Ridao es reivindica

BARCELONAEl 22-M ha tornat a posar la direcció d'ERC davant el mirall. En declaracions a RAC1, el secretari general d'ERC, Joan Ridao, s'ha reivindicat aquest matí com a eventual integrant del pròxim lideratge que ERC comença a perfilar després de la patacada del 22-M, i per al qual surt en lloc privilegiat l'eurodiputat Oriol Junqueras. El mateix Ridao ha reconegut avui que Junqueras li ha reconegut la seva disposició a prendre les regnes del partit.

Ridao -que ja s'havia postulat temps enrere per prendre el relleu a Puigcercós- ha condicionat avui el seu pas endavant al fet que el gruix d'Esquerra avali l'estratègia d'esquerra nacional d'ampli espectre que ocupi l'espai hegemònic del centreesquerra i amb vocació majoritària de govern. En canvi, ha reconegut que si el partit aposta per virar cap a un front independentista minoritari, a l'estil de l'aliança de Jordi Portabella que ha acabat amb dos regidors, ell no s'hi sent identificat. "La pèrdua de pes polític i social d'Esqurra, la crisi de confiança en ERC, no impugna la base ideològica del partit", ha considerat, i ha admès que comparteix l'anàlisi de Josep-Lluís Carod-Rovira a l'ARA, malgrat que hi troba a faltar autocrítica. En resum, ERC ha de "canviar moltes coses", però en cap cas moure's del seu espai ideològic. Per tant, res de refundar-se, com havia dit Puigcercós.

En aquest sentit, ha reconegut que l'aposta de Jordi Portabella, que ha considerat un "error" que la direcció "va haver de respectar", no és la que ell exportaria a nivell nacional, perquè hi veu un recorregut pobre i limitat. Ara bé, no ha volgut esclarir si considera que aquesta aposta també l'encarna Junqueras, al marge del mateix Portabella, que encara no ha renunciat al lideratge del partit. Pel secretari general, que no ha evitat flirtejar amb la possibilitat d'una candidatura a les generals amb ICV, ERC ha de superar el messianisme per avançar cap a un model de direcció col·legiat.

Moviments de fons

Ridao ha anunciat que té intenció de pentinar el territori i reunir-se amb les bases per debatre precisament sobre el model de partit. Serà en funció del que senti en aquestes reunions -sobretot sobre el model ideològic del partit i de si el territori el reclama- que decidirà si planta batalla o no. Per ell, el debat precongressual s'ha de fer amb tranquil·litat i serenitat, sense que impliqui cremar una nova generació de dirigents. El fantasma del congrés caïnita del 2008 encara plana.