Rigol carrega contra els 300 anys "d'incomprensió militant” del sentit nacional de Catalunya per part d'Espanya
Durant la conferència de l'Onze de Setembre, el president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir reclama "diàleg" als partits i garantir "la convivència" durant el procés per "seguir sent un sol poble"
BarcelonaEl president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir i expresident del Parlament, Joan Rigol, ha aprofitat la conferència sobre l'Onze de Setembre que ha pronunciat a l'Ajuntament de Barcelona per denunciar l'actitud de l'Estat respecte de Catalunya des de fa 300 anys. Rigol ha carregat contra la "incomprensió militant del sentit nacional de Catalunya" que atribueix a l'estat espanyol. També ha reclamat "diàleg" als partits polítics catalans i que garanteixin "la convivència" per "seguir sent un sol poble". "És un dels missatges que hauríem de donar tots", ha afirmat davant unes 200 persones que assistien a la conferència.
Després de fer un recull d'alguns dels textos històrics que des del 1714 van escriure mandataris polítics i militars espanyols contra el fet diferencial, la singularitat, la llengua o el sentiment nacional de Catalunya, Joan Rigol ha volgut denunciar que, al seu entendre, "la incomprensió del sentit nacional de Catalunya ha estat sempre militant i en contra" des dels poders de l'Estat. Aquesta actitud és, segons Rigol, una mostra de la "catalanofòbia" que ha estat llençada en moltes ocasions en els darrers 300 anys.
Tot i això, Rigol no ha volgut deixar passar l'oportunitat d'explicar que també aquesta actitud "té moltes excepcions al conjunt de l'Estat", i ha recordat que "Catalunya s'ha beneficiat, perquè s'ho ha guanyat, del mercat espanyol", i que "la democràcia actual i republicana ha donat reconeixement institucional a Catalunya amb els Estatuts d'autonomia".
"La convivència és sagrada"
Parlant ja del procés català actual, Rigol ha volgut remarcar que "per la catalanitat la convivència és sagrada", i que per això aquells que "preconitzen fractures" per culpa del procés o dels catalanistes "no saben que la catalanitat significa màxima convivència". "És un dels missatges a donar i que hauria de tenir un gruix transversal entre les forces polítiques", ha sentenciat, abans de demanar "reflexió" al conjunt de la classe política catalana per adaptar-se "a la nova situació, basant-se en un diàleg no conjuntural sinó d'una actitud profunda en tots els polítics". "Hi ha d'haver diàleg constructiu basat en els grans valors de la nostra història", ha conclòs.
