Rita Barberá, de mite del PP a acorralada per la corrupció

ValènciaPer convertir-se en una figura política de primer nivell cal estar anys al capdavant d’un partit o gestionant una administració. Però per fer caure el mite del bon polític i ensorrar una carrera de dècades liderant una institució amb prou feines es necessiten uns quants mesos o, fins i tot, pocs dies. Un exemple que demostra que l’ascens al cim de la política sempre és molt més lent que la caiguda és el cas de l’exalcaldessa de València Rita Barberá, que ha passat en set mesos de ser la totpoderosa “alcaldessa d’Espanya” -com la definia el mateix Mariano Rajoy- a un veritable maldecap per al Partit Popular.

L’operació Taula, que investiga un presumpte blanqueig de comissions que hauria servit per finançar il·legalment el PP de València, ha posat Barberá a l’ull de l’huracà després que tots els regidors que van compartir equip de govern amb ella i el seu cercle més pròxim de col·laboradors hagin sigut detinguts o imputats -investigats, segons la nova denominació de la llei d’enjudiciament criminal-. Malgrat que encara no està involucrada en la causa, Barberá és ja un problema seriós per al PP de Rajoy perquè el partit té la convicció que tard o d’hora l’exbatllessa acabarà sent investigada per un jutjat.

Doble blindatge

De moment, el partit ha decidit protegir-la. El mes de setembre el PP va premiar la que va ser alcaldessa de València durant 24 anys designant-la senadora territorial i oferint-li, així, un retir polític honrós i, sobretot, el privilegi judicial que suposa l’aforament per ser membre de la cambra alta. Malgrat que quan va ser triada senadora per les Corts Valencianes encara no es coneixia la investigació al grup municipal popular, ara creix ràpidament l’ombra del dubte: ¿Estava Barberá pensant a protegir-se de futurs ensurts judicials en preferir el Senat al seu escó al Parlament autonòmic?

Aquesta visió a llarg termini podria explicar també la maniobra de pressió que, des que va esclatar l’operació Taula, ha fet Rita Barberá convencent el grup popular perquè la col·loqués a la diputació permanent del Senat. Una decisió que, d’una banda, blinda l’aforament de Barberá fins i tot en l’hipotètic cas que es repeteixin les eleccions i que, de l’altra, impedeix que el jutge instructor la citi a declarar com a imputada, ja que només el Tribunal Suprem podria investigar-la.

Amb tot, fonts judicials afirmen que Barberá no se salvarà d’acabar anant al jutjat, perquè és impensable que estiguin imputats tots els regidors i assessors del grup i qui n’era la màxima responsable en quedi al marge. El més normal, però, seria que el jutge seguís amb la instrucció i quan la tingués ben lligada enviés -aleshores sí- el cas al Suprem.

De moment, la condició de senadora ha salvat Barberá de declarar als jutjats com a imputada. Ja és la segona vegada que l’aforament es converteix en l’aliat de l’exalcaldessa de València. Cal recordar que en el cas Nóos no va ser imputada, com sostenia el jutge José Castro, perquè el Tribunal Superior de Justícia valencià va considerar que Barberá -llavors aforada pel fet de ser diputada autonòmica- no havia interferit en la contractació dels serveis de la societat que presidia Iñaki Urdangarin.

Dos fronts judicials oberts

Però la situació de Rita Barberá no només és molt compromesa a causa de la investigació que assetja els seus exregidors per un presumpte delicte de blanqueig, sinó que la justícia té posada la lupa sobre la gestió que va fer dels fons públics del consistori. Enmig del terratrèmol polític que ha suposat per al PP de València l’operació Taula, el passat dijous es va fer públic que l’Ajuntament -ara governat per les esquerres, amb Joan Ribó al capdavant- ha elaborat a instàncies del ministeri públic un informe ampliatori sobre les despeses que l’exalcaldessa va carregar entre 2009 i 2015 a l’erari públic relatives a viatges, dinars en restaurants, regals i allotjaments, que no tenien res a veure amb l’exercici del seu càrrec i que van ser denunciades el passat mes d’abril per Compromís, ara al govern municipal.

El cas Ritaleaks investiga si l’exalcaldessa hauria carregat presumptament a l’Ajuntament de València, per exemple, les nits d’hotel dels escortes que l’acompanyaven durant les seves vacances o les despeses de viatge per assistir al funeral del fundador del PP, Manuel Fraga. Aquest pot ser el primer gran front judicial que haurà d’encarar Barberá. La Fiscalia veu prou indicis per presentar una querella contra ella per haver carregat a l’erari públic quasi 300.000 euros de despeses sense justificar, xifres que expliquen l’ascens i caiguda d’un mite que ho havia sigut tot per als populars.