LA CONSTITUCIÓ DELS AJUNTAMENTS
Política16/06/2019

Ricomà (ERC) deixa enrere l’era Ballesteros

El republicà assoleix el poder a Tarragona amb els vots dels comuns, la CUP i Junts

Esther Celma
i Esther Celma

TarragonaEntre crits de “Tarragona republicana!”, Pau Ricomà (ERC) va ser proclamat ahir alcalde de la ciutat amb el suport de 14 regidors: set del seu partit, tres de Junts per Tarragona, dos d’En Comú Podem -que, a més, entraran al govern- i dos de la CUP. Ricomà va prometre el càrrec, més enllà d’acatar la Constitució per imperatiu legal, “perquè em surt del cor, ho faig amb un gran amor a Tarragona, la seva gent i Catalunya”. El republicà va centrar el seu discurs en oferir diàleg i un Ajuntament obert: “Tarragona és de tothom i no és de ningú”. I va allargar la mà a tots els grups per “trobar espais de treball compartit”, tot i que “no és de justícia que hi hagi presos polítics”. “Obriré de bat a bat els finestrals de la casa perquè hi entri l’ideal com hi entra la marinada”, va dir, citant Antoni Rovira i Virgili, per acabar el seu discurs.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Ricomà posa fi a l’era de Josep Fèlix Ballesteros, que sigut alcalde els últims 12 anys i que va guanyar els comicis per pocs vots. Ballesteros va accedir a l’oposició -amb set regidors, els mateixos que ERC- felicitant l’alcalde amb una abraçada. La regidora socialista Sandra Ramos va defensar la història del PSC i el PSOE i va posar en valor que el partit segueix sent la força més votada de la ciutat.

Cargando
No hay anuncios

La portaveu de la CUP, Laia Estrada, va repassar els cinc punts que han permès l’acord: l’urbanisme, un estudi de la qualitat de l’aire -Tarragona té un sector petroquímic potent-, el contracte de la neteja de la ciutat, l’habitatge i uns pressupostos participatius. Estrada, que lluïa una samarreta amb el lema “Fem fora la màfia”, va negar que sigui “un pacte d’odi” -tal com l’havia qualificat en els últims dies el PSC-, sinó de “l’amor a Tarragona”.

Els comuns, que entren al consistori, van tirar del lema habitual: “Sí que es pot, i a Tarragona també es pot”, va proclamar Carla Aguilar, que serà la nova coordinadora de Ciutadania, regidora de Serveis Socials, i farà tasques de feminisme i drets dels LGTBIQ. Els comuns també controlaran l’Habitatge.

Cargando
No hay anuncios

A Ricomà també el van fer alcalde els vots de Junts per Catalunya, liderats pel fill de l’històric alcalde Joan Miquel Nadal, Dídac Nadal. El dirigent independentista va justificar el suport per evitar el PSC, però va deixar clar a Ricomà que el seu paper serà el de “fiscalitzar” el govern municipal. Si va optar per Ricomà, va dir, va ser perquè el PSC els tractava “com el diable i més enllà” i per “la paràlisi de la ciutat, que generava esgotament i angoixa”.

Advertències del PP i Cs

La indignació va arribar de les bancades del PP i Ciutadans. La popular Elisa Vedrina va lamentar que l’acord “entre independentistes i populistes” trenqui “una llarga moderació a la ciutat. “Per primer cop, tenim un alcalde independentista, però el 80% de Tarragona no ho és”, va dir responent a Estrada (CUP), que havia fixat el consens del sobiranisme en un 80%.

Cargando
No hay anuncios

El portaveu de Ciutadans, Rubén Viñuales, va denunciar per la seva banda insults a l’entrar a l’Ajuntament, acompanyat de la seva dona i les dues filles petites. “Jo sé que a Pau Ricomà no li agrada això, però... es permetrà?” Viñuales va titllar la situació de “Guatemala a Guatepeor” i va vaticinar que la portaveu de la CUP serà un poder a l’ombra, tal “com van enviar Artur Mas a la paperera de la història”.

Les rèpliques al que serà ara l’oposició van venir del portaveu republicà, Xavi Puig, que va advertir que “els tarragonins no són súbdits de ningú per molta corona que ens posin” i va llançar un avís “contra les temptatives feixistes: els ciutadans de Tarragona no es toquen”.

Cargando
No hay anuncios

L’acte va acabar amb Ricomà exhibint la seva vara d’alcalde. A l’exterior, en una atapeïda i calorosa plaça de la Font, va sonar l’himne no oficial de Tarragona, Amparito Roca, abans d’ Els segadors.