Rivera ja exerceix com a àrbitre de la política espanyola

MadridEn pocs dies, la política espanyola tradicional ha passat de considerar Ciutadans i Podem un fenomen engreixat artificialment per la televisió a obrir-los les portes del circuit del poder. Les eleccions del 24 de maig van ser un bany de realisme per a tots els partits que ha obligat Mariano Rajoy i Pedro Sánchez a moure peça i festejar Albert Rivera. Tots dos es van reunir ahir a Madrid, per separat, amb el polític català per abordar la situació dels pactes postelectorals. Però, més enllà de la urgència de les aliances en comunitats autònomes i ajuntaments, el PP i el PSOE tenen molt present l’escenari de fragmentació que, previsiblement, hi haurà després dels comicis generals del novembre. Per això el bipartidisme ja avala el nomenament de Rivera com a àrbitre oficial de la política estatal.

Presumint d’ocupar aquest tercer espai, el president de C’s va escriure al seu compte de Twitter: “Encara hi ha interessos perquè els espanyols ens dividim entre rojos i blaus. Però cada cop més espanyols volen canvis en lloc de bàndols”. Tot i que la seva formació va obtenir a les urnes uns resultats per sota de les expectatives -no és determinant en llocs clau com l’Ajuntament de Madrid-, Rivera està decidit a aprofitar la seva flexibilitat ideològica per treure el màxim profit dels vots aconseguits, amb la mirada posada a la Moncloa. Per això el seu missatge té dos grans arguments. El primer, associar qualsevol acord amb l’exigència de regeneració democràtica i lluita contra la corrupció. El segon, subratllar que els pactes es fan al territori, per evitar consignes globals que els encasellin com a crossa de només un dels dos grans partits estatals. A diferència de Rivera, Pablo Iglesias està lligat a entendre’s amb el PSOE.

Pendents de la carpeta catalana

Amb aquest discurs va anar ahir Rivera a Madrid per reunir-se, per primera vegada, amb el president del govern espanyol i amb el secretari general socialista, amb qui havia conversat per telèfon. En les dues entrevistes, van analitzar la situació creada a Espanya el 24-M però també els escenaris que s’obriran a Catalunya després de les eleccions del 27-S. A poc a poc, la carpeta catalana torna a fer-se un lloc a l’agenda estatal, que havia intentat tancar-la després del 9-N. En aquest context, els populars busquen complicitats amb els nous possibles aliats per tancar acords que barrin el pas a l’esquerra allà on la dreta ha sigut primera força. C’s té la clau a la Comunitat de Madrid, a la Rioja, a Castella i Lleó, a Múrcia i en prop d’una vintena de capitals de província. Les negociacions avancen a ritme diferent. Pedro Sanz, president en funcions de la Rioja, va firmar ahir un document previ amb els de Rivera que posa fil a l’agulla a la seva investidura. El castellanolleonès Juan Vicente Herrera ja els ha ofert un pacte per a tota la legislatura però sense entrar al govern. De fet, el polític català ja va anunciar que no participarien en executius que no lideressin. A Múrcia i a Madrid, els escàndols de corrupció que afecten membres dels equips sortints fan més difícils les converses.

Rajoy confirma canvis aviat

Mentre Rajoy intenta seduir Ciutadans -a qui va criticar amb duresa durant la campanya electoral- per salvar poder institucional, Sánchez s’hi acosta per guanyar centralitat i no quedar atrapat en exclusiva pels acords amb Podem. Dins del partit ja han començat a aparèixer veus que alerten del risc que el PSOE perdi la identitat i acabi sent fagocitat a les generals per Iglesias. La presidenta andalusa, Susana Díaz, encara pendent dels vots necessaris per poder ser investida de nou, no descarta cap suport, incloent-hi el PP, malgrat que Ferraz va vetar qualsevol pacte amb la dreta i amb Bildu. La moneda de canvi a Andalusia podria ser l’alcaldia de Cadis, on els socialistes tenen la paella pel mànec a l’hora de decidir si continuen governant els populars o bé aposten per Podem. Sánchez i Iglesias tenen pendent un reunió ben aviat.

La cúpula del PP, que ahir es va reunir amb els secretaris generals regionals i els presidents provincials per analitzar el panorama, va “lamentar les crides a l’exclusió del PP de les negociacions postelectorals”. Mentrestant, Rajoy va confirmar que farà canvis abans de les vacances per donar resposta al malestar intern pels resultats del 24-M. No va concretar si serien a la Moncloa o al partit. Ahir, però, el diari La Razón, afí a la línia governamental, afirmava que les remodelacions serien abans de Sant Joan, que podrien afectar els vicesecretaris generals del partit -no pas la secretària general- i que es limitarien a un “ajust” al govern, aprofitant la sortida de José Ignacio Wert. Gestos per adaptar-se a una nova etapa sense majories.