El ritme de la nit republicana

BarcelonaPere Aragonès és l’acreditat a Alimentària que treu el cap al Sónar de Dia per eixamplar la base del negoci, però també el secundari dels Simpson que somriu a càmera mentre hi ha una fuita tòxica a la central nuclear de Springfield. El candidat republicà, avui impassible quan Oriol Mitjà pregona l’enèsima apocalipsi en una cantonada de Twitter, és el benvolgut de la cançó dels Manel, el que sentia l’eternitat davant seu quan Junqueras el va fer secretari d'Economia i el de les promeses de l’1-O que ningú ja complirà, però aspira a ser l’altre personatge de Benvolgut, el senyor que estava darrere els matolls de la conselleria esperant el dia que podrà resseguir la columna vertebral de la cadira presidencial, sempre que Laura Borràs i Salvador Illa no li aixafin la guitarra el 14-F; no oblidem que les enquestes favorables tenen en ERC el mateix efecte que la paraula UEFA (o Europa League) tenia en l’Espanyol... El candidat republicà era trapella quan remenava les cireres a les JERC i Obrint Pas engrescava el públic de l’Acampada Jove amb El cant dels maulets, però en la via àmplia i metropolitana cap a la moderació s’estima més que els actes de campanya comencin amb Paradiddles,un instrumental del disc Drum corps, d’Ian Post, que es pot adquirir lliure de drets a la plataforma Artlist.io. Paradiddles també comença amb redobles de percussió, però aquest ritme de la nit inflama menys el cor de la República que El cant dels maulets.