obert, tant del president del Congrés com dels líders. Pel que fa a l’independentisme, el cap de l’executiu va rebre el suport del president de la cambra -va pronunciar un discurs de part que no va grinyolar als que es van escandalitzar pel de Carme Forcadell fa unes setmanes-, de Sánchez i de Rivera, que van receptar unitat.

Sobre les reformes, Rajoy és conscient que, segurament, no tindrà altre remei que veure com s’obre la ponència, però ahir es va limitar a recordar la “bona salut” del text i recordar que el canvi no és “prioritari”. El PP espera que només serveixi per constatar que l’esquerra té projectes que posen en risc la unitat d’Espanya i que el desacord faci desaconsellable el canvi. Dies enrere, en una entrevista a l’ARA, la socialista Batet afirmava que el sol fet de debatre-ho ja donarà ales a la reforma i la farà inevitable. El PSOE, C’s i Podem discrepen sobre el model d’estat però no estan tan lluny en assumptes d’arquitectura institucional o justícia. Si s’obre la ponència, Democràcia i Llibertat hi assistirà per reclamar l’exercici del dret a decidir i intentar el divorci pactat amb l’Estat, segons va dir Francesc Homs. ERC, en canvi, no vol ni sentir a parlar d’entrar al joc de les reformes. Anar a Madrid a posar-los en contradicció o a plantar cara: heus aquí la diferència entre les dues ànimes del sí, que ahir van ensenyar la primera escletxa després de mesos de calma.

De los Cobos no ho vol fer sol

El govern i els poders de l’Estat no tenen, per ara, dilemes sobre què cal fer. El president del TC, Francisco Pérez de los Cobos, està disposat a inhabilitar qui calgui si el desacata. Demanava, però, que el govern sigui qui insti en cada moment a executar sentències. El Constitucional ja està fent prou i no vol actuar d’ofici. No haurà de patir: encara que estigui en funcions, Rajoy ho farà perquè la maquinària està en marxa. Ahir, a El Mundo, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, assegurava que no estava “justificat” que la querella contra Artur Mas pel 9-N s’instruís tan lentament.