La revolució possible

En política i en general a la vida les oportunitats històriques escassegen. Però si d’alguna cosa han servit aquests tres mesos d’incertesa després del 27-S (amb l’afegit final del resultat del 20-D)és que avui tothom és conscient que és una d’aquelles jornades cabdals que marquen un punt d’inflexió. Cap a on? Això és el que s’ha de veure. El debat a l’interior de la CUP recorda al que va enfrontar comunistes i anarquistes durant la Guerra Civil, quan els primers defensaven centrar tots els esforços a guanyar la guerra mentre que els segons volien fer alhora la revolució social. Aquí guanyar la guerra equival a la independència. Aquest és un debat filosòfic que ens transporta a l’essència de l’activitat política: quin objectiu?, quina estratègia?, a quin preu? De la història de la humanitat només en podem treure una lliçó: no hi ha dreceres amb final feliç. Totes les revolucions són tortuoses i contradictòries, sovint amb grans costos, i només triomfen aquelles que s’adapten a la realitat que volen canviar. Aquelles que són possibles.