Rivera culmina la purga als crítics i es fa una direcció a mida

MadridEl no rotund a la investidura de Pedro Sánchez es va fer ahir més fort al cor de Ciutadans amb el cessament de l’executiva de dos crítics amb Albert Rivera -els pocs que quedaven després de les recents desercions- i la incorporació a la cúpula de 22 noves cares afins al líder del partit. Els dos membres crítics expulsats de la direcció són Fernando Maura i Orlena de Miguel, que es van abstenir quan l’executiva va votar a finals de juny sobre el veto a negociar amb el PSOE. Cal, va dir Rivera ahir, “gent lleial” al projecte.

Entre els escollits per “fer créixer” el partit també hi ha la futura candidata del partit a Catalunya, Lorena Roldán, a qui Rivera vol impulsar fent-la entrar a l’executiva i designant-la com a portaveu en substitució d’Inés Arrimadas, que es queda com a número 2 al Congrés. A més, s’incorporen a l’executiva els expresidents autonòmics del PP de Madrid i les Balears Ángel Garrido i José Ramón Bauzá, així com Joan Mesquida i fitxatges recents com Edmundo Bal o Sara Jiménez.

Rivera prova així de donar per tancada la seva pitjor crisi interna allunyant totes les veus que demanaven un acostament al PSOE i un allunyament de Vox. Aquesta és una opció, però, que Rivera i els seus afins no valoren, ja que culpen el sanchisme d’una deriva que acosta el PSOE a l’independentisme i als “populistes” d’Unides Podem. Ahir, de fet, el líder de la formació va tornar a parlar del “pla Sánchez”, que vol “repartir-se Espanya com un botí”, malgrat que ho va fer amb un to una mica més suau que en les seves últimes intervencions als debats d’investidura.

Oposar-se amb rotunditat a Sánchez no és només la columna vertebral del discurs de Ciutadans, sinó que s’ha convertit en condició indispensable per formar part de l’executiva: “Tothom que no vulgui el pla Sánchez, que vingui a aquesta casa, la casa comuna del sentit comú”. “Si els separatistes i els populistes no estan contents amb les nostres polítiques, és que ho estem fent bé”, va afegir Rivera, que va aprofundir en la construcció de la identitat de Ciutadans com a antagonista d’altres partits i ideologies.

Un degoteig de baixes

La tensió provocada per l’aposta inamovible de Rivera de vetar el PSOE i acostar-se, en canvi, a Vox ha generat durant les últimes setmanes un degoteig de desercions dins del partit taronja, així com crítiques d’importants dirigents com l’eurodiputat Luis Garicano, de destacats aliats com el president francès, Emmanuel Macron, i d’alguns dels intel·lectuals que van fundar el partit com Francesc de Carreras.

La dimissió de l’exresponsable econòmic del partit Toni Roldán el 24 de juny criticant el gir a la dreta del partit va ser el primer gran episodi d’una crisi que s’albirava ja des que Manuel Valls va començar a qüestionar les aliances amb Vox i el veto a Sánchez. Unes crítiques que van acabar amb el trencament de Ciutadans amb Valls escudant-se en la seva abstenció per facilitar el govern d’Ada Colau a Barcelona. Més dur va ser el fundador del partit Francesc de Carreras, que després de donar-se de baixa del partit va assegurar que Rivera s‘ha convertit en un “adolescent capritxós”. Dijous passat, hores després de la investidura fallida de Sánchez, va ser l’exresponsable d’hisenda del partit Francisco de la Torre qui va deixar el partit. “Jo no em vaig apuntar a un partit populista, sinó a un partit de centre”, va dir dos dies després, i va titllar Albert Rivera d’“infantil”.

La pressió també ha arribat a Rivera a nivell internacional. A més del distanciament amb Macron, el líder de Ciutadans va veure ahir com el Financial Times li demanava en el seu editorial que es replantegi la seva posició i faciliti el govern de Pedro Sánchez.

El PP reitera el seu no

La purga a l’executiva culminada ahir, en qualsevol cas, redueix el risc que apareguin noves veus díscoles dins el partit taronja, que Rivera va insistir ahir en descriure com “un riu amb molts afluents que desemboquen en un mateix mar”. Un objectiu comú que, va reiterar ahir Rivera, és ser “més d’hora que tard un partit de govern”. Cosa que, entén, passa per no cedir davant Sánchez. “No hem parat de créixer”, va dir ahir Rivera, que va defensar la seva estratègia i va recordar que al Congrés han passat de 32 a 57 diputats.

Mentre Rivera s’enroca i segueix fent de la duresa amb Sánchez la seva bandera en els debats d’investidura, el líder del PP, Pablo Casado, va ser molt més conciliador en les seves intervencions al Congrés, i està més a prop que la formació taronja de l’enteniment amb el PSOE en algunes qüestions d’estat. Ahir, tanmateix, el secretari d’organització dels populars, Teodoro García Egea, va assegurar que és “impossible” que el PP faciliti el govern de Sánchez amb una abstenció.