"A Ripoll tot va canviar arran dels atemptats"

RipollDivendres, a partir de la una de la tarda, comencen a arribar fidels a la mesquita de la carretera d'Olot, a Ripoll. Primer un, després un altre, una mica més tard un parell més. Així, amb comptagotes, hi entren més d'un centenar de persones. Tots homes. Alguns (pocs) porten la característica gel·laba magribina fins als peus, però la majoria vesteixen de manera occidental. Gairebé tots són de mitjana edat, però també hi ha joves i algun home gran. Des de fora se sent l'imam donar el sermó en àrab. I també se senten els fidels recitant a l'uníson l'Alcorà. Al cap d'una hora tots surten, també de manera esgraonada. No fan soroll, ni gairebé parlen. A la terrassa de qualsevol bar, hi ha molt més xivarri.

“Apliquem el resultat de les urnes. Independència”, diu una gran pancarta que han col·locat en un lloc privilegiat de Ripoll, a la façana d'una de les cases que donen al riu Ter, que travessa el municipi de nord a sud, i que es veu perfectament des de la distància. Aplicar el resultat significa que sigui alcaldessa Sílvia Orriols, la líder d'Aliança Catalana, el partit independentista d'extrema dreta que es declara obertament antiislàmic i que va donar la sorpresa a les municipals: va aconseguir sis regidors i es va convertir en la força més votada, per davant de Junts, al govern local en els últims dotze anys. Orriols no va aconseguir la majoria absoluta i està a les mans de l'oposició que aquest dissabte es converteixi o no en alcaldessa. Coincidint amb el ple d'investidura, alguns veïns han convocat una concentració “en contra del racisme i la intolerància”.

Més enllà de la mesquita, és cert que pels carrers de Ripoll es veuen joves d'origen magribí o dones vestides de manera islàmica amb el vel al cap, però no hi ha cap gueto i fins i tot crida l'atenció que, tot i que han crescut en els últims anys, amb prou feines hi ha botigues regentades per estrangers. De fet, la presència d'immigrants no té res a veure amb la que, per exemple, hi ha al barri del Raval de Barcelona. Però Ripoll no és la capital catalana. És una vila de muntanya, d'uns 10.000 habitants, “tancada”, “conservadora”, segons reconeixen alguns veïns. I commocionada per uns fets que van marcar un abans i un després. 

"Tot va canviar arran dels atemptats", afirma el Badar, un jove marroquí de 18 anys, que està assegut amb uns col·legues a la plaça de l'Ajuntament, davant de l'emblemàtic monestir de Santa Maria. Fa referència a l'atemptat de la Rambla de Barcelona i al de Cambrils, el 17 d'agost del 2017. Abdelbaki es-Satty, l'imam marroquí que va rentar el cervell a uns quants joves de Ripoll perquè fessin aquella atrocitat, s'encarregava anys enrere del sermó a les mesquites del poble. “Des de llavors, la gent ens mira malament, encara que nosaltres no hem fet res”, lamenta el noi. 

Ho corrobora un membre de la junta directiva de l’associació islàmica Elfath, que té una altra mesquita a Ripoll. “Després dels atemptats, vaig tardar un any i mig a trobar feina. En alguns llocs no volien contractar àrabs”, assegura. Ell té 38 anys, va arribar al municipi amb catorze, parla perfectament català i treballa a la deixalleria. Prefereix mantenir l'anonimat perquè, després de la victòria electoral d'Aliança Catalana, hi ha massa susceptibilitats al poble.

La mesquita Elfath és al carrer Sant Antoni. Des de fora sembla un magatzem. No hi ha cap rètol a l'entrada i la porta és una simple persiana. El seu imam és un marroquí que va arribar a Ripoll fa tres mesos, segons diu ell mateix fent-se entendre amb gestos. No parla ni català ni castellà. L'interior de la mesquita és un local encatifat i ben cuidat. El responsable de la junta no té cap inconvenient en mostrar-lo.

A la mesquita de la carretera d'Olot també s'hi pot entrar sense problemes. De fet, arran dels atemptats, la comunitat musulmana de Ripoll ha intentat obrir les portes dels seus centres de culte als veïns per demostrar que ells no tenen res a amagar. Sense anar més lluny, per celebrar la fi del Ramadà l'abril passat, van organitzar una degustació de plats típics dels seus països d'origen. Des de l'Ajuntament també s'han impulsat infinitat d'iniciatives per promoure la convivència. Per la seva banda, la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya ha creat un registre de mesquites i imams. El president, Mohammad El Ghaidouni, aclareix que es tracta d'un registre voluntari. És a dir, els centres de culte no tenen cap obligació d'inscriure-s'hi, però les dues mesquites de Ripoll sí que ho han fet.

Els votants d'Aliança Catalana

Els votants de l'Aliança Catalana no tenen un perfil concret. Hi ha joves amb estudis, gent gran jubilada i religiosa, funcionaris, immigrants andalusos que no són independentistes, cuiners de menys de 30 anys, o operaris d’una fàbrica que superen els cinquanta, segons ha comprovat l’ARA. D'entrada, pocs admeten obertament que han votat Sílvia Orriols, però tots acaben confessant la seva “desconfiança” cap a la comunitat magribina.

