Política20/06/2019

Rivera treu pit de tenir l’aval de Macron i l’Elisi el desmenteix

Sánchez també li retreu els pactes amb Vox i exhibeix sintonia amb París

Júlia Manresa
i Júlia Manresa

Brussel·lesAlbert Rivera va presumir ahir de disposar de l’aval del president francès Emmanuel Macron per als seus pactes amb Vox. Quan encara no havia tingut temps de penjar-se la medalla a la solapa, però, li va arribar un desmentiment directament des de París. En un moment en què el president espanyol, Pedro Sánchez, exhibeix més sintonia que mai amb el govern francès, Rivera es va situar en terreny pantanós. Fonts de l’Elisi van desmentir ràpidament que s’hagués felicitat “ni en públic ni en privat” Ciutadans per aquests pactes, i tot seguit Pedro Sánchez (que ja s’havia reunit amb el president francès) insistia que tots dos líders d’estat comparteixen la necessitat de mantenir un “cordó sanitari” contra la ultradreta. Un ganxo que el president espanyol va fer servir per tornar a demanar a Cs que actuï com un “partit d’estat” i aixequi el veto que la formació taronja sí que manté per impedir la investidura de Pedro Sánchez.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

“Donen suport als nostres pactes i ens han felicitat tant a Andalusia com en els acords aconseguits”, va dir Rivera abans de la reunió de la família política liberal de Brussel·les prèvia a la cimera dels líders europeus. Una afirmació que va fer una setmana després que el president francès donés un toc d’atenció a Cs perquè “aliar-se amb Vox no és una opció” i insinués fins i tot que podia afectar la seva entesa a Europa. Més enllà d’una qüestió de principis ideològics, s’ha de recordar el pols intern que manté el partit de Macron amb la formació de la xenòfoba Marine Le Pen, que el va superar per poc a les últimes eleccions i davant la qual s’ha de mostrar absolutament ferm si vol continuar unificant el vot útil contra l’ascens de Le Pen.

Cargando
No hay anuncios

Des de l’Elisi expliquen que, de fet, no hi ha hagut cap intercanvi amb Ciutadans des del 26 de maig. Malgrat això, la presència del partit de Rivera dins la família liberal no està per ara en qüestió perquè, de fet, aporta set eurodiputats al grup de l’Eurocambra, de manera que és la segona formació que més seients té després de la coalició francesa. Macron manté un discurs contundent i no accepta “ambigüitats” sobre els acords amb l’extrema dreta, però de moment no s’ha posat en dubte l’aliança que els dos partits liberals mantenen a Europa.

Davant la polèmica, Ciutadans es va veure obligat a matisar a la tarda les declaracions del seu líder. Fonts del partit taronja explicaven a Europa Press que la felicitació de què parlava Rivera no havia estat de Macron -com assegurava ell al matí davant dels micròfons- sinó de dirigents del seu partit, La República en Marxa.

Cargando
No hay anuncios

Sánchez burxa en la ferida

Després del revés de l’Elisi va arribar també el de Moncloa. Sánchez va dir contundentment que tant ell com Macron estan d’acord en la necessitat de posar un cordó sanitari a l’extrema dreta: “Compartim que no es pot pactar amb forces d’ultradreta, i és evident que Ciutadans ha trencat aquest cordó i està pactant amb aquestes forces. Unes forces que, al mateix temps, pacten amb el PP i no donen a conèixer els continguts de l’acord a la ciutadania. Això és gravíssim i em fa pensar el pitjor”.

Cargando
No hay anuncios

Per això, Sánchez va tornar a trobar l’oportunitat de demanar a Ciutadans i fins i tot al PP que l’investeixin president.

Sánchez -que tot i guanyar les eleccions està pendent d’aconseguir els suports necessaris per ser investit president del govern espanyol pel Congrés dels Diputats- ha guanyat perfil a Brussel·les després d’haver-se convertit en el negociador dels socialdemòcrates entre els 28 països de la UE que es van reunir ahir per repartir-se les presidències de les principals institucions. Ell és una de les veus predominants, justament al costat d’Emmanuel Macron, que busquen trencar el monopoli del PP a la UE i impulsar un front “progressista” i “europeista”.