Riera reivindica una CUP "forta" que, com va fer amb Mas, aparti del panorama independentista els que aposten per la reforma
El diputat veu en el pacte de la Diputació de Barcelona la voluntat del "nucli dur" del PDECat de reconstruir la sociovergència
BarcelonaEl diputat de la CUP Carles Riera creu que el pacte JxCat-PSC a la Diputació de Barcelona és un "pas molt negatiu", i darrere hi veu la voluntat del "nucli dur" del PDECat de reconstruir la sociovergència i optar per l'estabilitat institucional. "Si el lideratge independentista està en mans del PDECat no porta enlloc. Necessitem una CUP forta que, igual que va fer apartar Mas, faci apartar del panorama independentista tots aquells que aposten per la reforma", ha defensat. En aquest sentit, ha lamentat els "espectacles lamentables" protagonitzats per JxCat i ERC en els quals l'important no és l'autodeterminació sinó "repartir-se el pastís".
Riera ha carregat contra el PDECat per haver optat per "desescalar el conflicte i deixar l'agenda autodeterminista fora del mapa". En aquest sentit, ha considerat que l'acord amb els socialistes a la Diputació de Barcelona "reforça" el PSC i "blanqueja" el partit del 155 perquè li dona el govern d'una de les institucions més importants del país.
Pel que fa a la unitat del sobiranisme, Riera ha constatat que a curt termini potser s'aconsegueix una unitat com a resposta a la sentència del Tribunal Suprem, però veu "lluny" una unitat estratègica "per anar més enllà". En aquest context, ha assegurat que la CUP no participarà d'una unitat estratègica si no preveu l'exercici "real i efectiu" de l'autodeterminació.
Més d'un centenar d'esmenes
Riera ha explicat que s'han presentat més d'un centenar d'esmenes a la ponència política que la formació debatrà aquest diumenge a Celrà en el marc de l'assemblea nacional. El text, però, no es votarà fins d'aquí uns dies. En el full de ruta que se sotmetrà a debat, la CUP planteja deixar de banda l'estratègia del bloqueig per passar a fer una oposició més propositiva i fixa les condicions per entrar en un govern i tenir més incidència institucional. D'altra banda, aposta per la desobediència civil i institucional com a única via possible per a la "ruptura" i per fer efectiva l'autodeterminació en un context en què l'Estat no vol negociar.
