Rivera es distancia del PSOE per intentar tornar a l’equidistància

MadridLa ronda de contactes de Felip VI amb els portaveus de les minories al Congrés que ahir li va ocupar tot el dia no va emetre cap senyal que permeti pensar que és possible formar govern i evitar les eleccions del 26 de juny. Poca cosa pot fer el monarca més enllà d’ajudar amb el calendari -ho ha fet en els últims quatre mesos- i d’optar per la correcció política demanant als partits que siguin austers en la nova campanya. Ell també tempteja l’escenari electoral i per això, per exemple, va demanar a Alberto Garzón, líder d’IU, si la seva negociació amb Podem per forjar un gran pol de l’esquerra alternativa arribaria a bon port.

El rei Felip VI va voler que transcendís la seva preocupació pel cost de les campanyes -la Casa del Rei ha fet diversos gestos per donar una imatge austera malgrat que l’aparició de la seva tia Pilar als papers de Panamà o el judici del cas Nóos no l’hi posen fàcil-, i els partits ja pensen no tant en els recursos que hi destinaran sinó en quin haurà de ser el seu discurs durant els quinze dies en què tornaran a demanar el vot buscant nous equilibris per pactar.

Inflats altre cop a les enquestes?

A les seus del PP i el PSOE, com actuar en relació amb Ciutadans (C’s) és motiu de preocupació aquests dies. Les enquestes detecten de manera unànime una tendència a l’alça de la formació d’Albert Rivera, un cert càstig a Podem i l’estancament de populars i socialistes. Els sondejos no la van encertar gaire en les setmanes prèvies al 20-D, quan fins i tot donaven als liberals possibilitats de guanyar-les, però en aquest temps C’s ha sigut el partit que més s’ha mogut i ha arriscat. La posició en què arriba al 26-J té poc a veure amb la de les anteriors eleccions.

Rivera les afrontarà després d’haver pactat la mesa del Congrés i d’haver tancat un acord de govern amb el PSOE que va fer que votés sí a la investidura de Pedro Sánchez a principis de març. Això condiciona el tracte que li dispensaran els grans partits i també la seva estratègia electoral, que passarà per recuperar l’equidistància entre els dos grans.

Diumenge Mariano Rajoy va atacar C’s perquè no l’havia ajudat a fer realitat el tripartit d’ordre amb el PSOE i perquè fins i tot havia acceptat seure a negociar amb Podem per investir Sánchez. Aquest argument, que ahir va tornar a exposar el vicesecretari general, Pablo Casado, serà repetit pels conservadors fins a la sacietat. El PP té amb la formació de Rivera la seva gran frontera de vot. L’endemà aspira a entendre’s amb ells i si cal amb el PSOE, però en campanya atacarà per aquí.

Els liberals saben que aquest es pot convertir en el seu punt dèbil i han optat per marcar més distàncies amb els socialistes, segons admeten els seus dirigents. Rivera i Sánchez van viure una lluna de mel: van dir que negociarien plegats amb tothom i van presentar el seu acord a diversos agents socials. Però no es van posar d’acord en la manera com s’havia d’abordar la relació amb el PP, i ara s’ha convertit en un punt de fricció. Ahir José Manuel Villegas va lamentar que Rajoy tingui a la diana C’s i no “la corrupció, l’independentisme i el populisme”, però va disparar també contra el PSOE, i el va fer culpable de la repetició d’eleccions. En l’intent de reubicar-se va acusar Sánchez de ser “incapaç de sortir de la trinxera” i va indicar que després del 26-J passarà el mateix si C’s no té més força. “Si el PSOE i el PP no assumeixen un canvi d’etapa poden bloquejar la situació i serà complicat”, va dir, lamentant la manera d’actuar dels partits amb els quals hauria volgut compartir govern.

A Ferraz són conscients que la relació amb C’s afegirà complexitat a una campanya que no serà una segona volta amb minories donant suport a candidats majoritaris com passa a França, sinó que tornarà a ser un tots contra tots. A diferència del que passa al PP, al PSOE admeten que el tema “encara no està resolt” i que serà una de les primeres coses que tractarà el comitè de campanya que es constituirà la setmana que ve després que el comitè federal de dissabte aprovi el calendari de primàries i marqui línies mestres.

“Ens haurem de situar. Voldríem que el pacte amb C’s no fos paper mullat ni tan sols en la campanya; la realitat dels últims mesos ens obligarà a mesurar i dosificar, però assumim que ve un tots contra tots i haurem d’entrar en el cos a cos”, expliquen. Una campanya que “no serà de guant blanc” però que, segons els socialistes, tampoc es pot basar només “a dir «I tu més...»” perquè el gran risc és el de la desmobilització, “més entre el votant d’esquerres”.

Per a Díaz, tots al mateix sac

Sánchez defensa que ha fet el que calia per evitar el 26-J, però la seva gran rival interna, la presidenta andalusa Susana Díaz, que farà el pas a Madrid si l’actual secretari general del PSOE no aconsegueix ser president, va optar per posar tots els líders al mateix sac. Mentre el partit emetia ahir el missatge que després de les eleccions tampoc pactarà la presidència del govern amb el PP, ella lamentava que hagués faltat “altura de mires” per cedir tots plegats i evitar noves eleccions. Segons ella, “el postureig, el tacticisme i la preocupació per les cadires” ha presidit les negociacions. Els ciutadans, va dir, jutjaran ara els polítics després del “fracàs per Espanya” que suposa la nova convocatòria.

Avui el rei rebrà els portaveus d’En Comú Podem i Compromís i també els dels quatre grans partits (Rajoy, Sánchez, Iglesias i Rivera). Cadascú li explicarà la seva versió del fracàs i en culparà l’altre. Tots coincidiran que l’única sortida són les eleccions. Ahir el monarca, a més de parlar d’austeritat i aliances a l’esquerra, va escoltar Francesc Homs, de Democràcia i Llibertat. El portaveu sobiranista va furgar en la crisi institucional. Ell estava disposat a facilitar un govern PSOE-Podem per tenir joc a Madrid i estalviar-se unes noves eleccions que arribaran en un mal moment per a CDC, més si es confirmen les “carabasses” d’ERC a una llista conjunta. Homs voldria un 26-J per ratificar la via independentista. Els partits espanyols i el rei es conformaran amb un pacte posterior que eviti agreujar la desafecció.

Crítics de Ciutadans denuncien el partit per finançament il·legal

Maldecaps a Ciutadans pocs dies abans de certificar que hi haurà noves eleccions el 26 de juny. El partit va haver de sortir ahir a defensar-se després que un corrent crític de la formació -integrat per afiliats i exmilitants dels partit- presentés una denúncia davant la Fiscalia Anticorrupció per possible finançament il·legal. La denúncia, amb data 2 de març i avançada per El Mundo, considera que la carta ètica que el partit d’Albert Rivera fa firmar als seus candidats pot ser constitutiva de delicte. En concret, el document conté un punt que afirma que es dedicaran els ingressos que puguin obtenir els grups parlamentaris o municipals -a través de subvencions- a pagar “els crèdits que el partit hagi pogut contraure per fer front a les despeses de les seves respectives campanyes electorals”. La plataforma crítica entén que aquesta gestió dels recursos podria vulnerar la llei de finançament dels partits polítics. La direcció de Ciutadans, però, ho nega.