Rivera es veu a la Moncloa encara que no guanyi

BarcelonaAlbert Rivera ha posat la directa. Malferits Mariano Rajoy, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias pels resultats del 27-S, Ciutadans no vol donar temps que la ferida dels seus rivals cicatritzi. En plena cursa cap a la Moncloa i a cavall dels 25 diputats a Catalunya i de les últimes enquestes, es veu més a prop que mai del PP i el PSOE, una proximitat que ja condiciona l’estratègia del partit de cara a les eleccions espanyoles del 20 de desembre. Als dos escenaris que encara defensa en públic -o guanyar i governar, o quedar-se a l’oposició- ara ja suma en privat una tercera possibilitat que als seguidors de la sèrie danesa Borgen potser els semblarà familiar: un triple empat al voltant dels 100 escons entre Ciutadans, el PP i el PSOE que portés aquests dos partits a acceptar, davant del “desprestigi” de les seves sigles, fer president Rivera encara que no fos el més votat. Una solució extrema. “No és convencional, però la situació a Espanya tampoc ho és”, apunten fonts pròximes al líder del partit.

Per aconseguir-ho, li cal reduir al mínim la diferència amb els dos principals partits de l’Estat i iniciar una lluita per imposar el seu marc mental. Del debat sobre si serà crossa del PP o del PSOE, Ciutadans vol passar a la discussió de si una desfeta del bipartidisme ha de propiciar un relleu històric a la Moncloa davant la “descomposició” del sistema. Una segona Transició. Un nou Adolfo Suárez.

Sense concessions a Catalunya

I com s’arriba a aquest escenari? D’entrada, deixant de banda el to combatiu dels anys en què ha exercit de flagell de l’independentisme des del Parlament. Consolidat a Catalunya com a alternativa a l’independentisme, l’esforç és ara per aparèixer davant els votants espanyols com un partit reformista, paladí de la lluita contra la corrupció. Una imatge que vol acabar de bastir el 7 de novembre a Cadis, on presentarà la seva proposta de reforma de la Constitució, del Senat i del Tribunal Constitucional. Només petits retocs. Res que es pugui interpretar com una concessió als catalans. “Volem que la gent se senti orgullosa de ser espanyola perquè el país funciona”, resumeixen al partit.

Ciutadans creix sobre una paradoxa. L’engreixa la fallida del sistema, però té la missió de preservar-lo. El que gràficament va demanar el president del Banc Sabadell quan encara no apareixien franges taronges en els baròmetres: “Cal un Podem de dretes”. Un dels dirigents més pròxims a Rivera reconeix que, sense l’esclat del partit de Pablo Iglesias, no serien on són.

Però Ciutadans és de dretes? L’ambigüitat és una altra de les cartes que jugarà Rivera fins a les espanyoles, situant-se “com un partit de centre” per caçar vots a banda i banda. L’objectiu principal, expliquen, és atreure els votants que decanten resultats. Que s’han inclinat pel PP o el PSOE en funció de les eleccions. I, per això, es minimitzen els posicionaments ideològics d’un partit que en el seu origen es va nodrir principalment d’exmilitants del PSC però que, amb el temps, ha vist com se l’associava amb l’Íbex-35 i s’imposaven perfils més liberals, com el del mateix Rivera i el del seu guru econòmic, Luis Garicano.

La política de pactes

Però totes les fonts consultades coincideixen en l’objectiu principal si volen mantenir l’onada i arribar amb opcions de guanyar: no espifiar-la. Entre les files del partit taronja encara couen unes paraules de Rivera sobre la necessitat d’“ensenyar a pescar” als andalusos que van estar a punt d’engegar a rodar la campanya a Andalusia. Només un PP maldestre que va atacar el líder de Ciutadans per ser català va revifar el partit taronja. També ara la guerra interna que es produeix en la dreta espanyola els infla les veles. Així, malgrat que la presència a les televisions és constant -“no diem mai que no a cap mitjà”, confessen des de la direcció-, els missatges són supervisats, acotats i repetitius. També les persones que els emeten. A més de l’omnipresència mediàtica de Rivera, són pocs els que tenen llicència per aparèixer als mitjans, i gairebé tots del nucli dur que el líder del partit tenia a Catalunya.

¿I si tot això no és suficient i, com sembla, és Ciutadans qui ha de donar suport a un govern del PP o el PSOE? El partit vol esquivar aquest debat fins a conèixer els resultats de les urnes i es limita a dir que “surt a guanyar”, però són diverses les veus que admeten que estratègicament és més fàcil donar suport al PSOE de Pedro Sánchez que al PP de Mariano Rajoy, corcat per la corrupció. Un suport que, remarquen, seria sempre extern, des de l’oposició. Exigint contrapartides a cada votació al Congrés. Intentant no lligar-se de mans en excés. A l’estil del que ja han fet a Andalusia i a la Comunitat de Madrid. Esperant, confien, a consolidar la imatge de partit que pot governar. Preparant, diuen, l’assalt definitiu a la Moncloa per d’aquí quatre anys.