La mort de Rita Barberá obligarà el Suprem a arxivar la causa oberta per blanqueig de capitals

ValènciaLa mort de l'exalcaldessa de València i senadora Rita Barberá obligarà el Tribunal Suprem (TS) a arxivar la causa oberta contra ella per un presumpte delicte de blanqueig de capitals –en el marc de l'operació Taula– en donar-se per extingida la seva responsabilitat penal, tal com recull l'article 130 del Codi Penal.

Segons han explicat fonts judicials a Europa Press, la mort d'una persona investigada en qualsevol procediment extingeix la seva responsabilitat penal, en el cas que n'hi hagués. Amb això, la causa s'arxiva. Després de la defunció, l'òrgan instructor inicia uns tràmits perquè se certifiqui oficialment la mort i, una vegada això està constatat, dicta un acte d'extinció de responsabilitat.

L'exalcaldessa s'havia enfrontat l'últim any a 3 causes judicials: el 'Ritaleaks', la llei de memòria històrica i el cas Taula. Els dos primers procediments van acabar en arxiu al juliol, mentre que el tercer seguia viu en el Suprem.

Precisament sobre aquesta última causa, Barberá havia acudit dilluns a declarar davant el magistrat instructor del Suprem Cándido Conde-Pumpido pel suposat blanqueig de capitals comès pel grup municipal del PP en el consistori que ella va presidir durant 24 anys. La seva defensa es va basar a negar que hi hagués finançament il·legal o que existís una caixa B en el partit.

A la seva declaració a l'alt tribunal, l'ex primera edil de València es va limitar a reconèixer que havia lliurat 1.000 euros al partit en concepte de donació, i que mai li van ser retornats en dos bitllets de 500 euros. El seu advocat, José Antonio Choclán, ha manifestat en relació amb aquest procés: "No sap ningú la pressió que sofreix una persona sotmesa a una recerca penal, estomacada públicament. Mereix una reflexió", ha exposat en declaracions a Europa Press.

Barberá estava sent investigada en el Suprem des del 13 de setembre, després que el jutjat d'instrucció número 18 de València, que investiga l'operació Taula, derivada del cas Imelsa, li remetés a l'abril la part del procediment que afectava l'exalcaldessa perquè tenia la condició d'aforada.

Independentment d'aquesta peça, que obrava en el Suprem, hi ha dues parts més que s'instrueixen a València. La causa principal, que se segueix en el jutjat ordinari, en la qual hi ha 47 persones imputades –entre elles, tots els regidors del grup popular en el consistori menys un, assessors, exassessors i el PP com a persona jurídica–, i una altra part que s'investiga en el Tribunal Superior de Justícia valencià contra l'exregidor de l'Ajuntament de València i diputat autonòmic del PP en les Corts Miguel Domínguez.

'Ritaleaks' i memòria històrica

Els altres dos procediments judicials seguits contra Barberá van acabar al juliol en arxiu. Un va ser el 'Ritaleaks', relatiu a presumptes irregularitats en despeses de representació carregades al consistori entre els anys 2011 i 2014, amb un total de 466 factures per valor de 278.000 euros.

Aquesta causa es va iniciar a València, amb una denúncia de Compromís. La Fiscalia Anticorrupció va apreciar un delicte continuat de malversació de cabals públics, va elevar el procediment a la Fiscalia del TS, i aquest òrgan la va arxivar en entendre que els fets denunciats, el repartiment d'unes caixes de taronges i la realització de certs viatges, no eren constitutius de delicte.

Barberá també va ser denunciada per incomplir suposadament la llei de memòria històrica a València durant el període en el qual va ser alcaldessa de la ciutat. El Suprem va rebutjar la denúncia per delictes de desobediència i denegació d'auxili, així com la falta contra l'ordre públic.

L'alt tribunal destacava que la llei de memòria històrica del 2007 recollia l'obligació genèrica de les administracions públiques d'adoptar mesures que tendissin, entre altres coses, a la retirada d'objectes commemoratius de la Guerra Civil i de la dictadura franquista, però en la denúncia del jutjat valencià –que va enviar el procediment a Madrid– no es relatava que s'hagués donat una ordre directa i expressa a Barberá per prendre mesures i retirar aquests símbols en compliment de la llei, ni tampoc que ella s'hagués negat a complir aquesta ordre prèvia.