El risc per a Llarena d'una admissió de la causa en contra seu

MadridL’advocat Hakim Boularbah, del bufet Liedekerke Wolters Waelbroeck Kirkpatrick, sol·licitarà avui en nom dels seus clients, el magistrat Pablo Llarena i el Regne d’Espanya, la inadmissió d’entrada de la demanda civil de protecció de l’honor. La cita és a les 9 al jutjat de primera instància francòfon de Brussel·les.

Fins ara la mecànica del procediment civil belga havia consistit en el fet que Hugues Hellebaut (huissier de justice, agent judicial, que també treballa com a àrbitre de boxa) havia rebut la demanda i l’havia transmès immediatament a Madrid perquè Llarena en fos notificat. Fins ahir es mantenia en reserva el nom del jutge a qui li ha tocat per torn la qüestió. El bufet belga ha recomanat a l’Advocacia de l’Estat no fer comentaris ni transmetre cap informació als mitjans perquè, segons els ha dit, la justícia civil belga és molt poc inclinada a filtracions.

Segons fonts jurídiques consultades a Brussel·les, el jutge civil sol escoltar les parts (és a dir, els advocats dels exiliats i els de Llarena i Espanya) i instar-les a fixar un calendari de treball per intercanviar els seus escrits i organitzar el debat jurídic.

No obstant això, Boularbah plantejarà una qüestió prèvia: la manca de jurisdicció de Bèlgica per jutjar la conducta jurisdiccional d’un magistrat espanyol.

Els demandants han qüestionat, en efecte, tota la instrucció citant actuacions judicials de Llarena, però el qüestionament penja d’unes declaracions realitzades pel magistrat en una conferència celebrada a Oviedo el 22 de febrer del 2018, en les quals negava l’existència de presos polítics i defensava que la recerca es basava en delictes tipificats pel Codi Penal espanyol.

Els demandants busquen excitar el zel tradicional dels jutges belgues, molt poc inclinats a expressar-se davant els mitjans de comunicació i molt menys sobre casos que ells mateixos instrueixen.

L’objectiu estratègic de la defensa dels dirigents exiliats és obtenir -no avui mateix, que seria improbable- l’admissió a tràmit. Ja seria un èxit important més enllà del recorregut de la demanda. Per què? Perquè mentre no s’admet la demanda, Llarena no té, per dir-ho així, un plet viu. Si s’admetés, el magistrat es veuria obligat a defensar-se (a través de la seva defensa) i entraria a pledejar. Sempre sense haver d’anar a Brussel·les, perquè una demanda civil no ho exigeix.

I aquesta entrada en el plet pròpiament dit és rellevant perquè Llarena conserva encara la responsabilitat d’instrucció per a la peça separada de Puigdemont i els altres exconsellers processats.

La situació ideal per a l’estratègia processal dels demandants és que el plet primer s’obri (admissió a tràmit) i s’allargui, intercanviant escrits i celebrant-se vistes. Això es podria aportar en el seu moment al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg: un magistrat que instrueix una causa està pledejant amb les parts sobre les quals dicta resolucions.

A Espanya, l’article 219 de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ) estableix en la causa número 8 que si un jutge té un plet amb les parts seria motiu d’abstenció o de recusació. L’objectiu no és guanyar la demanda i obtenir la reparació -un euro, exigència simbòlica que alhora limita els costos si es perd-, sinó l’admissió a tràmit i fer avançar un plet que podria durar mesos per ser utilitzat com a prova contra la imparcialitat del jutge, més tard, a Estrasburg.