Els sobiranistes d'Unió desafien Duran: proposen que es voti 'sí' o 'no' a la independència el 14-J

BarcelonaQuedaven pocs dies per acabar la campanya electoral quan un alt dirigent d’Unió va pronunciar unes paraules gairebé profètiques: “Quan acabin les eleccions les coses es començaran a moure de debò. I existeix el risc que el partit es parteixi per la meitat”. Encara és d’hora per calibrar les conseqüències dels moviments existents dins l’ecosistema democristià, però quan falten menys de vint dies per a la consulta interna en què el partit ha de posicionar-se sobre quin rumb vol triar amb la vista posada a les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre, és evident que no serà un camí plàcid. Així ho demostra el fet que un miler de quadres d’Unió ja han signat un manifest, al qual ha tingut accés l’ARA, en què es fa una proposta clara sobre quina pregunta han de sotmetre a votació de la militància el 14 de juny: “Voleu que Unió es comprometi per una Catalunya independent en el marc de la Unió Europea?”. En resum: aquests quadres volen que quedi clar què vol el partit per al futur del país.

El moviment és profund pels noms que li donen suport. Destaca especialment el de Núria de Gispert, presidenta del Parlament, que en el consell nacional celebrat el passat sis d’octubre ja va prendre la paraula per defensar el doble sí a la consulta alternativa del 9-N. Entre els signants també hi ha Joan Rigol, president del Pacte Nacional pel Dret a Decidit, que no amaga la seva aposta per la independència. A ells dos s’hi sumen dotze de la quarantena de membres del comitè de govern democristià –l’executiva del partit– encapçalats per Antoni Castellà, líder del sector renovador. Hi ha diputats al Parlament –Mercè Jou, Joan Recasens i Elena Ribera–, alts càrrecs de la Generalitat i presidents de tres intercomarcals democristianes: Barcelona, Barcelona Comarques i Terres de l’Ebre.

Què diu el document, a banda de defensar una pregunta concreta abans que el secretari general d’Unió, Ramon Espadaler, acabi de formular la seva proposta? “Unió serà part activa en el disseny dels fonaments constitucionals del nou estat català, de les seves relacions amb l’estat espanyol i del seu encaix en el món”, defensa el text. El comitè de govern del proper dia 2 ha d’aprovar la proposta que se sotmetrà a votació, i és en aquest àmbit que es presentarà la pregunta impulsada pels signants del manifest.

El text posa en relleu les “reiterades negatives” de l’Estat a “respectar la realitat nacional de Catalunya” i a “permetre l’encaix satisfactori de l’autogovern”. “Això fa que l’aposta per la independència hagi esdevingut l’única opció per fer front als reptes polítics, culturals, socials i econòmics que tenim com a país”, sosté el text, que invoca la “trajectòria confederalista” d’Unió i assenyala que “comporta la plena sobirania de Catalunya tot adaptant-la a la realitat del segle XXI”.

La doctrina confederal ha estat un dels arguments que sempre ha esgrimit la cúpula afí a Josep A. Duran i Lleida per descartar la independència. “La confederació és una utopia, però és la nostra”, ha argumentat en múltiples ocasions Duran en intervencions públiques. De fet, el líder del partit es va pronunciar a favor del sí-no a la consulta alternativa del 9-N i ha estat crític amb el full de ruta sobiranista que Convergència ha abraçat en companyia d’ERC. De fet, Duran no era partidari d’anticipar les eleccions al setembre i s’inclinava per esgotar l’actual legislatura fins al 2016. Si calia, canviant de socis i fent-ho de la mà del PSC de Miquel Iceta.

Aquí podeu veure el document, cliqueu a les imatges per ampliar-les: