Rivera entona el "quan jo sigui president" i intenta escorar Rajoy a un espanyolisme més dur

Madrid"Quan jo sigui president...". És una de les frases que més vegades ha repetit el líder de Ciutadans, Albert Rivera, aquest migdia a la sala de premsa petita del Palau de la Moncloa després de reunir-se durant una hora amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy. El cap de files de la formació que lidera l'oposició al Parlament venia amb dues idees sota el braç: la primera un 'pacte per Espanya' que refermés els partits en la validesa dels articles de la Constitució que afirmen que Espanya és una única i indivisible nació i que els comprometés a no pactar amb partits sobiranistes, i la segona una petició d'actuació immediata perquè la resolució sobiranista de Junts pel Sí i la CUP decretant l'inici de la transició cap a la República Catalana no s'arribi ni a discutir. Cap de les dues peticions ha estat atesa, però segurament no era el més important per a Rivera. Ho era marcar perfil de presidenciable, d'home d'estat que vol diàleg "quan sigui president" i que just després de reunir-se amb Rajoy explicava que trucaria al líder del PSOE, Pedro Sánchez, per parlar-hi també i explicar-li les seves propostes.

Rivera ha intentat escorar Rajoy cap a una posició més espanyolista després de recordar que fa anys que ell avisava des del Parlament que el desafiament espanyolista "anava de veres" i de recordar que en moltes ocasions s'ha sentit "orfe": quan el govern espanyol no va fer res per impedir el procés participatiu del 9-N l'última, però abans quan el PSOE i el PP pactaven amb CiU o amb ERC. Ara ha de quedar, segons ell, més clar encara que "Espanya no està en joc i no es trenca".

Rivera ha admès certa discrepància en les formes amb Rajoy sobre el moment processal en què cal recórrer la resolució del Parlament, que Rivera voldria que no s'arribés ni a discutir. Tot i això ha admès que el que realment importa és "que no tingui efectes jurídics". La vicepresidenta Soraya Saénz de Santamaría ha explicat poc abans que és respectable el que pretenen alguns grups d'impedir-ho demanant empara al TC, però que en qualsevol cas el govern reaccionarà d'immediat duent-ho al TC tan aviat com s'aprovi.

La carta de Rivera per engrandir la seva imatge encara més ara que les enquestes li van de cara és el 'pacte per Espanya'. El govern central no el considera necessari perquè ells, de fet, opinen que ja estan compromesos amb l'article 1 de la Constitució, i la millor prova és que no volen reformar-la. "La democràcia no és negociable, complir és fonamental per ser demòcrates i no podem posar en perill el que ens uneix", ha indicat el candidat de Ciutadans abans de lamentar que Podem i IU no estiguin en una posició per a la qual sí que espera poder-hi incorporar el PSOE.

Rivera no era a la Moncloa "per discrepar", sinó per col·laborar, que és el que "posant-se a la pell de Rajoy" voldrà que li passi "quan sigui president" i cridi les forces polítiques. Ell, deixant de banda la humilitat, ha recordat que és "la primera força nacional" a Catalunya i ha posat al servei de la causa unionista "el vicepresident del Parlament i la cap de l'oposició, Inés Arrimadas, i els 25 diputats de C's".

I més enllà de la mà dura i de refermar les conviccions espanyolistes dels partits estatals, ¿algun missatge per fer que reculin i s'ho repensin els dos milions de catalans, molts d'ells provinents del catalanisme moderat o el federalisme, que no veuen altra sortida que la independència? Sí, però no a curt termini. Ara toca, segons Rivera, "acabar amb això". A llarg termini vindran les reformes: "Cada cert temps cal revisar estructures i l’economia ha de millorar, i això hi tindrà molt a veure perquè Espanya s’ha convertit en ineficaç", ha indicat. Les reformes no poden ser, ha dit, convertint la Constitució "en la dolenta de la pel·lícula com fa el PSOE".

I un avís a navegants. Per a ell, les eleccions del 20 de desembre també seran un plebiscit sobiranista: "Hi haurà debat nacional i veurem si el separatisme puja o baixa", ha avisat. Sap que per al sobiranisme sempre són difícils i ell, ja amb el vestit de president a la Moncloa, ha jugat les seves cartes.