Política19/07/2013

Rigol buscarà fins al setembre més adhesions al manifest per la consulta

L'expresident del Parlament ja ha consensuat un esborrany del text amb bona part dels promotors del Pacte pel Dret a Decidir

Ara
i Ara

BarcelonaL'expresident del Parlament Joan Rigol ja ha consensuat amb bona part dels promotors del Pacte Nacional pel Dret a Decidir l'esborrany del manifest unitari per la consulta a Catalunya. Així ho ha confirmat aquest divendres a Catalunya Ràdio l'històric dirigent democristià, que es posa el mes de setembre com a termini per mirar d'atreure aquelles organitzacions que no van voler ser presents a la constitució del Pacte, el 26 de juny.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Rigol, que va rebre l'encàrrec de redactar i consensuar una declaració unitària pel dret a decidir amb la cinquantena d'entitats, partits i institucions fundadors del Pacte, espera tenir el vistiplau de tots ells aquest mateix mes, però com ja va avançar l'ARA, no es formalitzarà la signatura de l'acord fins després de vacances. Segons Rigol, el mes de setembre serà "clau" per saber si ha pogut convèncer organitzacions com el PSC o Foment del Treball perquè s'hi sumin.

Cargando
No hay anuncios

Tot i el seu interès perquè "tothom hi càpiga", ha advertit que no pot esperar "eternament". "Els que hi estem a favor hem de mirar de donar oportunitat i diàleg als que no hi estan d'acord. Sempre els respectarem, perquè forma part del pluralisme democràtic acceptar els que no pensen com tu. Però això no ens impedirà prendre decisions i seguir el nostre camí. Si no té èxit la meva negociació, seguirem amb els que hi som", ha afirmat.

Pel que fa als continguts de l'esborrany que ja té elaborat amb aportacions molt diverses i que ha rebut l'aval del president de la Generalitat, Artur Mas, ha explicat que el text s'inicia amb l'afirmació que "Catalunya és una nació", i com a tal té dret a decidir. Es fa referència a "l'exigència democràtica" dels catalans, el "diàleg" amb les institucions espanyoles, la "legalitat" del procés, a més de l'aspiració a veure reforçats l'estat del benestar, l'equilibri territorial, la llengua i la cultura catalanes. Tot això, segons Rigol, cal defensar-ho amb "civisme".