ELECCIONS 20-N
Política22/11/2011

Ridao insta ERC a triar entre reagrupar "només" els independentistes o créixer a costa del PSC

Subratlla que ERC ha perdut 50.000 vots respecte el 2008 i que "totes les enquestes" apuntaven "des de fa mesos" que els republicans revalidarien els 3 diputats

Ara
i Ara

Barcelona p { margin-bottom: 0.21cm; } Encara no dos dies després de les eleccions, l'exsecretari gneral d'ERC i exportaveu del partit a Madrid, Joan Ridao, ha esmenat la plana a la nova direcció amb l'anàlisi dels resultats. En un article a El Singular, Ridao nega que, amb Alfred Bosch al capdavant, ERC hagi aturat la davallada. Subratlla que Bosch ha obtingut 50.000 vots menys que en les eleccions del 2008 en què ell va ser el cap de llista i va obtenir els mateixos tres diputats que han obtingut aquest cop els republicans. Però si tant el president republicà, Oriol Junqueras, com Bosch han interpretat els resultats en clau d'aval al nou rumb del partit posant en valor que els republicans havien revertit el cicle de caiguda perquè tot just dos mesos enrere les enquestes apuntaven a què ERC es podia quedar sense representació a Madrid, Ridao ha negat la major: “Tot i perdre 50.000 vots (ERC) repeteix escons, tal i com apuntaven totes les enquestes des de fa mesos”.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Més enllà, Ridao insisteix en què ERC ha de triar entre reagrupar l'independentisme o obrir camí cap al centre-esquerra per ocupar l'espai del PSC, que ja avança que, a criteri seu, és on ERC “té camp per córrer”. “Ara, sense urgències electorals (ERC) ha de triar si vol apostar per ocupar també part del centre-esquerra catalanista orfe o reagrupar només la família independentista”, alerta Ridao, que afegeix: “La lògica indica que, per créixer, hauria de fer el primer, contribuint a eixamplar la base del sobiranisme”. A més, alerta que mentre CiU i ERC “continuïn disputant en bona part el mateix electorat no deixaran de ser complementaris i d'alternar-se periòdicament en l'hegemonia del catalanisme, deixant espai al PSC i al PP”.