El risc de convertir l’extrema dreta en una disputa més entre demòcrates

BarcelonaNo normalitzar la presència de Vox al Parlament sembla que és un dels objectius de la majoria dels grups de la cambra, almenys pel que s’ha vist en els tres plens que portem de legislatura. En el primer, el de constitució, va ser més imperceptible perquè es va limitar a excloure de la mesa els diputats de l’extrema dreta (els resultats electorals ho propiciaven malgrat que Vox sigui la quarta força), però en els dos debats d’investidura ha quedat més clara la voluntat d’evidenciar el rebuig a la ideologia que representa el grup que presideix Ignacio Garriga.

Tot just la vigília de l’inici de la legislatura, el PSC, ERC, JxCat, En Comú Podem i la CUP (el 85% del Parlament) van signar un decàleg de mesures contra Vox. Una mena de cordó sanitari de mínims que compromet els partits a combatre el discurs d’odi i a deixar Vox fora dels òrgans de representació de la cambra. En principi, és la part més senzilla: aritmèticament poden excloure l’extrema dreta de totes les meses de les comissions que es configurin i també poden pactar deixar-la sense senador autonòmic si canvien la forma de distribució que es feia servir fins ara.

És en els matisos on tot es comença a complicar. La primera intervenció de Garriga al ple del Parlament es va saldar amb una imatge que es pretenia icònica. Desenes de diputats es van negar a escoltar el seu discurs i van abandonar l’auditori. La gran majoria de diputats d’ERC, JxCat, la CUP, els comuns i fins i tot nombrosos diputats socialistes van sortir de la sala i Jenn Díaz (ERC) es va quedar per mostrar-li a Garriga el cartell de l’espardenya d’un Mosso trepitjant una esvàstica dissenyat per Pere Català l’any 1936 (la presidenta del Parlament, Laura Borràs, va haver d’explicar al líder de Vox que no era exaltació del nazisme sinó precisament el contrari). Però aquesta suposada unitat d’acció només va durar un dia.

Dimarts, en el segon debat d’investidura ja només van sortir de la sala -una de les dues vegades- els diputats d’ERC i de la CUP (els de JxCat i En Comú Podem van mostrar cartells antifeixistes dins l’auditori) i hi va haver crítiques creuades. La direcció socialista va remarcar que ells escoltarien a tothom. Fora del cordó, Alejandro Fernández (PP) es va permetre el luxe d’ironitzar amb el fet que, segons ell, l’independentisme respecta més el Congrés que el Parlament perquè allà no marxen quan parla Vox. “No penso marxar més. L’hemicicle és nostre i no farem allò que el bloc del 155 ha fet mil vegades: abandonar-lo”, va piular Francesc de Dalmases (JxCat). “Sobra i és contraproduent induir a enfrontaments també aquí, entre antifeixistes”, li va respondre Pau Morales (ERC). La seva companya de grup, Najat El Driouech, portava aquell dia el llibre El antifascismo del 99% (La Tempestad), on el seu autor, David Karvala, reflexiona sobre la unitat contra l’extrema dreta. El risc és normalitzar-la, però també ho és convertir-la en un element més de disputa entre demòcrates.