Recorden que els terroristes eren joves suposadament integrats, que treballaven o estudiaven a Ripoll, i malgrat això, van fer el que van fer. Alguns també lamenten el rol que va jugar aleshores l'Ajuntament. Critiquen que organitzés un acte unitari presentant les famílies dels terroristes “com si també fossin víctimes”. “Després dels atemptats, van dir que a Ripoll tots som germans, que som acollidors i bona gent. Van obrir la porta i no ha parat d'entrar-hi gent”, afirma un votant d'Orriols. Altres veïns també asseguren que ara hi ha “molts més immigrants” que abans.

La població d'origen estranger ha crescut a Ripoll en els últims sis anys, però no tant com diu la gent. El 2017 hi havia 1.146 estrangers (el 10,8% del total de la població), i el 2022, 1.418 (el 13,33%), segons l'Institut d'Estadística de Catalunya. No tots són magribins. També hi ha llatinoamericans. Això sí, la majoria dels musulmans són “creients practicants moderats”, destaca una jove de família estrangera que va treballar com a mediadora al municipi i que també prefereix mantenir l'anonimat.

Un historiador local, el nom del qual tampoc vol que aparegui, recorda que els primers magribins van arribar a Ripoll a principis dels anys setanta del segle passat i que la localitat sempre ha estat un pol d'atracció de treballadors immigrants, tant espanyols com estrangers. Abans treballaven a les mines o a la indústria tèxtil. Actualment, molts són guàrdies forestals, paletes o operaris de les fàbriques del municipi. Alguns també tenen cura de persones grans.

En canvi, el que sí que ha canviat en els sis últims anys és que ara hi ha diversos comerços més regentats per estrangers. Per exemple, una carnisseria àrab al carrer de l’Estació. I l'associació islàmica Annour va substituir l'antiga mesquita que tenia en un local de lloguer al carrer del Progrés per una altra de nova en una bonica i àmplia casa de propietat. Sílvia Orriols va convertir la nova mesquita en el seu cavall de batalla.

Ficar la por al cos

“El radicalisme existeix i ens porta morts. Setze persones assassinades i 151 ferits van topar-se amb el fanatisme l’agost del 2017. Ara l’associació que va contractar l’imam terrorista vol obrir una tercera mesquita a Ripoll. Només una persona s’hi ha oposat: la Sílvia Orriols”, deia en un vídeo difós a les xarxes socials el juliol del 2020, on mostrava imatges de l’atemptat de la Rambla acompanyades d’una música apocalíptica. A la passada campanya electoral, Orriols va recórrer al mateix argument: “A les eleccions municipals del 28 de maig, a Ripoll, hi haurà moltes sigles, però només dos projectes polítics. La sala de plens es dividirà entre els qui van consentir la nova mesquita i els qui ens hi vam oposar. No em deixeu sola aquest cop”, va escriure a Twitter el 13 d’abril.

Molts dels votants d’Aliança Catalana admeten que no han llegit el programa del partit, només els tuits d’Orriols. A banda de la desconfiança cap a la comunitat magribina, argumenten que ara hi ha més inseguretat a Ripoll: “Baralles amb navalles entre sud-americans” o “gent que et para pel carrer per demanar-te diners per a droga”. I això és una cosa en què coincideixen molts veïns, fins i tot els que han votat altres formacions polítiques, com la CUP o ERC. Fonts policials confirmen que han augmentat les baralles, sovint relacionades amb la droga, i que això pot generar “sensació d'inseguretat”. Amb tot, destaquen, “Ripoll és la capital de comarca amb menys delinqüència per cada mil habitants”.

"Els immigrants es queden amb tots els ajuts", és un altre dels mantres que repeteixen els votants d'Orriols. Fonts municipals aclareixen que l'Ajuntament només concedeix ajuts per pagar llibres de text o activitats extraescolars a les famílies més necessitades. Els correligionaris del partit radical també es queixen que "Ripoll està descuidat i brut", "culturalment mort" o que "la gent jove ha de marxar a Barcelona per la manca d'oportunitats". I ho atribueixen en bona part a la immigració i a la mala gestió de l'Ajuntament. A això cal afegir-hi la desafecció política cap als partits tradicionals. Tots els votants d’altres partits titllen Orriols de “racista”, i fins i tot persones que han compartit formació amb ella durant molt temps l’assenyalen. Un exdirigent d’Aliança comenta que la formació és una “secta” i que Orriols “sap” i ha dit als companys de partit més d’una vegada que “hi ha un problema d’immigració, però no per fer tan gran la pilota”.

A la cafeteria Esperanza, al carrer del Progrés, dos marroquins juguen a cartes. Altres maten el temps xerrant o prenent alguna cosa. A les parets hi ha una bandera amazic i una altra de tunisiana, a més de símbols del Barça i del Reial Madrid, perquè no es queixi ningú. En una pantalla gegant es pot veure l’informatiu de la cadena de notícies àrab Al-Jazeera. És un bar d'aquells lúgubres, on només hi van homes. La majoria no volen parlar. “No estem preocupats. Si aquesta dona és alcaldessa, res canviarà. No pot tancar la mesquita, perquè depèn de Madrid”, diu el Driss, un marroquí de 58 anys, referint-se a Orriols. I té tota la raó: les mesquites de Ripoll pertanyen a associacions islàmiques registrades oficialment al ministeri de Justícia.

A les escoles i els instituts, els professors asseguren que no hi ha problemes d’integració: alumnes catalans i d'origen estranger es relacionen sense prejudicis. Malgrat això, la victòria electoral d'Orriols ho ha impregnat tot. “L'endemà de les eleccions el meu fill de 6 anys va arribar a casa i em va preguntar si els seus amics marroquins haurien de marxar”, assegura un pare.