El 80% dels rics i el 90% dels pobres avalen la creació de l'ingrés mínim vital

Cerdanyola del VallèsTot i que no ha estat exempt de polèmica –Vox el va arribar a considerar una "almoina vitalícia"–, els grups polítics han acabat acceptant que l'ingrés mínim vital és una mesura necessària per contenir la crisi econòmica derivada del coronavirus. De fet, es tracta d'una decisió àmpliament avalada també per la ciutadania que, de manera transversal, s'hi manifestava a favor en l'última enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), publicada aquest mes de maig. De mitjana, el 83,4% dels ciutadans de l'Estat hi estan a favor, un percentatge gairebé calcat entre la classe benestant. El 81,8% dels que es consideren a si mateixos classe mitjana alta i el 79,9% dels que es consideren classe mitjana estan d'acord amb l'ingrés mínim vital. El percentatge augmenta fins al 90,2% entre el que el CIS agrupa sota el paraigua de "classe treballadora/obrera/proletariat".

El percentatge de contraris es limita a un 15% entre la classe mitjana i alta (són els enquestats els que s'autosituen en una classe socioeconòmica o una altra, que s'acaben dividint en cinc: mitjana alta / mitjana / mitjana baixa / treballadora / pobra) i a un 6,5% entre la classe treballadora. Curiosament, hi ha un 11% de ciutadans de la "classe pobra", la que se situa a baix de tot de la classificació, que hi estan en contra.

L'enquesta també va intentar radiografiar la situació de les diferents classes socials des de l'aparició del covid-19. En general, també és transversal la preocupació pels efectes sobre la salut, però es detecta més preocupació pels efectes en l'economia en la classe mitjana alta. En canvi, quan es tracta de microeconomia, l'afectació sobre la classe mitjana baixa, la treballadora i la pobra es comprova més ràpidament. Un 20% dels que es consideren pobres han hagut de canviar el cistell de la compra des del començament de la crisi per adquirir productes més barats. Una situació que només ha afectat el 7% dels que es consideren rics.

En la mateixa línia, majoritàriament hi ha consens a l'hora de considerar el coronavirus el principal problema per a l'Estat. Ara bé, quan es demana que es triïn els tres problemes que més preocupen, entre les classes populars és l'atur el que se situa al capdavant i, en canvi, en la classe alta i també en la mitjana preocupa més la crisi econòmica. Aquest pot ser un dels motius pels quals és superior el nombre de ciutadans autosituats en les classes benestants que consideren que s'han de relaxar les mesures de confinament. El 35% de la classe mitjana alta i el 30% de la mitjana creuen que s'ha de permetre més llibertat de moviments (un 55% i un 59%, respectivament, consideren que el confinament estricte s'ha de mantenir més temps). El percentage entre la classe treballadora es redueix al 21%, que en un 64% opina que el confinament hauria de seguir durant més temps –l'enquesta es va fer entre el 4 i el 13 de maig, quan ja havia començat la fase de desescalada.

El que no varia significativament segons l'enquesta és la confiança en el govern espanyol. Són els més pobres els que menys hi confien (43,3%), fins i tot per sota dels ciutadans autoubicats en la classe alta (46%). El nivell de rebuig també és semblant, entre el 47% i el 50%, entre gairebé totes les classes socials. Només n'hi ha una que es comporta de manera diferent. La classe treballadora, precisament la més vehement a l'hora de defensar l'ingrés mínim vital, confia en un 55% en la gestió que està duent a terme l'executiu, i la reprova en un 38%.