Revolta al Suprem per les ingerències del govern central

BarcelonaÉs una queixa sense precedents en la història de la justícia espanyola. Ahir tretze dels divuit jutges de la sala penal del Tribunal Suprem van expressar el seu “neguit” pel fet que el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, s’immisceixi en afers jurídics. Els magistrats es refereixen a les declaracions de Fernández Díaz al diari La Razón en què va criticar molt durament la sentència que permetia l’excarceració d’exmembres històrics d’ETA. El responsable d’Interior va qualificar de “lamentable” la decisió de l’Audiència Nacional de deixar lliures dos exmembres de la banda armada i va suggerir que els jutges podrien haver prevaricat.

En una carta firmada per magistrats de totes les sensibilitats polítiques, els jutges demanen al president de la seva sala, Manuel Marchena, que es dirigeixi al president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, perquè si considera, com ells, que les paraules del ministre “no són adequades, ni guarden el degut respecte” al Suprem, ho posi en coneixement de Mariano Rajoy, de manera que sigui el mateix president del govern espanyol qui “posi fre” a aquestes ingerències. En la missiva lamenten que Fernández Díaz deixés entreveure que els magistrats “feien un ús alternatiu del dret”, unes declaracions que mostren, diuen, “desconfiança en les institucions”.

Els magistrats que firmen la carta afirmen que, “sense afegir cap qualificació respecte al comportament d’un membre del govern”, volen que Lesmes sigui conscient del seu “neguit” per les declaracions del ministre. La carta està firmada per tots els jutges de la sala penal del Suprem excepte el seu president i els magistrats Antonio del Moral, Julián Sánchez Melgar, Andrés Martínez Arrieta i Carlos Granados. D’aquesta manera, tant en la llista de signants com entre els que s’han abstingut de firmar la missiva hi ha noms de tots els corrents ideològics.

La carta es va fer pública hores després que la comissió permanent del CGPJ manifestés públicament el seu suport als magistrats de l’Audiència Nacional. Encara que no els citava, l’òrgan executiu dels jutges recordava a aquells membres del govern espanyol que han criticat els jutges que també és el seu deure afavorir la confiança en la justícia. A través d’un comunicat, el CGPJ -que vetlla per la independència del poder judicial- responia així a una petició de quatre vocals progressistes que havien demanat empara a la institució després que la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, també critiqués l’excarceració de presos d’ETA. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va dir ahir que Fernández Díaz havia sigut “absolutament respectuós” i va defensar la llibertat d’expressió.

L’origen del conflicte

El malestar dels magistrats amb el govern central arriba després que l’Audiència Nacional deixés en llibertat els exmembres d’ETA Santiago Arrospide, àlies Santi Potros, i Alberto Plazaola. L’excarceració apel·lava a la normativa europea que permet acumular penes complertes fora d’Espanya i computar-les després.