Revolta a l'ANC contra Feliu: un terç del secretariat li reclama que plegui

BarcelonaL'ANC viurà aquest dissabte la reunió del secretariat més tensa des que es va fundar, ara fa una dècada. Un total de 24 secretaris nacionals dels 68 que formen el màxim òrgan de decisió entre assemblees han dit prou i demanaran una qüestió de confiança del comitè permanent, on figura el nucli reduït de la direcció, amb la presència de la presidenta, el vicepresident, el secretari, la tresorera i els coordinadors de les comissions del secretariat nacional. L'objectiu és que la presidenta de l'entitat i tot el seu equip facin un pas al costat. No se'n salvaria ni el vicepresident, Jordi Pesarrodona, malgrat que els crítics no el fiquen al mateix sac. Segons ha pogut saber l'ARA, si no s'accepta la seva petició aquest sector crític sospesa presentar la dimissió en bloc dissabte mateix. El desencadenant de la crisi interna ha estat la manera com la direcció ha volgut imposar la posada en marxa del grup de treball de la llista cívica de cara a les eleccions al Parlament, una proposta rebutjada per l'oposició dels secretaris que ara insten la direcció a dimitir. Aquests secretaris consideren que el revés en aquesta votació ha de comportar que la direcció se sotmeti a una qüestió de confiança.

El problema és que aquest mecanisme no està reglamentat als estatuts de l'Assemblea perquè fins ara mai havia calgut. Ni en l'època de Carme Forcadell, ni en la de Jordi Sànchez o la d'Elisenda Paluzie al capdavant de l'entitat, el secretariat havia demanat la dimissió de la presidència. Sigui com sigui, aquest sector vol que s'activi aquest mecanisme perquè considera que les persones que han portat el secretariat nacional a la crisi actual no poden ser les que la recondueixin. La demanda és que es remodeli el comitè permanent amb la incorporació de nous membres. De fet, en les dues últimes setmanes han dimitit d'aquest nucli reduït de la direcció el coordinador de la comissió de projectes i accions sectorials, Eloi Gispert, i el coordinador de la comissió jurídica, Joan Torres, que eren els únics que no formaven part del nucli de confiança de Feliu, i l'exdiputat Uriel Bertran. Aquestes dimissions posen en relleu que l'Assemblea viu l'etapa més convulsa de la seva curta història, perquè se sumen a les baixes d'Eva Pruneda i Mònica Batalla del secretariat nacional.

Desqualificacions i insults

Els díscols denuncien l'autoritarisme i la falta de democràcia interna de la direcció i posen d'exemple el ple del secretariat en què es va abordar el grup de treball de la llista cívica, que es va celebrar el 28 de gener. Així, carreguen contra el fet que el comitè permanent no acceptés una proposta de resolució sobre la llista cívica en què s'advocava per acordar una estratègia abans d'impulsar una candidatura a la cambra ni la seva esmena a la totalitat a la proposta que la direcció va portar a debat. També qüestionen que Feliu presidís la mesa del plenari amb l'únic objectiu d'encaminar el debat cap a l'aprovació del grup de treball de la llista cívica, cosa que consideren una vulneració flagrant dels estatuts. Aquesta suposada falta de democràcia interna ha derivat, segons els crítics, en desqualificacions i insults en els debats interns de l'entitat. Els crítics lamenten que s'hagin rebutjat la majoria de les propostes que no provenien del comitè permanent i que si alguna d'aquestes s'aprovava, com la campanya Nosaltres Acusem, que va desembocar en l'acampada a la plaça Catalunya de Barcelona per denunciar la repressió judicial contra l'independentisme, no gaudia dels recursos necessaris ni era prou publicitada.

En un comunicat posterior, l'Assemblea ha defensat que compta amb uns estatuts i un reglament intern que garanteixen la democràcia interna i que les decisions que s'adopten les pren el secretariat en conjunt. L'entitat ha minimitzat el pols de part del secretariat argumentant que "sempre hi ha hagut debats intensos en el si del secretariat" i que els posicionaments que es puguin produir certifiquen "la transversalitat de l'Assemblea". L'entitat també ha reiterat, com ja va fer quan es va tombar el grup de treball de la llista cívica, que aquesta iniciativa va ser aprovada al full de ruta i que seran els socis els qui en últim terme l'hauran de validar.