Mas, Rigau, Ortega i Homs declaren al Tribunal de Comptes

MadridEl flanc judicial contra l’independentisme es desplaça per una setmana del Tribunal Suprem al Tribunal de Comptes. En un procediment totalment atípic, l’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs s’enfronten avui a un nou judici pel 9-N quatre anys després, i a Madrid. Tot ells, després d’haver rebut ahir el suport de Quim Torra i Pere Aragonès al Palau de la Generalitat, seuen des de les 10 del matí al banc dels acusats del Tribunal de Comptes per l’organització del procés participatiu del 2014. Demà el judici continuarà ja sense els investigats amb les conclusions, en què es donarà a conèixer si es modifica a l’alça o a la baixa la quantitat que se’ls reclama.

Tot i no haver sigut condemnats per malversació ni al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ni al Suprem -en el cas d’Homs-, el Tribunal de Comptes els reclama fins a 5,2 milions d’euros, que ja han dipositat com a fiança solidària, per haver pagat, presumptament, amb diner públic la consulta. La sentència, que redactarà la consellera Margarita Mariscal de Gante -exministra d’Aznar i filla d’un jutge del Tribunal d’Ordre Públic (TOP) franquista-, es donarà a conèixer d’aquí a un màxim de dos mesos. Després es podrà recórrer a una altra sala del Tribunal de Comptes i, si calgués, al Suprem.

El procés és atípic perquè aquest organisme, que s’encarrega de determinar la responsabilitat comptable d’aquells que tenen accés a béns públics, no acostuma a rebre els acusats ni a celebrar un judici oral com tradicionalment es coneix. En té prou amb la representació dels advocats. Però els exdirigents de la Generalitat s’han vist obligats a declarar a Madrid perquè ho han sol·licitat expressament les dues entitats que van denunciar el cas a finals de l’any passat: Societat Civil Catalana i l’Associació d’Advocats Catalans. El tribunal ha hagut d’habilitar una sala especial per a periodistes que fins ara no tenia, però a diferència de les vistes al Suprem o al TSJC no farà públic cap vídeo de la vista.

Sense malversació

El cas es remunta a fa poc més d’un any. El setembre del 2017, en ple debat sobre l’1-O, el Tribunal de Comptes va comunicar a Mas, Homs, Rigau i Ortega -així com també a altres excàrrecs del Govern del 9-N del 2014- que havia acceptat la denúncia de Societat Civil Catalana, a la qual es va adherir la fiscalia, i que havien de dipositar una fiança de 5,2 milions. Després de demanar algunes pròrrogues, van dipositar en efectiu 2,8 milions i van aportar immobles de la seva propietat com a aval per arribar a la resta. Són el pis de Mas al carrer Tuset de Barcelona, la finca d’Homs a Taradell (Osona), les finques d’Ortega a Barcelona i de Rigau a Ribes de Freser (Ripollès) i també una propietat de l’exsecretari general de Presidència Jordi Vilajoana.

Entre els acusats, a més de Vilajoana, també hi ha el director general de Difusió, Ignasi Genovès; la directora de Serveis del departament de Governació, Josefina Valls; el subdirector general d’Administració, Serveis i Projecció Externa, Lluís Bertran; la interventora del departament d’Ensenyament Carolina Pardo, i el director general de l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya, Jaume Domingo, i també Jordi Serra. Cap d’ells, però, haurà de declarar avui in situ perquè no ho han demanat les defenses.

Està previst que Mas, Ortega, Rigau i Homs declarin, però sense donar gaires detalls, segons fonts jurídiques. Tenen intenció de preguntar tant les acusacions com l’Advocacia de l’Estat, però no la fiscalia. El cas també és atípic perquè tots han sigut absolts del delicte de malversació. Per a Homs, el judici és “singular” i “sorprenent” justament per aquesta qüestió. Assegura que està “tranquil” perquè el procediment no té “recorregut” i considera que es va obrir amb intencionalitat política perquè “algú va pensar que les condemnes no eren suficients”.

Mas diu que el judici és una forma de venjança

En una entrevista a Radio Nacional Espanyola, uns minuts abans de declarar al Tribunal de Comptes, Artur Mas ha defensat que el judici d'avui és "la venjança d'una sèrie de gent que vol la nostra ruïna personal i econòmica". L'expresident ha reivindicat que el 9N va ser una jornada impecable sorgida de la voluntat de la gent. "Si tan delicte era, com és que aquell dia ni un sol fiscal o jutge ho van intentar aturar?", s'ha preguntat. Artur Mas també ha dit que, si són condemnats, aniran fins al final als tribunals europeus. "S'està forçant la llei al màxim per castigar unes persones per les seves idees", ha conclòs.